FILOSOFIA
Cultura 23/01/2021

Identitat cíborg

Els cíborgs o humans cibernètics, orgànics i maquinals alhora, han aconseguit traspassar la frontera de la cultura popular i la ciència-ficció

Miquel àngel Ballester
5 min
Identitat cíborg

L’aliança entre capitalisme cognitiu i tecnociència està alterant la naturalesa humana, rompent les barreres interespecífiques i afavorint un gir posthumà consistent en la convergència entre humans, animals i màquines. L’economia cibernètica està actuant amb violència a l’interior de cada subjecte, colonitzant el cos i la ment, i provocant una enorme confusió psicològica que es manifesta en el mateix llenguatge, en l’ús d’expressions com: “m’estic quedant sense bateria”, a través de les quals s’està assumint la identitat de l’objecte, en aquest cas, un terminal mòbil. La distància ontològica que separa els humans de les màquines s’està acurçant moltíssim. L’ésser humà està en crisi. Ser humà o màquina ja no és una qüestió evident que es pugui donar per feta. L’avanç de les màquines cap a majors graus d’autonomia ha dinamitat la idea del robot al servei humà que havia inspirat les lleis de la robòtica d’Isaac Asimov i ha provocat que els humans hagin de passar comptes i identificar-se davant les màquines. Aquesta inversió de rols l’experimenten els usuaris d’internet quotidianament, quan han de verificar la seva identitat no robòtica i respondre negativament la pregunta de si són robots, com a condició prèvia per accedir a determinades informacions i serveis digitals.

Els cíborgs o humans cibernètics, orgànics i maquinals alhora, han aconseguit traspassar la frontera de la cultura popular i la ciència-ficció per gaudir d’una existència real gràcies a la ciència i la tecnologia. Un humà pot haver arribat a ser cíborg de manera accidental, per haver superat una taquicàrdia i altres problemes de salut, com paràlisis o minusvalideses, a través de la medicina restaurativa; però la biotecnologia també permet accedir a la condició híbrida, voluntàriament, com a resultat d’una decisió. Un humà seria així, més o manco cíborg, depenent del grau de transformació tecnològica del seu cos. Hi ha moltes maneres de ser cíborg. Són cíborgs aquells humans que duen marcapassos cardíacs, xips per incrementar la fotosensibilitat, o extensions sensorials com audiòfons per incrementar la capacitat auditiva, o exosquelets com a uniformes de treball o amb fins militars o mèdics.

Fusionar-se amb la tecnologia

Cada vegada són més els humans que aspiren a adquirir noves facultats sensorials que els ajudin a fusionar-se amb la tecnologia, superar les limitacions imposades per la biologia, i així accedir a una nova percepció de la realitat. En l’actualitat, encara és possible mantenir la diferenciació entre cíborgs, robots, androides i ginoides, o robots amb aparença humana, però els avenços en intel·ligència artificial permeten dissenyar robots que ja no són simples artefactes mecànics sense cap tipus de suport biològic, sinó que són robots que imiten les facultats i habilitats humanes.

El professor de cibernètica Kevin Warwick és considerat el primer cíborg. Des dels anys 90 del segle XX ha anat experimentant amb el seu cos una sèrie de dispositius cibernètics per al millorament de les seves capacitats motores i sensorials. Concretament, es va implantar temporalment un xip davall de la seva pell que li va permetre interactuar a distància amb un ordinador, a través d’ones de ràdio. Posteriorment, també ha realitzat altres experiments de comunicació extrasensorial amb una cadira de rodes i una mà artificial i amb la seva pròpia esposa.

La identitat cíborg i la cultura tecnocientífica, en el seu vessant més pop, també s’ha expandit i popularitzat a través de la literatura de ciència-ficció i la música tecno. Hi ha autors que parlen de música cíborg i citen com a referents David Bowie i els grups Devo, Kraftwerk i Aviador Dro. El cas d’Aviador Dro és paradigmàtic. Es tracta d’un grup que va néixer els anys 80 del segle XX amb la finalitat de promoure la ideologia maquinista i anarquista, a través d’un relat tecnoptimista construït amb consignes com “mort al passat”; cançons provocadores, com Nuclears, sí ; i lletres amb títols com La televisió és nutritiva, Nèstor, el cíborg i Virtual, que descriuen una societat basada en el treball de les màquines dotades d’intel·ligència artificial, en la qual conviuen diverses espècies humanes naturals i artificials, amb graus diferents de transformació i disseny biològic, representades per personatges com Aelita, una al·lota de disseny artificial, bisexual, amb un cos tatuat i “sense família moral”, o l’al·lota de plexiglàs, “feta de metall”, amb “expressió de televident” que tenen en comú l’autoconsciència de sentir-se superiors a civilitzacions anteriors. Aviador Dro ha desenvolupat un activisme a favor d’un futurisme tecnològic i la creació d’un moviment extramusical partidari de la fusió humana amb les màquines, que ha anat donant lloc a un moviment ideològic i social conegut com a ciborgisme, que defensa els beneficis de la hibridació entre humans i tecnologia.

Art experimental

Aquest moviment cíborg té una gran força en l’àmbit de l’art experimental, en el qual el cos esdevé obra d’art. És el cas d’Sterlac i les seves performances en les quals explora les possibilitats artístiques del seu cos a través d’implants corporals. Les seves obres donen gran visibilitat a l’obsolescència del cos humà a través de l’experimentació amb exoesquelets, braços mecànics i membres cultivats amb cèl·lules mare. A l’estat espanyol l’art cíborg està representat pels artistes híbrids Neil Harbisson i Moon Ribas. Harbisson té una antena implantada al cap, connectada al seu cervell, que li permet corregir l’acromatisme que pateix, intercanviar sons i colors i aplicar aquesta nova capacitat a la interpretació d’obres d’art. D’altra banda, Ribas s’ha instal·lat un xip que la connecta a sismògrafs i li permet captar els moviments sísmics a escala global, de manera que cada vegada que es produeix un terratrèmol a la terra, Ribas nota una vibració, amb major o menor durada, segons la seva intensitat. Ribas trasllada aquesta experiència sensitiva a la dansa i té en projecte implantar-se un altre sensor per captar els moviments lunars. Harbisson i Ribas són els impulsors de la Fundació Cíborg, dedicada a ajudar altres persones a convertir-se en cíborgs i defensar els drets posthumans.

Darrere del ciborgisme s’oculten els interessos econòmics d’una indústria biotecnològica que està incrementant la seva influència en la ciutadania, captivada per la promesa de formar part d’una minoria selecta d’humans millorats. El discurs favorable a la superació de les limitacions físiques a través de la fusió amb les màquines il·lusiona, i encaixa perfectament en la idea moderna de progrés sense límits, que malauradament descuida les qüestions ètiques relacionades amb la identitat humana, les relacions socials i els problemes de convivència que poden aparèixer entre humans no transformats i posthumans fusionats amb màquines. Aquests perills conviden a abordar reflexivament, de manera preventiva, i sense més demora, aquesta convergència entre humans i màquines, a més de l’acceleració del ritme de l’evolució natural i cultural, perquè està en joc la llibertat, la dignitat i el futur de l’espècie humana.

stats