Innovador, avantguardista, públic i polèmic

BARCELONADiferents personalitats del món de la cultura pròximes a l'artista aborden la llarga trajectòria de Josep Maria Subirachs. Dins la seva creació conviuen des de les grans obres públiques fins a les més íntimes, així com des de l'experimentació fins a la recuperació de la figuració. Al llarg de sis dècades ha desenvolupat tant un món propi i personal com la vocació col·lectiva de la seva obra. La Sagrada Família és probablement una síntesi d'aquestes dues nocions. Malgrat la duresa de les crítiques, va finalitzar l'encàrrec que se li havia encomanat.

Francesc Fontbona

Historiador de l'art i acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts

"Té una trajectòria llarga i fèrtil, plena de bons moments, no només com a escultor sinó també com a dibuixant i gravador. Ha treballat en tots els camps. Tot i ser un agnòstic convençut, va renovar l'art religiós amb una obra cabdal com el santuari de la Virgen del Camino, a Lleó. I a més de les obres públiques, hi ha les obres més privades. Subirachs té un món molt personal, amb un rerefons literari, en què res no és gratuït, tot obeeix a un concepte. És un artista molt exigent".

Artur Ramon

Historiador de l'art i antiquari

"Subirachs ha estat tan present a la meva vida com en la de la meva ciutat. La seva obra en espais públics és múltiple i variada. No hi ha cap altre artista més present a Barcelona. Sense comptar les més de cent escultures que formen part de la façana de la Passió de la Sagrada Família, Subirachs té setanta obres situades en diversos indrets de la ciutat, tot tractat amb el màxim rigor formal i conceptual, des d'un passamà fins a una façana, des d'un plafó d'un monument commemoratiu fins a la barana d'un pàrquing al centre de la ciutat" (fragment de la glossa que va llegir el 17 de gener a l'Ajuntament de Barcelona durant la cerimònia de lliurament de la Medalla d'Or del mèrit artístic).

Jordi Bonet

Arquitecte en cap de la Sagrada Família

"Estic molt content amb la seva intervenció a la Sagrada Família. Ens coneixem des que teníem 15 o 16 anys. Quan vaig veure les escultures que va fer al santuari de la Virgen del Camino, a Lleó, amb només 30 anys vaig entendre que podria fer alguna cosa gran. Gaudí va dir que les escultures de la façana de la Passió havien de ser completament diferents de les de la façana del Naixement. Unes glossen el naixement d'un nen i les altres representen el drama d'un home clavat en una creu. Les figures havien de ser dures. Gaudí probablement hauria fet el mateix".

Vicenç Altaió

Director de l'Arts Santa Mònica

"Respectàvem la creació de Subirachs i la seva obra, però una part del món cultural vam qüestionar la seva intervenció a la Sagrada Família perquè crèiem que donava una visió esbiaixada de l'estètica gaudiniana. La protesta -que va tenir lloc el juliol del 1990- va tenir un gran impacte entre el públic i els mitjans nacionals i internacionals. L'escultura de Subirachs a la Sagrada Família representa un híbrid més pròxim a una iconografia futurista que a la relació entre l'art i la naturalesa i l'art conceptual que exploraven els artistes d'aquell moment. Ara la Sagrada Família ja no és una obra de Gaudí. Al llarg d'aquests anys ha patit moltes intervencions. És una obra col·lectiva".

Judit Subirachs-Burgaya

Historiadora de l'art i filla de l'artista

"Hi ha dos Subirachs, el que trenca amb l'escultura tradicional amb una personalitat molt acusada i l'artista que ho va deixar tot per entregar-se a la Sagrada Família. Sempre ha tingut molt interès perquè la seva obra arribi a tothom. Paral·lelament a les obres del temple, va seguir fent unes altres obres de caire metafísic, molt austeres. Quan va acabar la façana de la Passió ja era gran i tenia una salut molt delicada".