LA MEMÒRIA DE L'HOLOCAUST
Cultura 12/06/2011

Intel·lectuals marcats per la barbàrie nazi

Jorge Semprún, que avui serà enterrat a Garentreville, va ser homenatjat ahir a París en un acte que també ha de servir per recordar els intel·lectuals que han patit la infàmia del totalitarisme.

Xavier Cervantes
3 min
Jorge semprún va ser homenatjat ahir al liceu henri IV de parís El ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand, va destacar el compromís de Semprún amb "la llibertat, la dignitat i l'honor de la condició humana". A l'acte  també hi van ser Felipe González i la ministra González Sinde.

Barcelona.Jorge Semprún va llegir La treva de Primo Levi l'estiu del 1963. Des que va ser alliberat del camp de Buchenwald, Semprún havia evitat la lectura dels testimonis sobre els camps nazis. "Formava part d'una estratègia de supervivència", va explicar a La escritura o la vida (1995). Després de llegir l'obra de Levi, Semprún va publicar El llarg viatge (1963). Per viure calia escriure, i per ell, com per molts altres, escriure significava representar la barbàrie perquè no tornés a passar.

Durant l'homenatge que es va celebrar ahir a París, el ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand, va destacar la contribució de Semprún a "prevenir l'hemiplegia de la nostra memòria" sobre la història europea. Aquesta és la magnitud del compromís de Semprún i de molts intel·lectuals que van patir l'internament en els camps nazis i que van sobreviure per explicar-ho.

Joaquim Amat-Piniella La memòria de Mauthausen

Montserrat Roig va dedicar Els catalans als camps nazis (1997) a la memòria del manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974). Voluntari a l'exèrcit republicà, en acabar la Guerra Civil va passar pels camps de refugiats francesos. El 1940 va ser capturat per l'exèrcit alemany i deportat a Mauthausen. Quan els nord-americans van alliberar el camp el maig del 1945, va començar a escriure la novel·la K.L. Reich , que es va publicar el 1963. Amat-Piniella va fer servir la ficció per comunicar tant l'horror dels camps com l'existència de milers de catalans que van ser represaliats per Hitler.

Jean Améry El Montaigne de l'Holocaust

Más allá de la culpa y la expiación (1966), el gran assaig sobre la Shoah, el va escriure Jean Améry (1912-1978), nom que va adoptar el vienès Hans Mayer de manera definitiva el 1955. Detingut a Bèlgica el 1943, va ser confinat als camps d'Auschwitz i Buchenwald abans de ser alliberat del de Bergen-Belsen. Améry, com Montaigne, va aplicar la subjectivat a l'anàlisi, en el seu cas de l'Holocaust, i va investigar la pèrdua de la confiança en el món arran del nazisme, una idea que ha influït en l'obra d'escriptors com Imre Kertész. Améry es va suïcidar el 1978.

Paul Celan La poesia sí que és possible

Adorno preguntava si es podria escriure poesia després de l'Holocaust. La resposta, afirmativa, la va donar Paul Celan (1920-1970), i en la llengua alemanya, amb el poema Fuga de mort . Celan, fill d'una família jueva de la Bucovina, va ser deportat a un camp de treballs forçats de Moldàvia, fins que les tropes soviètiques el van alliberar el 1944. La seva poesia és un dels cims de la literatura alemanya del segle XX. Es va suïcidar a París el 1970.

Stéphane Hessel Un segle d'indignació

L'autor d' Indigneu-vos! (2010) va ser capturat el juliol del 1944 a París, i deportat a Buchenwald i més tard a Dora. Va aconseguir fugir quan el traslladaven a Bergen-Belsen. Després de la guerra, Hessel, nascut a Berlín el 1917, va participar en la redacció Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, una de les intencions de la qual era impedir la repetició de l'Holocaust.

Imre Kertész Nobel de Literatura

En l'assaig Història de la literatura de la Shoah , Michael Hofmann destaca la importància de l'hongarès Imre Kertész (Budapest, 1929) perquè demostra que la literatura de ficció és capaç d'aproximar-se a allò inefable (l'Holocaust) mitjançant el llenguatge. Aquest va ser també un dels criteris que van decidir l'Acadèmia sueca a concedir-li el Nobel de literatura el 2002. Kertész va ser deportat a Auschwitz el 1944, i va ser alliberat de Buchenwald. A la novel·la Sense destí (1975) explica la seva experiència des del punt de vista d'un adolescent, i reflexiona sobre la impossibilitat de superar l'impacte de l'Holocaust.

Primo Levi La síndrome del supervivent

Primo Levi (1919-1987) va ser enviat a Auschwitz el 1944. Un cop alliberat, res no feia pensar que aquest llicenciat en química es dedicaria a la literatura, fins que el 1957 va publicar Si això és un home , el testimoni del seu any a Auschwitz, que va completar amb La treva (1963) i Els enfonsats i els salvats (1986). Levi va desenvolupar l'anàlisi de la "lògica del supervivent", segons la qual sobreviure a l'extermini no era un alliberament definitiu. La idea de "la vergonya del supervivent" el va angoixar fins a la seva mort. Levi es va suïcidar l'11 d'abril del 1987, el dia que es complien 42 anys de l'alliberament d'Auschwitz.

Eli Wiesel Nobel de la Pau

ALa nit (1958), Edie Wiesel, nascut a Sighet el 1928 i criat en una família jueva ortodoxa de Transsilvània, reviu el seu pas per Auschwitz i Buchenwald. Explica com la monstruositat va dur un noi molt religiós a la pèrdua de la fe. La dedicació de Wisel a defensar la memòria de les víctimes li va valdre el Nobel de la pau el 1986.

stats