Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Valeri Guerguiev dirigeix l'orquestra russa a Girona avui

"Hi ha un paral·lelisme entre el Barça i el Teatre Mariinski"

El director rus Valeri Guerguiev compara el planter del Teatre Mariinski de Sant Petersburg amb el Barça. Avui defensa el seu model a l'Auditori de Girona, i demà repetirà al Liceu amb Anna Netrebko.

Dijous passat, tan bon punt va acabar de rebre l'ovació del públic que va omplir el Liceu per escoltar la versió en concert de l'òpera Iolanta , Valeri Guerguiev (Moscou, 1953) va fer via cap al Camp Nou. Hi va arribar a temps de veure la segona part del partit de Copa entre el Barça i el Còrdova, que va guanyar l'equip blaugrana per 5 a 0. "No hi van jugar ni Messi ni Xavi ni Iniesta, però el Barça sempre és el Barça encara que no juguin les estrelles. De la mateixa manera que el Mariinski sempre és el Mariinski", va explicar Guerguiev ahir al migdia a L'Auditori barceloní, on al vespre va dirigir l'Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, amb el pianista cubà Jorge Luis Prats com a solista. "No ho vull amagar: volia combinar música i futbol", va dir.

El concert d'ahir, com el que avui oferirà a l'Auditori de Girona, està inclòs en la temporada d'Ibercamera, i tots dos formen part d'una gira de deu actuacions del Mariinski per l'Estat que va començar dijous al Liceu i que, a més d'una segona sessió de Iolanta al Liceu aquest diumenge, també passarà per Alacant el 15 de gener. Cada concert té un repertori diferent, tot i que hi predominen obres de compositors russos com Txaikovski, Rakhmàninov i Xostakóvitx. "Gaudeixo variant el repertori, i cada vegada que visitem una ciutat intento no repetir cap simfonia", explica Guerguiev, que també té present l'acústica de cada auditori a l'hora de triar les peces que interpretarà l'orquestra.

Guerguiev aprofita el símil futbolístic per parlar de la gira. "És difícil fer tots els concerts com si els guanyéssim per 5 a 0, però ho intentarem amb il·lusió. La veritat és que la varietat dels programes és tot un repte", reconeix. Això sí, no dubta de les prestacions dels músics perquè l'orquestra que dirigeix des del 1988 és "molt versàtil" i pot tenir "un so molt ferotge però també una gran subtilesa".

Un nou teatre a Sant Petersburg

El Teatre Mariinski és un dels grans referents musicals d'Europa, un estatus que es potenciarà a la primavera, quan s'inaugurarà un segon teatre també a Sant Petersburg. És un "projecte ambiciós" que respon a la voluntat d'oferir "alguna cosa més" a una àrea metropolitana de més de cinc milions d'habitants.

La història lliga el Mariinski a la impressionant tradició musical russa, a noms com Txaikovski, Prokófiev, Rimski-Kórsakov, Khatxaturian i Xostakóvitx. Un dels projectes immediats de Guerguiev és enregistrar la integral simfònica de Xostakóvitx i publicar un cicle de simfonies de Prokófiev. El director rus també destaca la necessitat de tocar el "repertori menys conegut" d'aquests compositors. Per fer-ho compta amb l'inesgotabable planter del Mariinski, una maquinària musical que té com a base un sòlid programa educatiu amb dos vessants: per una banda les acadèmies de joves cantants i músics, i per l'altra tot un seguit d'activitats dirigides al públic infantil.

"És molt important vendre entrades, però l'èxit comercial no ha d'apaivagar l'educació -diu Guerguiev-. Els intèrprets ens creiem que som unes estrelles, però l'únic que quedarà serà la música. En els últims anys he entès que fer créixer la música clàssica és el que dóna sentit a la meva feina". L'educació musical, considerada com un projecte artístic, es fonamental "per captar l'atenció dels nens". L'aposta és reeixida perquè "cada any van més escoles i estudiants al Mariinski. La feina de Guerguiev amb els joves músics no es limita a Sant Petersburg. Una de les seves pròximes feines serà dirigir la futura Jove Orquestra Nacional dels Estats Units. "És un cas especial, perquè farem una selecció dels millors músics joves del país", diu Guerguiev.

Els llibres que ens fan grans