Cinema
Cultura 25/02/2020

Hillary Clinton: "Putin sabia perfectament qui era jo i per això em volia derrotar"

La política nord-americana presenta al Festival de Berlín la minisèrie documental 'Hillary'

Xavi Serra
3 min
Hillary Clinton a la Berlinale

Enviat especial a BerlínLa candidata demòcrata de les eleccions del 2016 a la presidència dels Estats Units ha presentat aquest dimarts a la Berlinale la sèrie documental Hillary, que consta de quatre episodis d'una hora sobre la seva trajectòria política. La sèrie s'obre amb la mateixa Hillary Clinton reconeixent la frustració que li provoca que després de trenta anys sota la llum pública la gent afirmi que no és autèntica i que en realitat no la coneixen. “Em sap greu no ser més carismàtica per televisió, però així és com soc, no hi ha gat amagat”, exclama. De fet, un dels temes del documental és precisament que, en les distàncies curtes, Clinton és una persona menys rígida, més riallera i càlida: així la capturen les càmeres de Nanette Burstein, que va tenir un accés gairebé il·limitat a les bambolines de la campanya presidencial de Clinton durant les primàries demòcrates i les presidencials del 2016.

Hillary combina aquest material amb gravacions d'arxiu i noves entrevistes amb Clinton i el seu entorn –des d'amigues íntimes i membres del seu equip fins a Bill Clinton i Barack Obama– per construir un relat complex i matisat que no amaga l'admiració per la seva figura però que tampoc evita entrar a fons en tots els temes incòmodes de la seva carrera, des del fracàs del seu projecte de sanitat universal quan encara era primera dama fins a la infidelitat del seu marit amb Monica Lewinsky. I més enllà de la imatge que emergeix de Clinton com a persona pragmàtica però no freda ni calculadora, el més revelador de la sèrie és la resistència de la societat nord-americana a la figura d'una dona intel·ligent que aspira a càrrecs de poder. En aquest sentit, és significatiu que el moment de màxima popularitat de Hillary Clinton fos quan es va mantenir al costat del seu marit durant l'escàndol Lewinsky.

A Berlín, una Clinton ovacionada per la premsa acreditada ha reflexionat sobre l'animadversió que ha provocat la seva figura, un sentiment que atribueix al fet d'haver arribat a l'arena pública quan hi havia poques dones en posicions de poder. "Algunes reaccions en contra meva són perfectament legítimes, la gent no ha d'estar d'acord amb tu per força, però d'altres eren intents flagrants per desacreditar-me –ha explicat–. Quan vaig deixar de ser secretària d'Estat d'Obama tenia un índex d'acceptació molt alt, del 69%, així que els meus oponents van respondre amb campanyes de mentides i odi". Per a Burstein, Clinton és una de les dones "més glorificades i vilipendiades dels Estats Units", i això ha fet que el públic hagi col·locat sobre ella "tantes imatges diferents" que els costi saber "qui és ella" de veritat. "Però Putin sabia perfectament qui era jo i per això em volia derrotar –ha afegit Clinton amb contundència–. Quan Putin va ordenar al seu servei d'intel·ligència que anés en contra meva no va ser perquè ell estigués boig o no m'entengués, era perquè sabia molt bé el que penso dels lideratges autoritaris i de les relacions internacionals a Occident".

Sobre Weinstein: "Era l'hora de passar comptes"

Clinton també s'ha pronunciat sobre la sentència contra Harvey Weintein que es va anunciar aquest dilluns. "El veredicte parla per si sol –ha dit simplement–. Era l'hora de passar comptes". A la política sempre se l'ha vinculat amb Weinstein, que va contribuir a la seva campanya i amb qui ella i el seu marit tenien bones relacions. "Weinstein va fer donacions per a tots els candidats demòcrates, també a Obama i a John Kerry, a tots –ha dit–. El problema no són les donacions, el problema és el que va fer".

Un altre nom que ha sortit durant la roda de premsa és el de Bernie Sanders, el possible candidat demòcrata i rival de Clinton durant les primàries anteriors. En el documental, la política és molt crítica amb les promeses que fa el seu rival, i fins i tot afirma que "és un polític de carrera", que "porta trenta anys al Congrés" i que "ningú vol treballar amb ell". A Berlín s'ha mostrat més diplomàtica, sense avançar pronòstics sobre qui serà el candidat: "M'esperaré a veure qui nominen i li donaré tot el meu suport, sigui qui sigui. És imperatiu treure de la Casa Blanca el seu actual ocupant".

stats