Publicitat
Publicitat

Història

El Centre de Recerques Mascançà prepara un documental sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme

El treball recull una seixantena de testimonis orals del Pla d'Urgell que s'han enregistrat en vídeo i que formaran part d'un banc de la memòria

El Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà es troba en ple procés d'elaboració d'un documental amb què vol recuperar la memòria històrica i repassar els períodes històrics de la República, la Guerra Civil i del primer franquisme en aquesta comarca a partir de testimonis orals de veïns que s'han anat enregistrant en format audiovisual des de l'any 2009. 'La Memòria del Pla d'Urgell, 1931-1955', que és com s'anomenarà el documental que es presentarà a la tardor, es divideix en tres parts, una per a cada moment històric dins aquests anys. A banda, els testimonis recollits també serviran per confeccionar un banc de la memòria audiovisual que en un futur podrà ser consultat a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell per tothom qui ho vulgui.

El Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà va iniciar el 2009 el projecte 'La Memòria del Pla d'Urgell, 1931-1955' amb l'objectiu de salvaguardar la memòria històrica de la comarca durant aquells anys, evitar que es pugui perdre un patrimoni oral i, a la vegada, poder fer una radiografia d'una societat i d'un moment històric a través dels seus protagonistes. Tot i que no és el primer cop que es fa un recull d'aquestes característiques al Pla d'Urgell, sí que és la primera vegada que es fa de forma sistemàtica i amb vocació de crear un banc de memòria, segons ha explicat el president del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, Jordi Soldevila.

Una seixantena d'entrevistes

El projecte s'ha centrat en l'enregistrament audiovisual dels testimonis d'avis que van viure al Pla d'Urgell entre els anys 1931 i 1955 i que han explicat les seves vivències personals sobre fets quotidians i sobre moments que després marcarien la història del país. Des del 2009, els responsables del projecte han dut a terme prop d'una seixantena d'entrevistes de veïns de tots els municipis de la comarca, segons ha dit el president de Masçançà. 

A partir de tot aquest material recollit, un equip format per la guionista Laia Soldevila; l'editora d'Intersecció.cat, Natàlia Lloreta, i l'historiador Jordi Soldevila, està treballant en el que serà un audiovisual que es dividirà en tres parts de prop d'una hora cadascuna i que pretén explicar el desenvolupament de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme al Pla d'Urgell.  

El documental recull testimonis anònims i que en la seva gran majoria és la primera vegada que han explicat la seva història, segons ha destacat Jordi Soldevila. L'audiovisual tracta temes com ara la proclamació de la República, l'escola republicana, la conflictivitat agrícola durant el període republicà, el drama de la Guerra Civil, el projecte revolucionari o la repressió franquista patida per sectors socials amplis, entre altres temes.

Laia Soldevila ha remarcat que el projecte vol omplir un "deute pendent" amb la història, amb la comarca i amb les persones que van viure i patir alguns dels dramàtics fets de l'època i, així, esdevenir un acte de dignificació cap a aquella generació. Per això, ha criticat la manca de reconeixement des de les institucions cap a les vivències d'aquelles persones i ha afirmat que amb aquest projecte s'ha intentat des de la societat civil reparar la memòria de les víctimes d'aquell període i fer-ne partícip el conjunt de la ciutadania i institucions comarcals.  

Banc de la memòria del Pla d'Urgell

A banda del documental resultant de les entrevistes dutes a terme, el Centre de Recerques del Pla d'Urgell aposta per fer difusió del material recollit. En aquest sentit, des de Mascançà consideren que les entrevistes recollides són un material d'estudi "molt valuós", no sols pel seu contingut, sinó perquè conserven el testimoni d'una generació que d'altra manera no s'hauria salvat.

Per aquest motiu, el Centre de Recerques pretén crear un Banc de la Memòria del Pla d'Urgell a l'Arxiu Comarcal amb totes les gravacions i documents relacionats. L'objectiu és que el fons audiovisual sigui consultable per part de tota persona interessada i posi a disposició d'estudiosos i investigadors un material de treball útil i estigui obert a alumnes i professors. 

Tot i que els testimonis orals recollits se circumscriuen en els fets que van tenir lloc entre els anys 1931 i 1955, la voluntat dels promotors del projecte audiovisual passa per poder-los complementar amb testimonis del final del franquisme i de la Transició. Per això, fan una crida a la ciutadania que vulgui col·laborar-hi aportant gravacions o imatges des del 1955 i fins als anys 80 que puguin servir per complementar el banc de la memòria històrica del Pla d'Urgell.

Els llibres que ens fan grans