La Guàrdia Civil recupera 474 obres de la col·lecció de Muñoz Ramonet

L'empresari Julio Muñoz Ramonet (1916-1991), que va acumular un immesurable patrimoni durant el franquisme, va llegar la seva col·lecció d’art i el seu palau del carrer Muntaner a l’Ajuntament de Barcelona, amb la condició de crear una fundació que portés el seu nom. Però quan el consistori va poder entrar al palau, va comprovar que els 853 objectes que formaven part de l’herència, 627 dels quals obres artístiques, havien desaparegut. Els seus hereus, que al llarg dels anys han interposat més de 300 litigis contra el consistori, les van amagar a diferents llocs. Finalment, després de 25 anys de recerca, la Guàrdia Civil ha localitzat 474 obres en set registres fets en diferents habitatges de les quatre filles i dos nets de Muñoz Ramonet, i locals de Barcelona, Madrid i Alacant. Fins ara, el consistori només n’havia recuperat 20, que són al Museu Nacional de Catalunya, després de 25 anys de judicis.

Les tasques de peritatge encara no han acabat però de moment se sap que entre les obres recuperades n'hi ha que pertanyen a la col·lecció Bosch i Catarineu, de les quals en destaquen diverses de Marià Fortuny i d'Eugenio Lucas, taules gòtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX estrangera com Wintehalter o Morgan, pintura de l’escola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX. "Encara en queden per localitzar algunes de força valuoses", ha dit el primer tinent d'alcalde, Joan Subirats, com taules gòtiques, exemples de pintura renaixentista i barroca, de pintura del segle XVIII, dibuixos de Fortuny i els olis d’Hermen Anglada Camarasa. La troballa és un punt d'inflexió però l'advocat Marc Molins, que representa la Fundació Muñoz Ramonet, ha recordat que totes aquestes obres estan a disposició judicial i encara estan obertes les causes civils i penals.

Els inventaris, un element clau

De moment, les obres són en diferents magatzems, sobretot a Madrid, sota custòdia judicial. El consistori creu que hi haurà obres que no els corresponen. Molins ha destacat la importància d'haver recuperat els inventaris: "Els documents que s'han intervingut posen llum i taquígraf a una obscuritat interessada". Els inventaris no només aportaran informació detallada sobre quines obres formaven part del testament, sinó que també permetran que el consistori pugui demanar compensacions econòmiques si es comprova que la família n'ha subhastat algunes. Abans de la investigació de la Guàrdia Civil, el jutjat de primera instància de Barcelona havia previst la possibilitat d’una indemnització econòmica de tres milions d’euros si no s'arribaven a localitzar mai.

Algunes de les obres estaven en un estat "lamentable"

El febrer passat es van trobar algunes de les obres en dues empreses especialitzades en l’emmagatzematge i transport d’art de Madrid i, al març, es van localitzar quadres en diferents domicilis de Barcelona, Madrid i Alacant. "Vam començar investigant si s'havien contractat companyies per assegurar les obres però la recerca va ser infructuosa, la nostra sorpresa va arribar quan vam trucar a empreses de magatzematge i de transport d'obres d'art –explica el tinent del grup de Patrimoni Històric de l’UCO de la Guàrdia Civil, Juan José Águila–. Una de les empreses ens va dir que en tenia 97 i la mateixa tarda ens hi vam presentar, l'endemà ens trucava una altra empresa que en tenia 134". No totes les obres estan en bon estat i algunes empreses ni tan sols sabien què tenien. Els noms dels que havien contractat els serveis d'aquestes empreses havien anat canviant, hi havia societats i persones físiques. "En els domicilis ens hem trobat de tot, algunes obres estaven ben conservades i exposades i d'altres estaven en un estat molt lamentable", ha dit Águila. De moment, segons Molins, s'han imputat les quatre filles de Muñoz i Ramonet i dues persones (l'advocat no ha volgut especificar qui eren aquestes dues persones però les obres eren a les cases de les quatre filles i dos nets).

La fosca història de Muñoz Ramonet

Acostar-se a la figura de Muñoz Ramonet no és gens fàcil. El seu imperi –va arribar a crear prop d’una trentena d’empreses– va començar a engrandir-se amb la victòria franquista. Va treballar per als serveis d’informació franquistes fins al gener del 1940 i va establir una estreta i fluïda relació amb els principals responsables militars del cop d’estat, que acabarien vinculats als seus negocis.

Muñoz Ramonet va tenir quatre filles, però el que volia (desesperadament) era un fill. Es va separar –el divorci no era possible a l’Espanya franquista, però ningú va arrufar el nas– i va acumular amants, entre les quals Carmen Broto, una prostituta de luxe que va morir assassinada.

L’empresari va acabar fugint a Suïssa l’any 1985 i es va instal·lar a l’Hotel Quellenhof de Bad Ragaz, on anaven els rics d’Europa. Els seus últims mesos devien ser anguniosos per les conspiracions que hi havia al seu voltant: tothom volia fer-se un lloc al testament. Va morir el 9 de maig del 1991. El testament, que ara és motiu de litigi, el va escriure el 1988: deixava la finca del carrer Muntaner i el palau del carrer Avenir i tot el que contenien a una fundació que havia de portar el seu nom i que estaria sota el patronat de la ciutat de Barcelona.

El notari suís Romano Kuntz, tanmateix, no va informar mai del llegat al consistori barceloní. Havia renunciat al seu càrrec de marmessor a canvi de 230.000 francs suïssos. Sí que va informar un altre col·laborador de la família Muñoz Ramonet, Bernd Walter. Quan el 25 de juliol del 2013, després d’anys de litigi, finalment les filles de l’empresari van donar mig centenar de claus per obrir totes les portes de la finca del carrer Muntaner al consistori, estava pràcticament buida. Les obres d’art s’havien esvaït.