Un festival Grec que sona bé

BarcelonaEl propòsit anunciat pel director del Grec el juliol passat de fer un festival amb menys espectacles, i per tant més humanament abastable, no es complirà. Al contrari. Francesc Casadesús ha ideat un festival més extens –això sí, amb el mateix pressupost: 3,3 milions d’euros– que s’obrirà el 26 de juny i es tancarà el 31 de juliol; és a dir, tindrà 36 nits i 94 espectacles (11 més que l’any passat). “Perdoneu, és que m’emociono i no puc evitar-ho”, diu. En descàrrec seu cal dir que el seu altre gran propòsit, “la coherència”, es pot observar repassant el cartell d’aquest 2019. “Vull fer un festival que només es pugui fer a Barcelona”, diu. I amb això vol dir que les propostes siguin singulars i alhora tracin col·laboracions amb el teixit de la ciutat. També busca “fidelitzar” artistes i sales (enguany el festival es desplega en 37 espais).

I aposta per la paritat: un 50% dels espectacles estan liderats per dones.

Després que l’any passat el festival perdés un 6% de públic (va tenir 114.281 assistents), Casadesús posa l’accent en l’etern repte d’atreure més i nous públics. Com? Sense deixar de ser exquisit i ambiciós, dispara a matar amb un bloc d’11 espectacles familiars, una nova línia que inclou 14 espectacles per a públic jove (amb entrades a 15 euros per a menors de 30 anys) i un ventall de descomptes inigualable (com un abonament del 50% si compres 5 espectacles). La inauguració i la clausura seran més econòmics (12 euros).

Un accent anglosaxó

Per primera vegada en 43 edicions, el festival arrencarà amb un concert al Teatre Grec, a càrrec del Kronos Quartet de San Francisco. La inauguració teatral en aquest escenari, però, serà l’1 de juliol amb Jerusalem, de Jez Butterworth, dirigida per Julio Manrique i amb Pere Arquillué. Entre els noms destacats a la sala gran del Grec hi ha des del Ballet BC de Vancouver fins al Niño de Elche, passant pel circ dels australians Black Bone, Sol Picó i la Banda Municipal de Barcelona, un concert simfònic amb músics del pop català, Sílvia Pérez Cruz amb Toquinho i un concert de Jordi Savall. La clausura serà popular i anirà a càrrec dels Parking Shakespeare, amb dues obres: la comèdia adaptada per Carla Rovira L’amansi(pa)ment de les fúries i la tragèdia Titus Andrònic.

Shakespeare ressonarà en diversos espectacles –es pot fugir mai del tot de la seva influència al teatre?–, si bé amb noves relectures (com Les feres de Shakespeare, d’Els Pirates). La cultura anglosaxona serà la protagonista de la programació internacional. El viatge que cada any proposa el festival, i que vol donar un fil conductor a una programació eclèctica, enguany va d’Austràlia als Estats Units, dos països on el Grec té vincles –amb el Festival de Melbourne i amb el BAM-Next Wave de Brooklyn–, cosa que els permet “aprofundir” i descobrir alguns dels seus creadors més originals. Per exemple? El performer Taylor Mac o la coreògrafa més cool de l’underground, Nora Chipaumire.

Entre els noms propis internacionals que el públic reconeixerà hi ha Peeping Tom, Robert Wilson, Ivo Van Hove, el coreògraf William Forsythe (que instal·larà un castell inflable a la Sala Oval del MNAC), Rodrigo García, el Lleó d’Or Alessandro Sciarroni, la música celta de Loreena Mckennitt i la Brexit Big Band de Matthew Herbert (que ha enregistrat sons típicament anglesos que ens perdrem si hi ha Brexit). Però també hi ha un clar seguiment de companyies de casa (Les Antonietes, Lali Ayguadé, Sixto Paz, Victoria Szpunberg) i muntatges pensats per fer una bona temporada, com Casa de nines, vint anys després, que dirigirà Sílvia Munt; Valenciana, de Jordi Casanovas, sobre les nenes d’Alcàsser i la Ruta del Bakalao, i el monòleg dirigit per Joel Joan, amb Anna Sahun, Nens i nenes.

5 descobertes ‘indie’

Qui és Taylor Mac

Actor, performer i drag, triomfa amb un xou de 24 hores –que aquí comprimirà en 3– sobre 24 dècades de música popular americana.

Punk anti-Trump

Nora Chipaumire, artista emergent de Nova York, presenta una trilogia punk, pop i anti-Trump.

Roger Bernat per a joves

Un espectacle perquè els joves vegin teatre experimental: Flam convida actors a riure i plorar.

Estrelles de 80 anys

Càsting Giulietta és una obra de teatre comunitari amb àvies que dirigeix Juan C. Martel.

Crear a ‘Campo minado’

Lola Arias reuneix veterans dels dos bàndols de la Guerra de les Malvines perquè creïn junts.

5 consagrats de fora

Isabelle Huppert és la reina

Robert Wilson dirigeix Isabelle Huppert fent de reina d’Escòcia a Mary did what she said.

Torna Rafael Bonachela

Torna Rafael Bonachela

Última creació del barceloní, que fa més de deu anys que dirigeix la Sydney Dance Company.

Ivo Van Hove, de nou

El creador de les Tragèdies romanes adapta a Tan poca vida la història sobre 30 anys d’amistat entre quatre homes.

El Baró d’Evel més esperat

Falaise és la segona part del díptic que encetava el poètic i plàstic Là, una de les seves fites.

El ‘fill’ de Peeping Tom

‘Kind’ clausura al TNC la trilogia sobre la família d’una brillant companyia de dansa teatre.

5 imperdibles de casa

El ‘Jerusalem’ de Manrique

Julio Manrique dirigeix Pere Arquillué en una història sobre la identitat situada a Anglaterra.

Concert de pop simfònic

13 músics pop (Joan Pons, Joan Colomo, Pavvla, Maria Arnal...) toquen amb la GIOrquestra.

Jordi Savall al Grec

El músic recorre Les rutes de l’esclavatge del XV al XIX.

Míriam Iscla i Anna Sahun

Dos monòlegs per a dues grans actrius: una és astrònoma i cega i l’altra protagonitza Nenes i nens.

‘Casa de nines’ ‘reloaded’

Emma Vilarasau és Nora i, de la mà de Sílvia Munt, torna a la casa que va abandonar fa 20 anys.