Ernesto Sabato 'in memoriam'
El juny que ve, concretament el dia 24, festa de Sant Joan, l'escriptor argentí Ernesto Sabato hauria fet cent anys. Premi Cervantes, proposat per al Nobel, guardonat i reconegut tant al seu país com a l'estranger, Sabato és un clàssic que passarà a la història de la literatura per tres extraordinàries novel·les, El túnel , Sobre héroes y tumbas i Abaddon el exterminador (1974); i a la història política del seu país, pel llibre Nunca más , també conegut com l'informe Sabato. El treball de Sabato al capdavant de la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones durant la dictadura, feina que palesa el volum, va servir de punt de partida per poder jutjar les juntes militars que van sembrar el terror i la mort a l'Argentina durant els anys del seu mandat nefast (1976-1983). Aquest fet va atorgar a Sabato una enorme popularitat al seu país, un país que a banda d'estimar i respectar els seus escriptors com si fossin futbolistes -Borges i Maradona són a la mateixa altura als pòdiums de la fama- els reconeix amb agraïment els seus mèrits com a ciutadans destacats. Sentia i sento pel gran novel·lista argentí una enorme admiració i un gran afecte, igual que per Elvira González Fraga, la seva companya des de fa més de tres dècades. L'amistat d'ambdós va constituir per a mi un dels luxes que de vegades ens regala la vida. Per això, em sento trista per partida doble, per la mort de l'escriptor i més encara per la mort de l'amic.
