La Immaculada, a disposició de Sixena

BarcelonaEl quadre, el recurs i el ministre que toca el violí. Aquest podria ser el títol de l’última actualització del cas Sixena. El quadre representa una Immaculada del segle XVIII i formava part del conjunt d’obres que el Museu de Lleida havia de tornar a l’Aragó d’acord amb la providència del jutge d’Osca, però dilluns no es va poder localitzar. La van trobar al Palau Episcopal de Lleida i posterioment va ser traslladada al museu, que ara espera “instruccions per saber el dia que la policia judicial passarà a recollir l’obra, tal com requereix la sentència d’execució provisional”. Quan la pintura arribi a Sixena ja seran a l’Aragó totes les peces reclamades en el litigi.

El recurs és el que va presentar el gabinet jurídic de la Generalitat al jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca contra la providència del 7 de desembre que va autoritzar l’accés al Museu de Lleida a la Guàrdia Civil i, si calia, fent servir la força. El recurs de reposició, signat per l’advocat de la Generalitat, demanava la devolució de les peces a Lleida perquè “van sortir sense haver-se respectat el procediment legalment establert”, al·legava la nul·litat de la providència i la infracció processal i denunciava la “desproporcionalitat de les mesures”. L’escrit exposava que ni el Museu de Lleida ni els seus funcionaris mereixien el tracte que van rebre.

“S’ha passat de la ratlla”

Com que l’aplicació de l’article 155 ha convertit el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en responsable del departament de Cultura de la Generalitat, el govern aragonès va considerar que el recurs s’havia presentat amb el consentiment ministerial. Immediatament, la consellera de Cultura aragonesa, Mayte Pérez, va saltar contra el ministre. “A més d’incomplir la legalitat i de riure’s dels aragonesos, és còmplice de l’espoli que la Generalitat porta molt de temps exercint contra l’Aragó. Ens vol prendre les peces que són aquí adduint no sé quina falta de forma i donant-nos lliçons de legalitat”, va dir Pérez. La consellera socialista no va estalviar lèxic vehement, i va acusar el govern espanyol, el mateix que ha promogut el 155, de fer “una defensa descarada dels interessos de Catalunya en perjudici dels de l’Aragó”. A més, el PSOE va plantejar proposar a les Corts aragoneses la reprovació de Méndez de Vigo. “El ministre s’ha passat de la ratlla”, va arribar a dir el portaveu del PSOE a les Corts de l’Aragó, Javier Sada.

El cas Sixena provoca reaccions volcàniques de tothom menys de Méndez de Vigo, que després del consell de ministres va dir-hi la seva amb l’habitual to moderat, com d’aristòcrata immune a les passions mundanes. “S’ha fet sense el meu coneixement, i en demanaré la retirada perquè, entre altres coses, no té cap sentit”, va assegurar sobre el recurs presentat per la Generalitat. “El trasllat ja s’ha fet, els béns són on han de ser i l’execució s’ha fet com vaig dir que es faria”, va precisar.

Tot i així, Méndez de Vigo, en una nova exhibició de violinista que en toca una de freda i una de calenta alhora, va afegir que “si els serveis jurídics de la Generalitat consideren que és necessari presentar un recurs de cassació”, ell els hi “autoritzarà” perquè hi tenen dret. Si no ho fessin, va dir el ministre, s’incorreria en “indefensió”. “La sentència del jutge és ferma però no definitiva i, per tant, hi cap un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem”, va concloure.

I mentre el ministre retirava un recurs i obria la porta a un de nou, 370 directors i professionals de museus d’arreu de Catalunya van publicar un manifest contra “la instrumentalització política” del cas Sixena, dels museus i del patrimoni, i en què denuncien la manera com es va fer el trasllat dels béns del monestir de Sixena: “El Museu de Lleida, malgrat el desacord amb les mesures legals adoptades, no va oferir resistència en cap moment i sempre va defensar una actuació dialogada i pacífica”.