Cultura 16/01/2013

Humor a les clavegueres de la política

Després de triomfar durant tres anys a Anglaterra, la versió teatral de la mítica sèrie de televisió dels anys 80 Sí, primer ministre arriba a Barcelona. Abel Folk dirigeix el ministre Joan Pera al Teatre Condal.

L.s.
2 min

BARCELONA."Ha arribat el moment dels grans sacrificis". "Sí. Del poble". Els diàlegs de Sí, primer ministre són un concentrat de cinisme polític amb una base tan real i tan pròxima que fan gràcia i indignen a parts iguals. Per això Abel Folk va accedir a dirigir-la: "Mentre assajàvem, llegíem els diaris i és paradoxal veure com coincideix aquella crisi amb el que passa ara aquí".

Sí, primer ministre és un espectacle original que va néixer per celebrar les tres dècades de l'inici de la sèrie de televisió mítica, que TV3 va emetre als anys 80. "No és un capítol de televisió allargat, és una obra de teatre que ha estat tres anys en cartell a Londres i que el seu èxit ha afavorit que se'n torni a fer una sèrie actualitzada", afirmava Jordi González, de la productora Focus -l'ARA ho explicava ahir a la secció de Mèdia-. L'obra arriba aquest dissabte al Teatre Condal de Barcelona amb deu mil entrades anticipades venudes.

Els protagonistes del muntatge són la cort del primer ministre, Jim Hacker (Joan Pera): el secretari d'estat de la Corona (Carles Canut), el secretari privat del cap del govern (Dafnis Balduz), la seva consellera (Victòria Pagès) i un ambaixador d'una ex-República soviètica (Ferran Rañé), i hi apareix la directora de la BBC (Marta Angelat). Els polítics despatxen amb fredor i frivolitat qüestions d'abast mundial, com la crisi, la relació del Regne Unit amb la Unió Europea, l'escalfament del planeta i la compra de combustible, però es desencadena un conflicte moral que farà trontollar el sistema.

El mateix director ha sigut qui s'ha encarregat de fer la versió catalana d'un text que ha adaptat ben poc. "Les incoherències dels polítics, empresaris i mitjans de comunicació anglesos s'assemblen als de tots els països civilitzats", assegurava Folk. No ha tingut l'obsessió d'impostar l'humor anglès, sinó que ha buscat un híbrid amb l'expressivitat mediterrània que situï l'obra en un lloc universal. "El públic podrà veure l'espectacle des de certa distància. Als anglesos els agrada molt riure's d'ells mateixos. I a nosaltres ens agrada el mateix: riure d'ells", deia el director. Joan Pera és qui reparteix joc a escena, dards satírics i humorístics "demolidors". "Puc jurar sobre la Bíblia que aquesta obra me la sé tota -bromejava l'actor, avesat a fer la seva-. No puc afegir-hi res perquè ja hi és tot. Diu tal quantitat de veritats, que no tinc temps de fer riure". "La comèdia és crítica, si és intel·ligent -argumentava Canut-. Després de riure molt, el públic també discutirà molt".

stats