MÚSICA

“Has de destruir-te una mica per tornar a configurar-te”

Marc Parrot presenta el disc ‘Refugi’ dins una iurta al festival Silenci de la Garriga
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

Alguna cosa va canviar quan Marc Parrot (Barcelona, 1967) va veure l’espectacle Maiurta de Los Galindos, en què la companyia de Marcel Escolano i Bet Garrell fa servir com a espai escènic una iurta, la tenda característica de les comunitats nòmades de les estepes de l’Àsia central. “Em van impactar molt unes quantes coses, com ara la seva maduresa com a acròbates i la proximitat; els podies sentir la respiració! I de seguida vaig començar fantasiejar sobre com podria jugar amb aquest espai. Els vaig trucar i els vaig demanar que em dirigissin un espectacle allà, al seu refugi, buscant que l’espai fos un bon aliat per a les cançons”, explica Marc Parrot.

Així, el refugi de Los Galindos va donar lloc al nou disc del músic barceloní, Refugi (Música Global, 2018), que arriba quatre anys després de Sortir per la finestra (2014). Espectacle, disc i concert formen part del mateix concepte, i així es podrà comprovar dissabte i diumenge a la Garriga dins del Silenci, el Festival de Música en Espais Singulars. Parrot plantarà la iurta, amb capacitat per a un centenar de persones, a Can Barbey, la casa modernista de Joaquim Raspall.

Intimitat i proximitat omplen el refugi d’un Parrot decidit a “avançar cap a un compromís més sòlid amb la feina de fer cançons” i que adopta les maneres del cantautor perquè és en la cançó on troba que té “més camins per explorar”. “Tinc el compromís de fer bones cançons sense necessitat d’una producció determinada. Fer una cançó és un esperit, és voler explicar coses, voler comunicar”, diu. Aquest esperit implica, segons Parrot, “tenir una mirada poètica sobre les coses” que l’ha dut a desfer-se de “moltes idees preconcebudes” i a replantejar-se “canvis vitals i artístics” perquè necessitava “un nou horitzó”.

És justament el que expressen cançons com Misteriosament feliç (un títol inspirat pel poeta Joan Margarit per a un tema en què col·laboren els Blaumut) i especialment Jo vaig llançar la bomba. “Quan tot allò que has aconseguit deixa de complaure’t, has de destruir-te una mica per tornar a configurar-te d’una altra manera”, explica abans d’advertir que la destrucció no és ni absoluta ni un deliri narcisista. Com suggereix a Tu i jo, pots “destrossar-ho tot, però hi ha coses que estan per sobre de tot”.

La iurta funciona també com a metàfora d’aquest nou horitzó en què Parrot busca una nova manera de relacionar-se amb el públic. “Com que és un espai poc ortodox, em va donar també el joc de buscar altres maneres de presentar les cançons que no fossin les habituals. Hi ha una bona part dels concerts que tenen el mateix guió des de fa 50 anys, i està molt bé i funciona, però de cop aquell espai em permetia experimentar”, explica sobre la iurta, on Parrot es “despulla” i queda a “una distància poc segura” amb el propòsit d’establir “una complicitat a través de la proximitat que quan funciona genera una química que ho fa especial”, tal com va passar al Mercat de Música Viva de Vic.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF