Hostal d’Algaida, parada i fonda
És un dels referents de la cuina mallorquina, amb una curiosa història familiar que fa que cada dues setmanes tot canviï, però no l’essència
Manco allotjament, ho té tot de fonda. I això sí, l’Hostal d’Algaida és, de fa més de mig segle, parada obligada per als qui transiten per la carretera de Palma a Manacor, per als qui es volen regalar un bon berenar, per als qui volen gaudir d’un dinar o un sopar dels plats més genuïns de la cuina mallorquina i per als qui volen endur-se a casa sobrassades, formatges i altres productes de la terra. Qui no ha aprofitat qualque vegada el camí per fer aturada a l’Hostal d’Algaida?
A més, aquest cafè i restaurant té una història que, si no és única al món, n’hi deu haver ben poques com aquesta. Conten que desavinences de família -això no és únic- estan darrere la dinàmica que de fa ja molts d’anys manté l’Hostal d’Algaida. Dos equips de feina, des dels responsables als cuiners i cambrers, fan torns per setmanes. El torn 1, que així es bategen ells mateixos al seu Facebook (n’hi ha dos de diferents) i al calendari anual que hi ha al dors de la seva targeta, es fa càrrec de l’establiment quinze dies seguits, per donar pas a l’altre equip que té un torn d’una setmana. Tal vegada això tampoc no és únic. El que sí que potser que ho sigui és que el canvi de torn duu un canvi de tot: estovalles, vaixelles, olles, productes en venda, alguns elements de la decoració i estris de tota mena es guarden en espera del proper torn. Fins i tot la carta canvia, encara que no essencialment. Sigui quin sigui el torn, amb les seves variacions, l’Hostal d’Algaida és un dels grans referents de la cuina mallorquina: sopes (ben bones), frit en les variants més típiques, escaldums, caragols, conill amb ceba, tripa, tombet amb ous fregits, pilotes, pambolis generosos, ensaïmates, gató... Ah, i un paté casolà que et serveixen amb un bon pa, que, només per això, la parada ja paga la pena.u
CARRETERA DE MANACOR, KM 21 (ALGAIDA)
