Història d’un matrimoni que es trenca

BarcelonaA Noruega, el planter d’escriptors es renova constantment. Jostein Gaarder va obrir el camí d’una nova onada d’internacionalització amb El món de Sofia (1991) i Per Petterson el va consolidar gràcies a l’International Dublin Literary Award, que va guanyar el 2007 amb Sortir a robar cavalls, disponible en català a Club Editor, amb una molt bona traducció de Carolina Moreno. Més recentment, Karl Ove Knausgård ha arribat a centenars de milers de llars de tot el món gràcies a un sextet autobiogràfic que suma més de 3.000 pàgines i del qual ja n’han aparegut cinc volums en català a L’Altra. En paral·lel, s’han consolidat fenòmens com Jo Nesbø, creador de la sèrie de novel·les de Harry Hole, i escriptors com Jon Fosse -dramaturg i novel·lista- han sonat diverses vegades per al premi Nobel de literatura.

Enmig d’aquest panorama ric i versàtil hi ha Geir Gulliksen, fins ara inèdit en català i castellà. Escriptor i editor nascut el 1963, Gulliksen ha publicat una vintena de títols des que va debutar el 1986 amb la novel·la Mørkets munn. Ha compaginat ficció per a adults i infantil. També prosa i poesia. “Estic convençut que els lectors volen i necessiten històries fidels a la realitat, que expliquin amb versemblança com de contradictòries poden ser les nostres experiències amb l’amor”, opinava fa uns dies a Barcelona, coincidint amb la presentació d’ Història d’un matrimoni, segon títol de Les Hores: després d’encertar-la amb La vida a qualsevol preu, de la sueca Kristina Sandberg, l’editorial dirigida per Maria Sempere aposta per una novel·la que ja s’ha traduït a onze llengües i que ha estat nominada a premis com el Norwegian Critics Prize for Literature i el Nordic Council Literature Prize.

Un llibre 'obert a la vida'

Publicada el 2015 en noruec, Història d’un matrimoni arrenca del neguit d’un home que intenta entendre per què la relació que tenia amb la seva dona -tan sòlida en molts aspectes- ha acabat esmicolant-se. “M’identifico amb tots dos personatges, amb el Jon i amb la Jiminy -assegura-. Penso que és l’única manera d’escriure una novel·la, identificar-te amb tot allò sobre què escrius. Crec en el fet d’escriure llibres que estan «oberts a la vida», com va dir Alfred Kazin: això significa que el que escric no és autobiogràfic, sinó que m’interesso per coses que tinc la capacitat emocional d’experimentar”.

Una de les preguntes que el lector es fa al mateix temps que el Jon reconstrueix els anys de convivència amb la Jiminy és: podrien haver evitat la ruptura? “Un lector em deia que és com si les coses que fan que la seva relació funcioni siguin alhora les coses que els separen -comenta-. Les seves ganes de jugar i el seu desig de respectar la independència de l’altre són bons per a ells i és també el que els destrueix. Estan acostumats a dir sempre que sí a l’altre. Un terapeuta matrimonial em deia que la relació s’acaba perquè el Jon no pot dir que no quan la Jiminy necessita que ho faci. Crec que tots dos tenen raó”.