Cultura 20/11/2018

Hans Ulrich Obrist : “Al segle XXI els museus haurien de ser gratuïts”

Entrevista al director de la Serpentine Gallery i curador

A.r.t.
3 min
Hans Ulrich Obrist : “Al segle XXI els museus haurien de ser gratuïts”

BarcelonaSovint s’ha considerat Hans Ulrich Obrist (Zuric, 1968) com el curador i crític més influent. Ha vingut a Barcelona per participar en una de les conferències de la fira Loop. Té fama de treballador infatigable, de viatjar constantment i de dormir poc. De fet, va rebre l’ARA a una hora poc habitual per a una entrevista, les 8.30 h del matí. Per sort no va ser a la mateixa hora que un dels seus programes de reunions: les 6.30 h.

Dirigeix des de fa vuit anys la Serpentine Gallery, a Londres. Com està vivint el debat del Brexit?

Sempre he pensat que el paper de l’art i dels curadors és construir ponts, i vivim uns temps en què se n’estan destruint, no només al Regne Unit. Això fa encara més important i més urgent el nostre món. Vivim el moment més violent de la globalització: desapareixen cultures, llengües i espècies. Malgrat que hi ha una resistència contra la força homogeneïtzadora de la globalització, també hi ha una contrareacció, com va predir el poeta Édouard Glissant, que porta a una falta de tolerància, nous localismes i nous nacionalismes i fins i tot, com hem pogut veure al Brasil, a noves formes de racisme. Necessitem una nova forma de diàleg global que abraci les diferències i es resisteixi a l’extinció i potenciï la construcció de ponts, i aquí és on entren l’art i la cultura. Fer exposicions mai no havia sigut tan urgent perquè necessitem més ponts que mai.

Ha sentit a parlar del Procés?

És complex, hauria de saber-ne més per parlar-ne. Com diu la poeta Etel Adnan, amb qui parlo cada dia, al segle XX va haver-hi molts manifestos i al segle XXI és important escoltar els contextos locals i aprendre sobre ells. El segle XXI també ha de ser el de la generositat.

Quin creu que ha de ser el paper dels artistes en aquesta situació?

Sempre és difícil definir el paper dels artistes perquè poden canviar i no fer el que s’esperava d’ells. Cada vegada més els artistes connecten amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i la realitat augmentada, i és interessant pensar en els artistes com una alarma. Hi ha formes d’estupidesa artificial com els bots que fins i tot poden influir en els resultats d’unes eleccions. Moltes d’aquestes tecnologies són invisibles, i el paper de l’art no només és canviar el món i ser una alarma, sinó fer visible el que és invisible. Tothom ha sentit parlar de la intel·ligència artificial, i una de les funcions dels artistes és fer-la comprensible. També pot alentir-nos, en aquesta vida accelerada, i donar-nos esperança. Els artistes poden fer moltes coses, no hi ha una sola resposta.

Què el segueix estimulant de treballar amb els artistes?

Viatjo molt i visito molts estudis, no només d’artistes joves. Vivim en una ciutat amb molta informació però no vol dir que tinguem més memòria. Quan arribo a una ciutat pregunto qui són els pioners de qui calgui revisar l’obra. Quan vaig venir a Barcelona per primera vegada als anys 90 vaig descobrir Joan Brossa. És una visita que em va canviar la vida, la seva relació entre l’art i la poesia em va inspirar, i avui l’art i la poesia ja no estan connectats. A Madrid em van parlar de Pere Portabella i el vaig visitar a Barcelona. La meva recerca opera en moltes disciplines i entre generacions. Necessitem un nou Renaixement on es reuneixin els artistes, els científics i els escriptors.

Què poden fer els museus?

A la Serpentine tenim un milió de visitants l’any i és molt important que l’entrada sigui gratuïta. Al segle XXI els museus haurien de ser gratuïts, perquè vivim en una societat de desigualtats exacerbades i l’art és tan necessari que no hauríem d’excloure ningú. Un museu és com una escola, la gent pot venir cada dia, si volen. L’entrada gratuïta és només el començament. Hem d’anar més enllà i portar els debats que es produeixen dins del museu als barris de les ciutats. No hauríem de pensar els museus com un continent sinó com un arxipèlag. Necessitem noves aliances, connectar-los amb les escoles, les universitats i els laboratoris. Hem de treballar molt a prop dels artistes i no hem d’instrumentalitzar l’art.

stats