El catedràtic i poeta Salvador Oliva, un dels principals traductors vius de l'obra de Shakespeare junt amb Joan Sallent, esgrimeix un motiu per explicar la incontinència d'estudis que suscita any rere any Hamlet : "Es podria resumir en un sol mot: enigma". Atrets per aquest misteri, des del 1600, milers de crítics i dramaturgs han agafat una obra prodigiosa i complexa i han enfocat un dels seus enigmes. Una mostra de la vigència del mite shakespearià és que coincideixin a la cartellera quatre espectacles que beuen de Hamlet . "Harold Bloom sempre diu que qualsevol poema és una mala lectura d'un poema anterior. I segons Bloom, que va escriure El cànon Occidental , una mala lectura no implica haver llegit malament l'original, sinó que te'l facis teu, que no intentis explicar el mateix, i que n'agafis el que puguis i n'accentuïs les coses que no hi són o que estan entredites". Ho explica Jordi Oriol, que aquesta setmana torna a portar al Círcol Maldà el divertidíssim monòleg en vers La caiguda d'Amlet (o la caiguda de l'hac), que va estrenar el 2007. "De fet, Hamlet ja és una versió que Shakespeare va fer d'altres obres de la història antiga de Dinamarca. Ell simplement les va millorar".
Tres males lectures més en cartell són la famosa Hamletmachine (1977), de Heiner Müller, que es podrà veure dilluns vinent dins el Barribrossa; Hamlet-Laforgue , que ha reescrit Jordi Prat i Coll per a la Sala Atrium a partir de Las moralidades legendarias (1887), del poeta simbolista Jules Laforgue, i la negació postmoderna del ser o no ser que Ewald Palmetshofer fa a Hamlet és mort , al Versus Teatre. Tots es nodreixen de Hamlet, però el duen al seu terreny. Prat i Coll exposa: " Hamlet és un pou sense fons perquè és el gran personatge que no actua. A tot el teatre, la ficció sempre va a remolc d'una trama. I Hamlet para la trama i diu: «Què cony fem?»". " Hamlet engloba moltes coses, té molts referents, per això és fàcil agafar-lo i treure'n suc", diu Oriol. El fet que sigui un personatge tan àmpliament conegut també facilita la feina als dramaturgs, que, partint d'un pòsit universal, poden anar més enllà. I, a més, diu Prat i Coll que "els textos poètics són els que perden menys vigència, precisament perquè l'anècdota és l'excusa per parlar d'altres coses".
Oriol continua: "Hamlet es defineix més per la seva consciència que per la seva conducta. És ell, aïllat, parlant de l'home, al marge de la interacció amb els altres. Això ha generat molta filosofia, fins i tot Freud el va utilitzar. Shakespeare va aconseguir explorar la interioritat de l'individu, per això és tant recurrent, perquè intenta buscar qui és, què fa i cap on va". D'aquí que T.S. Elliot defensés que Hamlet és un fracàs, perquè les emocions són molt superiors als fets que mostra. "És molt barroc, això d'emmirallar-se en un mateix. I això fa que, cíclicament, tots ens preguntem què som i què fem. I, per buscar el reflex del que és la nostra societat en cada moment, o te'n vas a Hamlet o te'n vas als grecs -diu Prat i Coll-. Si Shakespeare fos viu es forraria amb drets d'autor".
