'Idrissa, crònica d'una mort qualsevol': els directors de 'Ciutat morta' investiguen la mort d’un immigrant en un CIE

BarcelonaDirecció: Xavier Artigas i Xapo Ortega. Guió: Laia Manresa, Xavier Artigas i Xapo Ortega. 94 minuts. Espanya (2018).

La nit de Reis del 2012, el jove guineà Idrissa Diallo va morir en un centre d’internament d’estrangers de Barcelona. El cas va ser tractat amb desinterès pel sistema legal espanyol, que va enterrar el cadàver en una fossa i ni tan sols es va dignar a informar la família de Diallo. Però Xavier Artigas i Xapo Ortega es neguen a oblidar Idrissa, i si a Ciutat morta van fer del suïcidi de la poeta Patricia Heras un ariet líric que colpejava la corrupció estructural de Barcelona, ara posen en marxa una pel·lícula que vol explicar i recuperar la identitat d’algú a qui la història oficial va voler negar.

Idrissa, la víctima anònima del nínxol 516 de Montjuïc

Lluny d’avançar per un camí pautat amb una tesi, Idrissa, crònica d’una mort qualsevol es va construint sobre la marxa com un documental de denúncia, però, sobretot, com a cinema de reparació: quan es fa evident que les circumstàncies de la mort d’Idrissa no abandonaran l’opacitat institucional, el film sembla arribar a un carreró sense sortida, però els esforços de l’equip de producció per localitzar un cos extraviat per la burocràcia i repatriar-lo donen al projecte un nou vol. Aquest viatge de tornada ocupa l'últim acte d’Idrissa, amb un to discret i sense èpica que farà difícil repetir la flamígera onada expansiva de Ciutat morta, però es tracta d’una lliçó de dignitat cinematogràfica que dona la mesura del valor del documental.