"Hem pogut tocar per als fills"

CiutadellaNo amaguen l'eufòria d'haver-se retrobat després de deu anys d'aturada en conjunt per fer cinc concerts del grup que els va dur a la glòria i que ha marcat més d'una generació arreu del Principat i les Illes. Estan contents de tornar a atendre, durant uns dies, els mitjans de comunicació, de tornar a anar amunt i avall de l'aeroport als escenaris i de recordar, amb una emoció fins i tot tendra i encomanadissa, com van arribar a ser qui són.

Després de deu anys

"La gent és una passada; per al concert de La Mirona -el que van fer el 31 de maig a Girona- es van acabar les entrades en només dos dies". "Eren 1.800 entrades en menys de 48 hores després de més de deu anys d'absència i això, vulguis o no, ens va posar les piles", recorda Sebastià Saurina, el guitarra.

Tot va començar amb un dinar a Girona, després de molts anys de trobades esporàdiques entre els tres membres del grup que es van quedar a viure a Catalunya i els dos que van tornar a Menorca, però cap trobada conjunta. "Vam riure molt, vam veure que estàvem bé. Després de dues o tres reunions més, vam acordar que estàvem en condicions de fer-ho i que el que ens anava perfecte era fer una retrobada puntual", afegeix el bateria, Vicenç Fontestad.

En un començament van partir de la base que només farien dues actuacions: una on van assolir la maduresa, a Girona, el 31 de maig, i una altra a Ciutadella, la ciutat que els va veure néixer. "Entremig, però, vam pensar que no ens podíem oblidar de Mallorca, perquè allà hi anàvem a tocar moltíssim i perquè és on vam fer el primer disc i també forma part de la nostra història sentimental", recorda emocionat Carles Pons, guitarra i percussió. I Barcelona també va caure. Finalment, hauran estat cinc concerts entre finals de maig i el 19 de juliol. Una píndola del millor del grup menorquí que va arrasar a finals de la dècada dels noranta i que va ser capaç de convertir algunes de les seves cançons en himnes d'una generació.

Il·lusió

"Nosaltres no sabíem la resposta que tindria la gent. Pots tenir unes previsions, però no t'imagines que la gent t'estimi tant". L'amor del públic, l'estimació, tanmateix, no els ha temptat a anar més enllà, perquè asseguren que fer-ho "tal vegada no seria retrobament, ja seria una altra cosa i no volem enganyar ningú", afegeix el baix del grup, Jesús Moll. "Som molt conscients que la retrobada és limitada, però amb una il·lusió que no ens l'acabem".

¿Pensen fer un disc amb les actuacions programades fins ara? ¿Un directe d'aquest retrobament intens? És la pregunta que retrona sempre a la majoria d'entrevistes i rodes de premsa, però la cautela comanda i asseguren que no s'han plantejat fer una gravació dels concerts ni fer discos. "El més important ara és la retrobada, i en principi no hi ha intenció de fer-ho". El cantant del grup, Cris Juanico, afegeix: "Potser gravarem alguna cosa, tot i que si ho fem serà com un document per a nosaltres mateixos, un record d'aquest moment especial; la idea no és gravar un disc".

El públic, la majoria d'una quarantena d'anys, ha anat als concerts de Girona i, segurament, anirà als de Barcelona, Porreres i Ciutadella per reviure emocions, per evocar joventuts perdudes. Ells ho saben i expliquen que en el primer concert del maig a La Mirona de Salt "des del primer minut tothom ja estava amb la predisposició de xalar al màxim possible. Ve a ser com un cavall quan arriba Sant Joan, que el veus amb unes ganes enormes de botar i que es desboca". Amb tot, alguns curiosos també han aprofitat per veure en directe el grup de què han sentit algun disc o han sentit a parlar a germans grans o als pares. "També hi havia gent jove que no ens havia vist mai", diu Sebastià Saurina. I aleshores t'adones que s'han fet grans. "Ens han pogut veure tocar els nostres fills. I la filleta del Titi, que no ens havia vist mai, també".

Després d'aquestes emocions intenses, tot tornarà a ser com era. I tots tornaran als seus projectes anteriors i a les seves feines.