LITERATURA

Irvine Welsh estripa les peripècies d’un taxista addicte al sexe

L’autor de ‘Trainspotting’ torna amb una novel·la plena d’escatologia, grolleries i irreverència

Els tatuatges s’esmunyen per sota la camisa negra d’Irvine Welsh (Escòcia, 1958), que porta els braços plens de dibuixos de daus, serps i formes abstractes. Rapat al zero i amb un posat sorrut, l’autor de Trainspotting radiografia els periodistes amb la mirada abans d’asseure’s al centre d’una taula on se l’espera amb expectació. Welsh és a Barcelona per presentar Un polvo en condiciones (Anagrama), una novel·la que destil·la la grolleria, l’escatologia i la irreverència tan característiques de la seva literatura. Però el caràcter agressiu de la prosa de Welsh té poc a veure amb com parla en públic l’autor, potser perquè quan escriu ho fa des del subconscient.

“Soc una mena d’escriba dels personatges. Ells fan la feina d’explicar la història, jo simplement ho transcric sense interferir-hi”, explica Welsh. A Un polvo en condiciones, la veu principal recau en Juice Terry Lawson, taxista addicte al sexe que ja havia tret el cap en novel·les anteriors i que veurà trontollar la seva manera d’entendre la vida quan li diagnostiquin abstinència sexual arran d’un problema cardíac. A través de la seva història, Welsh retorna a Edimburg perquè, segons l’escriptor, “era un bon moment: havia passat el referèndum i era just abans que un huracà arrasés Escòcia”. Convertit precisament en l’ull d’un huracà metafòric, el taxi del protagonista s’omple d’un riquíssim ventall de personatges. Una dramaturga suïcida, una nòvia desapareguda i un promotor immobiliari nord-americà amb una claríssima retirada a Donald Trump es creuen en el dia a dia d’un Terry cada vegada més irascible a causa de la prohibició sexual.

“Tots els personatges tenen importància, també els més petits, perquè si són prou interessants poden servir per explicar noves històries en llibres futurs -diu Welsh-. Són com instruments dins una caixa d’eines: els vas a buscar en funció de cada feina i després els tornes a guardar”. En aquest cas, l’escriptor fa ús d’un conjunt d’eines esmolades, sorolloses i amb una peculiar tendència a trencar les normes socials. Wee Jonty, per exemple, sedueix la seva germana, és violat pel sogre i manté sexe amb el cadàver de la seva nòvia. “Em sembla que el llibre és bastant explícit”, diu Welsh amb un somriure sorneguer, en resposta a una crítica que li demanava més detalls a les escenes sexuals. “No té sentit escriure sobre violència o sexe extrem si no va al cent per cent amb el personatge. Ara bé, si encaixa amb el protagonista, pots escriure qualsevol cosa”.

Les lectores, més receptives

La literatura de Welsh retrata els entorns més bruts i decadents des d’una perspectiva clarament masculina i plena d’homes barroers. Tot i això, l’escriptor ha comprovat amb els anys que resulta més fàcil per a les lectores endinsar-se en els seus paisatges. “Moltes dones hi veuen reflectits homes del seu entorn i capten millor l’essència dels personatges -afirma l’escriptor-. Els homes, en canvi, se senten amenaçats i reaccionen amb hostilitat, negant que ells siguin així”. En major o menor mesura, Welsh se serveix de personatges que viuen als marges de la societat i que, conscientment o no, o bé segueixen el corrent del sistema o bé remen a contracorrent. És a través d’aquest element que l’autor expressa un rebuig absolut cap al capitalisme salvatge que, des del seu punt de vista, està devorant el planeta.

“Cada vegada tenim un comportament més obsessiu-compulsiu. Vivim en un zoo disfuncional on som com hàmsters que fan girar la roda perquè no s’aturi mai”, lamenta l’escriptor. Crític amb l’expansió insaciable del turisme i amb les desigualtats econòmiques derivades de la crisi del 2008, només hi veu una sortida. “El futur no passa per una societat patriarcal o de classes -vaticina l’escriptor-. La gent no està preparada per al que vindrà, però el gran desafiament per solucionar el col·lapse del sistema té a veure, només, amb la humanitat”.

“Es podria escriure una gran comèdia sobre Catalunya”

Irvine Welsh s’estima Barcelona i no ho pot dissimular. Per això durant l’últim any ha vingut diversos cops a Catalunya i ha estat seguint l’actualitat derivada de l’1-O. “Es podria escriure una gran comèdia sobre Catalunya. Des del referèndum de l’octubre hi han passat coses molt peculiars”, afirma l’escriptor, que cita “el conflicte amb el vaixell del Piolín, les manifestacions de la gent a les portes dels hotels on s’allotjava la Guàrdia Civil i els feixistes victorejant la policia al port”. Des del seu punt de vista, l’1-O ha deixat “molt material còmic i dramàtic” que fàcilment es pot transformar en ficció.

Ara per ara, Welsh no té cap llibre situat a Barcelona, però la capital catalana apareix fugaçment en el seu últim títol, Dead men’s trousers, que encara no s’ha traduït al castellà ni al català. L’escriptor hi imagina una Barcelona “colonitzada per folladors cosmopolites sense personalitat” que es troben en clubs nocturns. “Si no t’agrada Barcelona, ets un imbècil absolut, un cretí i una pèrdua de la humanitat”, conclou Welsh.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF