14. L’escola nazi d’encriptació, codis i tintes invisibles a Barcelona

BarcelonaEl contraespionatge francès va investigar una escola del servei d’intel·ligència nazi a Barcelona on ensenyava als seus agents diverses tècniques d’espionatge com l’encriptació de missatges, l’ús de codis complexos, la radiotransmissió i el maneig de tintes invisibles. La seu d’aquesta escola era al carrer Consell de Cent, 240, 2n-2a. Com que el pis era molt gran, també s’utilitzava com a aixopluc d’agents alemanys acabats d’arribar o d’agents que calia amagar.

La titular del pis i tapadora de l’escola era la danesa Albertina Cottrell Ullmer, nascuda a Copenhaguen el 16 de setembre del 1861. Era vídua i havia arribat a Barcelona l’any 1890. Cottrell vivia amb l’alemanya Maria Betty Kopp Mayerhofer, nascuda a Munic el 23 de gener del 1898, casada i que havia arribat a Barcelona l’any 1932. El marit de Maria Betty Kopp era l’agent de l’Abwehr de Barcelona Ludwig Kopp, adjunt de Gottfried Paul Taboschat (àlies Don Pablo), cap de l’Abwehr de Barcelona, que dirigia, entre d’altres seccions nazis, els serveis de l’escola de codis, encriptació i tintes invisibles.

Segons l’organigrama que es conserva als arxius de Vincennes sobre aquesta important escola, l’alemany Eduard Zintgraff (àlies Don Alfredo), era el radiotransmissor personal de Paul Taboschat i el cap d’operacions i instructor principal de radiotransmissió de l’escola. Zintgraff sabia fabricar un radiotransmissor. La seva cobertura legal li oferia el consolat del Reich a Barcelona, d’on era un empleat secundari per no despertar sospites. Abans d’arribar a l’Abwehr de Barcelona l’any 1941, treballava a l’Abwehr de Vigo, a Galícia.

Els alemanys Johann Gross i Karl Pietz eren agents de l’Abwehr i professors de l’escola de codis. Tots dos vivien a la mateixa escola. L’espanyol Juan Orojón, de 42 anys, treballava al Bar Tokio com a agent infiltrat per l’Abwehr de Barcelona. La missió d’Orojón en aquell bar (que estava just al davant de l’escola de codis) era detectar possibles agents britànics o nord-americans que, sobretot a partir de la primavera i l’estiu del 1944, coneixien l’existència d’aquella escola. Orojón era molt amic de Karl Pietz i anava cada dia al consolat alemany de la plaça de Catalunya per informar de les seves escoltes.

Un dels alumnes espanyols de l’escola va ser José María Tormo Magrans, nascut el 24 de setembre del 1922 a Barcelona, membre de la Falange i voluntari de la División Azul. Després de tornar d’Alemanya, Tormo Magrans va fer un curs a l’escola i va ser enviat de nou a Alemanya a fer un curs més especialitzat de radiotransmissió amb dos espanyols més: Francisco Granados i Manuel Espinosa. Anys després Tormo Magrans va ser el president nacional del Taxi, del Sindicado Provincial del Transporte, de la Cooperativa del Taxi a Barcelona, cap del Grupo Provincial Sindical Autónomo Auto-Taxi y Gran Turismo, home molt lligat al sindicat vertical, al franquisme local barceloní i al batlle Porcioles, de qui va ser regidor.

I en el capítol 15: La Deutsche Schule de Barcelona