Irreverència sònica i audàcia experimental amb The Rite Of Trio: renou del bo

Un festival com Alternatilla, amb un nom que comparteix arrel etimològica amb 'alternativa' necessitava un grup com The Rite Of Trio

La grandesa del jazz és precisament la seva capacitat per eliminar barreres entre estils i etiquetes, per fusionar sons i influències i, sobretot, per experimentar. I aquesta és precisament l'ambició d'aquest energètic trio portuguès: trobar una identitat pròpia en la fusió de sons més enllà de les etiquetes establertes.

Sense mostrar gens de de cansament malgrat els quilòmetres recorreguts –viatjaven des de Porto i des de Nova York– André Silva, Filipe Louro i Pedro Alves vaewn pujar a l'escenari de Sa Congregació a sa Pobla disposats a no donar treva i a demostrar per què són convidats a alguns dels millors festivals europeus.

En aquest debut davant el públic mallorquí varen tocar fonamentalment composicions pròpies incloses al seu primer disc, Getting all the evil of the piston collar, un títol amb el qual, segons va explicar el guitarrista André, els tres se senten molt identificats.
Des de la primera nota vàrem veure que el seu no seria un concert ni clàssic ni convencional, que assistíem a una exploració del costat més irreverent del jazz.

La seva música és afilada, complexa, original, energètica, experimental i, fins i tot, caòtica per moments, impossible d'etiquetar. Es nota que han crescut musicalment amb eclèctiques influències, de Stravinski a Zappa, i barregen jazz amb rock, post-rock, metal, clàssica, distorsió i el que sigui. Hi ha arestes, hi ha passió, hi ha renou del bo. Ells ens expliquen que és un gènere musical que han inventat i l'anomenen "jazz jambacore"; sigui com sigui, ens arriba i ens agrada.

The Rite Of Trio són joves, sense filtres, amb fam d'exploradors, amb l'audàcia que dona el talent, amb la inquietud de trobar una identitat única i amb el lema de 'tot és possible'. I, efectivament, en el jazz tot és possible. Dimecres vespre a sa Pobla va quedar demostrat.

Aquest dijous, 5 de desembre, serà el torn d'AJIM’19 Jazz Quartet V2. La seva original o inusual composició, sense instrument pròpiament harmònic, força els músics a canviar l’enfocament interpretatiu que tindrien en una banda que inclogués piano o guitarra.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF