La Iaia, la nova sensació del pop, s'estrenen al Palau

Barcelona.Que tres nois de 25 anys cantin que volen ser com la seva àvia i triïn La Iaia com a nom artístic pot cridar l'atenció. "Dir que vols ser com la teva iaia en el fons vol dir que renuncies a moltes altres coses que potser són estereotips socials", diu Ernest Crusats, compositor, veu i guitarra del grup. "És una manera de dir que hi ha moltes altres maneres de ser feliç", i que no només cal buscar la riquesa i l'èxit.

Potser no busquen l'èxit, La Iaia, però les coses no els han anat gens malament. El projecte neix com l'aventura de cançó folk en solitari de Crusats amb seva guitarra acústica. Guanyar un concurs de nous talents a Vic li va permetre enregistrar la maqueta El meu vaixell (2010), per a la qual va recorre a Jordi Casadesús (contrabaix) i Jordi Torrents (bateria). I ja com a trio s'imposen en l'última edició del concurs Sona 9, premi que els ha portat a gravar el debut Les ratlles del banyador (2011) amb el productor estrella Paco Loco (Mishima, Nacho Vegas). El disc, que presenten avui al Petit Palau en l'estrena del cicle BandAutors, sortirà a la venda l'11 d'octubre, "però els més impacients el podran comprar al Palau", diu Crusats.

El disc és tot un salt endavant respecte de la maqueta, tant pel que fa a la instrumentació com per les composicions, que han crescut i són més complexes. "A la maqueta tot està molt despullat, només hi ha guitarra, contrabaix, bateria i les nostres veus", explica Crusats. "El disc està molt més elaborat i cuidat, hi ha molts més sons i molts més instruments", com el piano, el xilòfon i la flauta. "També hi ha més capes, i el so és més contundent i més gruixut", cosa que se sent des del tema que obre l'àlbum, que no per casualitat es diu Declaració de principis .

Acústics i contundents

Tot i l'èxit d' El meu vaixell , La Iaia han volgut marcar distàncies amb la maqueta. "Necessitàvem canviar, tornar a repetir el que ja havíem fet no era interessant", explica Crusats. "Paco Loco també hi va posar molta cullerada. Quan vam arribar a l'estudi ens imaginàvem un tipus de so, i ell el va convertir en un de més potent. Sempre deia que s'imaginava La Iaia com un grup que fa música contundent amb instruments acústics", una mica com els francesos Herman Düne, una de les principals influències del trio, juntament amb els britànics The Wave Pictures o els nord-americans Jonathan Richman i Beirut, entre el folk i el pop.

El concert al Palau serà també l'estrena a Barcelona del nou format de directe del trio, el que van desplegar al Mercat de Música Viva de Vic. "Portem més instruments, com el xilòfon i el piano; és més contundent, i les noves cançons tenen més cos perquè han estat treballades amb banda des de zero", a diferència de la maqueta. "Té molta més força i arriba més, és menys folk i té un plus èpic. Per Crusats, ha guanyat com a espectacle i "hi ha moments màgics", en part gràcies al fet que el grup grava sons en directe. "Visualment té un punt de xou perquè som tres persones i hi ha moments en què hi ha molts sons".