Ser o no ser Hamlet, el dilema dels grans actors

BarcelonaPotser és que alguna cosa fa pudor de podrit als nostres dies o potser és que el món és massa estret per al nostre esperit, però 'Hamlet' continua tan vigent com al segle XVII i segueix atraient artistes i públic al seu regne teatral. Sales de Madrid, Sevilla i Barcelona -la versió que es pot veure al Teatre Lliure va exhaurir entrades abans de començar- han tornat a un text tan conegut com inabastable per commemorar els 400 anys de la mort de Shakespeare. Un repte que sempre suposa un abans i un després per als actors que l'encarnen. Hem conversat amb 10 Hamlets.

Enric Majó: “Un bon actor també ha de ser un bon investigador”

Direcció: Pere Planella, 1979

El primer 'Hamlet' català traduït directament de l’anglès -les versions anteriors s’havien fet a partir de traduccions franceses- es va estrenar el 1979 a la plaça del Rei de Barcelona amb Enric Majó com a protagonista i es conserva als arxius de TVE. Amb 50 anys de professió al darrere, l’actor defensa que “un bon actor també ha de ser un bon investigador”. Per això, ell va fer un treball exhaustiu de documentació prèvia per preparar-se “el repte” de fer 'Hamlet'. “S’ha de tenir temps per absorbir informació i, després, cal fer-te teu el text”, explica.

L’altre element imprescindible per treballar un clàssic és tenir un bon director: “Un gran text i un gran actor amb un mal director et poden portar al ridícul”. Però el que va viure Majó amb 'Hamlet' va ser tot el contrari. L’espectacle va fer gira durant dos anys i va compartir escenari amb tres Ofèlies i quatre Horacis diferents. “Recordo un bolo a Cardedeu en què un nen del públic es va posar a recitar en veu alta els versos que seguien a la mort de Hamlet a la vegada que l’actor. Va ser un moment màgic”.

Lluís Homar: “Em posaria a assajar l’obra demà mateix”

Direcció: Lluís Homar, 1999

A més de protagonitzar-lo, Lluís Homar també va dirigir i coproduir el 'Hamlet' que es va estrenar al Teatre Grec. I si fos per ell, tornaria a repetir sense dubtar-ho: “Vaig fer 124 funcions en català i en castellà, però em posaria a assajar l’obra demà mateix perquè continuo tenint la mateixa fascinació pel text i, sobretot, pel personatge”. El que l’atrau més d’ell és la seva “doble personalitat”: “Hamlet es crea una màscara i té la consciència de fer creure als altres la seva bogeria”.

Homar assegura que el muntatge va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera: “És com els que han estat a Ushuaia -la ciutat més austral del món- i queden tocats de per vida”. De fet, l’actor recorda la producció com un viatge en què “el plaer és el trajecte, no l’arribada”. “El problema és voler agafar Hamlet, perquè no es deixa; és com anar darrere la teva pròpia ombra. Tanmateix, aquesta mena de persecució és absolutament enriquidora perquè et fa plantejar-te moltes coses. És com un somni impossible”, explica.

Eduard Fernández: “Shakespeare pot conduir a idees preconcebudes”

Direcció: Lluís Pasqual, 2006

El repte que va tenir Eduard Fernández va ser doble, ja que havia de compaginar la funció de 'Hamlet' amb la de La tempesta. Tota la companyia representava les dues obres de Shakespeare, una rere l’altra. Aquesta proposta va suposar un “joc teatral enorme”, segons l’actor, però el muntatge de 'Hamlet' el van treballar sense artificis: “A vegades fer un Shakespeare pot conduir a idees preconcebudes, però nosaltres simplement representàvem l’obra sense fer cap invent”.

Jordi Oriol: “Hamlet respon les seves preguntes”

Direcció: Xavier Albertí, 2007

Hamlet va perdre l’hac amb la proposta que va escriure i protagonitzar Jordi Oriol, 'La caiguda d’Amlet'. Com que va néixer d’un exercici de classes de dramatúrgia, va escriure un text original de cap a peus, si bé opina que “no caldria tocar les paraules de Shakespeare perquè són absolutament actuals”; l’únic que requereix és una adaptació personal que permeti “posar-hi el suc de tot el que ha passat després”, diu.

Oriol no va tenir por d’encarnar Hamlet. El que li va suposar un repte és que es tracta d’una obra-monòleg: “Vaig adonar-me que si llegia tota l’obra de Shakespeare ometent els altres personatges, la història s’entenia perquè les preguntes que fa Hamlet se les respon ell mateix, gairebé no escolta els altres”.

Julio Manrique: “És el personatge més excitant i profund que he fet”

Direcció: Oriol Broggi, 2009

Julio Manrique s’ho va passar molt bé interpretant Hamlet: “És el personatge més excitant i profund que he fet. És brutal i amb moltes possibilitats de joc”. L’obra “és tan ampla que permet que s’hi emmiralli tothom, és capaç de posar paraules al que ens passa a tots”. Per exemple, “n’hi ha que s’hi veuen a ells mateixos amb la crisi que van patir d’adolescents quan van descobrir que el món era diferent del que els havien venut”. De fet, un dels seus moments preferits és quan diu que “el teatre és un mirall de les virtuts i els vicis de la nostra època”.

Treballant l’obra, Manrique va descobrir que el personatge “en realitat no volia ser rei de Dinamarca, sinó que s’interessava més per la vida de comediant”. Per això ell defineix Hamlet com “un pensador, un poeta, un actor i un artista; és Shakespeare”.

Xavier Ripoll: “Sempre ressonen, els conflictes de Shakespeare”

Direcció: Toni Martín, 2010

Mentre La Perla 29 vivia la reposició del seu 'Hamlet', el Teatre Romea acollia la versió lliure que va fer-ne Toni Marín, 'The Hamlet’s circus', que situava l’acció en el món del circ. Tot i així, “sempre ressonen, les vivències i els conflictes de Shakespeare”, assegura Xavier Ripoll, que la va protagonitzar: “Aquesta cosa de «ho hauria de fer però no ho acabo de veure clar i ja ho faré més tard» és molt contemporània”, apunta, malgrat que ell no va recitar el text original, ni el mític monòleg del “ser o no ser”. No va sentir el pes del clàssic, però considera que, en aquests casos, “un actor ha d’estar plenament obert i ha de confiar en el director per anar agafats de la mà en una mateixa direcció”.

Miquel Gallardo: “Els actors estan acollonits amb el «ser o no ser»”

Direcció: María Castillo, 2011

'Diagnòstic: Hamlet' és una versió lliure del text de Shakespeare amb només un actor, Miquel Gallardo, que comparteix escenari amb titelles de mida humana que ell mateix manipula. L’obra ha fet gira per molts països i fins i tot s’ha representat al castell de Helsingor, a Dinamarca, on transcorre el 'Hamlet' original.

Gallardo creu que hi sol haver massa respecte pels clàssics i això impedeix jugar-hi: “He vist molts «ser o no ser» i al final t’adones que els actors estan tan acollonits amb el monòleg que tothom acaba amb una interpretació minimalista per no voler sobreactuar ni trair el text”. El més difícil del seu Hamlet va ser “aconseguir que els fragments originals no sonessin descaradament shakespearians però que sí que aportessin un to intrigant”. Per això, va optar per oblidar-se de la responsabilitat i “prendre un to irreverent” que li permetés “jugar com un nen”.

Raimon Molins: “El desafiament de l’actor és oblidar els precedents”

Direcció: Marc Chornet i Raimon Molins, 2014

Raimon Molins va codirigir i protagonitzar l’espectacle a la Sala Atrium “fascinat per les preguntes que es fa sobre l’amor, l’odi, el poder i l’ambició”. Unes preguntes que són “molt contemporànies i necessàries en el context actual de crisi de valors d’un sistema amb moltes fissures”. Segons l’actor, els clàssics són imprescindibles perquè “amb els anys han anat sumant un significat sobre l’altre i això els dota d’una càrrega enorme”. Tanmateix, “el gran desafiament de l’actor és poder oblidar tots els Hamlets precedents per crear-ne un de propi”, diu. Els fragments més coneguts són els que “et fan sentir més empresonat” i la feina de l’actor “consisteix a trobar la llibertat a l’hora d’interpretar-los”.

Israel Elejalde: “Hamlet és un oxímoron”

Direcció: Miguel del Arco, 2016

Protagonista del 'Hamlet' de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Israel Elejalde reconeix que del personatge li atrau tot: “El seu caràcter inabastable, la contradicció contínua, el dolor, la intel·ligència. Hamlet és un oxímoron, un humanista assassí, un humorista tràgic, un prodigi desaprofitat”.

A l’hora de preparar el personatge, l’actor admet que “és impossible no tenir referents”: “Tot el que has vist i llegit de l’obra et sobrevola mentre treballes, però s’ha de trobar la pròpia personalitat”. Per a Elejalde, els fragments més complicats són els menys coneguts: “En les escenes de transició has de trobar la teva pròpia veu. Estan plenes d’enigmes i de reptes que són fonamentals per abordar els grans moments”.

Pol López: “Has de pensar i viure Hamlet des de tu mateix”

Direcció: Pau Carrió, 2016

El Hamlet més actual porta el nom de Pol López. La seva font d’inspiració, i la del director, ha sigut la manera com creuen que Shakespeare volia que els textos arribessin al públic. “Quan 'Hamlet' s’interpretava a les places populars, la interlocució amb els espectadors era constant i eren ells els que completaven els pensaments dels personatges”, explica López. Per això, el muntatge que es pot veure al Teatre Lliure trenca la quarta paret i parla directament al públic.

Els salts que conté entre situacions, per exemple, li han ofert “un ventall molt ampli per jugar amb canvis i matisos amb els quals poder treballar com a actor”. ¿Una recomanació per al pròxim actor que s’atreveixi a fer de Hamlet? “Que el pensi i el visqui des d’ell mateix”.