“He escrit una novel·la euforitzant”

Palma“M’ho vaig passar molt bé mentre escrivia aquesta història, la que mésm’ha divertit de totes les que he publicat fins ara. Sí, jo diria que he escrit una novel·la euforitzant. Crec que quan l’acabes de llegir penses ‘que bonic és el món, què bonica és la vida”, assegura Francesc Puigpelat,

guanyador del premi Llorenç Villalonga de Novel·la 2017. Així parla l’autor de L’amant de Rebis, una

obra que el jurat del guardó literari –format per Joan Mas i Vives, guanyador el 2016, Isabel Marcillas, Margarida Aritzeta, Pilar Arnau i Joan Jordi Miralles– ha considera “àgil i ben escrita, amb estil, ben resolta i amb presència de la ironia”, a més de valorar-ne “la solidesa en la construcció i el caràcter innovador”.

Francesc Puigpelat, que rebrà com a premi 26.000 euros i la publicació del llibre, considera que el

Ciutat de Palma “és un dels premis més prestigiosos de la novel·la en català, així que no puc estar més satisfet”.

Francesc Puigpelat Valls (Balaguer, 1959) és un escriptor de llarg recorregut. L’amant de Rebis serà la seva setzena novel·la publicada.

Entre les obres anteriors, destaquen Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999), Roger de Flor, el

lleó de Constantinoble (premi Pin i Soler 2002), Els llops (premi Carlemany 2005) o El retorn de

Macbeth (Ciutat d’Alzira 2012).

També ha publicat sis llibres de narrativa breu, prosa de viatges i, entre d’altres, l’assaig Breu histò-

ria del nacionalisme espanyol. Carcassa policíaca L’obra guardonada amb el premi Llorenç Villalonga, L’amant de Rebis, “té l’estructura típica d’una novel·la negra tot i que també juga amb el gènere fantàstic. Diria que l’he recoberta d’una carcassa policíaca per explicar una altra cosa que va més enllà d’una trama purament policíaca”, afirma el seu autor. Francesc Puigpelat es remet als mesos de juny i juliol del 1936 i se centra en l’entremaliada investigació que ha de dur a terme per resoldre un cas complicat qui és un personatge real, Clara Capell, la primera detectiu dona de Barcelona, a qui l’escriptor situa com a narradora en primera persona i defineix com a “positiva, femenina, sarcàstica i divertida, malgrat les putades que li fan per ser dona i detectiu a l’època”. Nega l’autor que la novel·la tingui una motivació política, tot i coincidir temporalment amb el final de la República

i l’inici de la Guerra Civil. “Encara que la política estava a l’ambient, aquesta novel·la no té res de política, en aquest cas només és el decorat”.

La història, que “es desenvolupa entre cadàvers, persecucions, converses esmolades i situacions estrambòtiques”, té un personatge per al qual Francesc Puigpelat manifesta una especial predilecció fins al punt que dona títol a la novel·la. “Rebis és l’element fantàstic de la història, un personatge de la mitologia de l’alquímia, un ésser andrògin, el que abans es deien hermafrodites i ara es diuen intersexuals.

Feia molt de temps que volia escriure sobre un andrògin. A la novel·la, Rebis és mascle o femella a

voluntat. I no ho viu com un problema, sinó com un privilegi.