IT Dansa porta a Terrassa un programa alegre i juvenil
La companyia de postgrau de l'Institut del Teatre ofereix diferents visions de la dansa actual
It Dansa
Centre Cultural Terrassa. 22 de febrer
IT Dansa, la companyia de postgrau de l'Institut del Teatre dirigida per Catherine Allard, ha tornat aquest cap de setmana al Centre Cultural Terrassa amb un programa de tall energètic i juvenil que li escau d'allò més bé. Es tracta de quatre peces ja estrenades i creades, en algun cas, especialment per a la companyia, com The prom (2018), de la jove ballarina Lorena Nogal, i Whim (2007), d'Alexander Ekman, però d'altres que formen part del repertori de diferents companyies com In memoriam, de Sidi Larbi Cherkaoui, i l'emblemàtica Wad-Ras, que va obrir la vetllada. En aquest cas, es tracta d'una adaptació de la famosa coreografia creada per Increpación Danza el 1996. Si aleshores les ballarines d'Increpación feien un crit a la injustícia i desesperança de les empresonades a la presó femenina de Barcelona, amb el pas dels anys IT Dansa ha anat eixamplant la mirada, primer barrejant dones i homes i ara només interpretada per homes. Tot i que la interpretació dels sis nois de la companyia va ser molt física i plena de referents a les arts marcials, conceptualment perd contundència en la mesura que torna a invisibilitzar la condició femenina.
The prom, la segona proposta de la nit, és un joc que compatibilitza el mim amb la dansa i que no només juga amb l'agilitat dels ballarins, sinó també amb els seus dots actorals. Sorneguera, gairebé naïf i, per tant, dotada d'un toc de tendresa, The prom va comptar amb la meravellosa interpretació d'alguns membres de la companyia. La falta de noms al programa de mà impedeix valorar-los individualment, fet imperdonable si es vol seguir la carrera d'aquests joves.
En contrast, el trio In memoriam, una crítica al maltractament a les dones, va posar el punt de sensibilitat introspectiva sempre present a les coreografies de Sidi Larbi Cherkaoui, en una molt bona posada en escena dels ballarins executants. I Whim, una peça fresca, vital i alegre, va reunir setze ballarins i ballarines en un joc de cadires, acrobàcies, ritmes ràpids i humor enginyós que explota l'energia de la joventut i en la qual els joves ballarins es van implicar al màxim. En definitiva, quatre peces molt variades que van oferir al públic diferents visions de la dansa actual.
