Art

Ignasi Aballí crea un laberint d'imatges invisibles

L'artista presenta a la Blueproject Foundation la seva primera obra de caràcter arquitectònic

Pot semblar paradoxal que un artista plàstic digui que la seva paraula preferida és invisible. Però no ho és si l'artista és Ignasi Aballí, conegut per qüestionar des de fa anys el llenguatge de la pintura, i per les seves reflexions sobre l'ús de les imatges. També per com analitza amb les seves obres la relació entre les imatges i el llenguatge. "De manera inconscient ho associem tot a alguna imatge", afirma Ignasi Aballí amb motiu de la presentació del seu nou treball, una instal·lació concebuda expressament per a una de les sales de la Blueproject Foundation (carrer Princesa, 57, Barcelona), l'espai conegut com Il Salotto. Precisament la peça porta per títol Sense imatge. "És una instal·lació que intenta qüestionar l'ús i la presència de la imatge en la vida quotidiana", diu l'artista. "La meva postura és intentar evitar introduir elements, anar a la contra", subratlla. 

Ignasi Aballí està considerat un dels grans artistes catalans contemporanis, i entre els reconeixements que ha rebut hi ha el premi Joan Miró (2015). Per fer Sense imatge ha introduït cinc murs blancs dins la sala per crear un recorregut més aviat laberíntic i ha escrit en anglès damunt les noves parets paraules que no tenen una imatge associada: "Absent, amagada, buidada, censurada, desapareguda, desconeguda, efímera, esborrada, impensable, imperceptible, inexistent, inimaginable, immaterial, invisible, no vista, secreta i transparent". Mentre que en anglès les paraules no tenen gènere, cosa que l'artista aprofita per fer referència a conceptes, en català les tradueix en femení perquè fan referència a "una obra" de la qual les paraules ocupen el lloc dins la sala.

Ignasi Aballí, deixar de fer és millor que fer

L'ordre de les paraules no és casual, ja que les que són més a prop de l'entrada estan més allunyades del que és material i concret, com inimaginable, inexistent i impensable, i al llarg del recorregut s'hi van acostant, amb mots com amagat, secret i censurat. Com que es torna a sortir de la sala per la mateixa porta, els visitants marxen amb les paraules més obertes i menys associades a una possible imatge.

La primera peça arquitectònica de l'artista

La nova obra d'Ignasi Aballí és excepcional dins la seva trajectòria perquè fins ara no havia fet una obra amb una càrrega arquitectònica tan forta com aquesta. "L'espai sempre té molta importància, tant si és el d'una galeria com el d'un museu. Fins ara les meves exposicions s'adaptaven als espais i no els alteraven, i és la primera vegada que la transformació de l'espai té una importància total", diu l'artista. Pel que fa al caràcter arquitectònic de la peça, Aballí va col·locar els nous murs tangencialment als pilars de foneria que hi ha dins la sala, i relaciona tot el conjunt amb la feina dels escultors minimalistes: "Em recorda els treballs de Richard Serra i d'altres artistes que treballen amb elements escultòrics però que tenen molt en compte l'espai on s'ubiquen les seves obres", conclou l'artista. 

Ignasi Aballí a la Fundació Miró: l’art d’un alquimista

Ignasi Aballí ha pensat l'obra fins a l'últim detall i també explica quina implicació té que les paraules estiguin pintades amb esprai als murs: "Les paraules estan realment integrades en les parets, no són un afegit. I no volia que les paraules s'entenguessin com una obra d'art sinó com una informació que es dona al visitant, com un full de sala expandit", conclou.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF