Ha de tancar sales el Teatre Nacional?
L'article del crític de l'ARA Juan Carlos Olivares obre el debat sobre com s'ha de repensar el TNC. El professor i doctor en arts escèniques Jordi Coca li respon
BarcelonaEl crític de l'ARA Juan Carlos Olivares va encendre el foc amb la pregunta: 'I per què no tanquem la sala gran del Teatre Nacional?'. L'autor hi defensava que "dedicada la Sala Gran a fer caixa en aquesta esponerosa ciutat de fires i congressos, es podria fer, sense risc afegit, un gest de cultura seriosa –amb actitud luterana– i reorientar les activitats de la Sala Tallers a les necessitats del teatre emergent". "Excepte el cost de visualitzar el fracàs d'un model de cultura pública, tota la resta serien avantatges", afirmava.
Avui afegeix llenya al foc el professor de l'Institut del Teatre i doctor d'arts escèniques Jordi Coca en l'article: 'La política de l'intermitent'. "Goso discrepar de la part seriosa de la proposta que fa l'amic Olivares. I en discrepo perquè, en primer lloc, el problema de fons del TNC no és el seu edifici ni cap sala en concret: és la concepció mateixa de l'artefacte, que mai no ha fet del tota la funció que el seu nom proclama. Vull dir tant la concepció territorial com els òrgans de govern, la visió reduccionista que el TNC ha ofert de la nostra tradició dramàtica, les escasses i en tot cas gens operatives relacions amb el territori, la programació, els criteris dramatúrgics i de producció que hi ha darrere dels muntatges, la poca cura que s'ha tingut de la dicció i la prosòdia, la mínima presència del món clàssic, i un llarg etcètera que ara no és el moment de referir".
"De moment, doncs, no instal·lem un bingo al TNC, no cremem l'edifici de Bofill, i em sembla que tampoc no convé tancar la Sala Gran. Esperem el projecte de Xavier Albertí", proposa Coca.
