Publicitat
Publicitat

TEATRE

'Groenlàndia', l'última obra de la Sala Tallers

El muntatge de Jordi Faura és una crítica al consumisme i al maltractament del planeta

Jordi Faura té la mania de llegir diaris. Les seves obres solen estar arrelades a problemàtiques actuals i a debats ideològics candents (els japonesos que s'aïllen a la seva habitació a Hikikomori , la selecció genètica a La fàbrica de la felicitat ). Però lluny de quedar-se en l'anècdota, Faura fa créixer aquests temes amb qüestions filosòfiques existencials. Amb Groenlàndia ha anat més lluny que mai. "És un espectacle de gran format, agosarat, diferent, que ens porta a territoris desconeguts. Estic feliç de veure l'ambició d'aquest T6", deia Sergi Belbel, director del Teatre Nacional, on es podrà veure l'espectacle del 13 de febrer al 3 de març.

L'expedició que Jordi Faura fa viatjar a Groenlàndia és una família occidental multimilionària. Són Roma i Cèsar i els seus fills bessons, Ròmul i Rem. La mare té una malaltia que la matarà en nou mesos i busca a l'illa l'ajut d'un xaman que té el remei que la podria salvar. La resta de família, però, té altres interessos amagats per acompanyar-la en el viatge. A l'illa coneixeran tres indígenes inuits i es trobaran amb un antropòleg, un personatge inspirat en l'investigador Francesc Bailón, que ha assessorat la companyia per evitar els falsos tòpics sobre els esquimals.

El xoc cultural és una constant al llarg de l'obra, i posa en evidència la diferent relació d'uns i altres amb la natura. "Els uns ho fan sense pensar en les conseqüències de les seves accions ni en els residus que deixen; els altres tenen una relació de simbiosi i respecte amb el medi ambient", explica Faura. I posa d'exemple la manera de matar els animals per al consum humà, que els inuits executen gairebé com una ofrena.

Petroli i crisi ecològica

El teló de fons de l'espectacle és la crítica al consum energètic dels occidentals i a com malmeten el territori. Faura va començar a investigar per escriure Groenlàndia quan va descobrir que hi ha illes de plàstic flotant pels oceans. El dramaturg i director explica que d'ençà que es va perforar el primer pou de petroli, el 1856, el planeta ha viscut dues explosions: un boom demogràfic que ha multiplicat per set la població mundial i, lligat amb aquest, un boom de la utilització del plàstic (un derivat del petroli). La necessitat d'obtenir més or negre per a la humanitat creixent ha fet que diversos països limítrofs es disputin ja les reserves que hi ha a Groenlàndia, un lloc que, per culpa de l'escalfament global i el desgel, ja és accessible per a rutes comercials. Això, esclar, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. L'obra se situa en una època en què els fons de petroli quasi s'han esgotat.

David Vert interpreta l' alter ego de Francesc Bailón, l'explorador que es troba entre dues aigües culturals. Àngels Poch, Oriol Genís, Pep Ambròs i Òscar Castellví són la família que simbolitza el món occidental. "Porten noms de l'Imperi Romà perquè representen el final d'un imperi, d'una manera de viure, l'esfondrament d'una manera de fer les coses", explica Faura. Anna Moliner, Pepo Blasco i Joan Anguera són els indígenes inuits.

L'últim T6 sense mutilar

Groenlàndia serà l'últim espectacle de la Sala Tallers, que en els últims anys ha acollit el projecte T6 d'impuls de la dramatúrgia i que tancarà durant dos anys per retallar costos. També serà l'últim T6 que haurà comptat amb un pressupost quasi intacte. Els dos següents -obra d'Helena Tornero i del tàndem Nao Albet i Marcel Borràs- en tindran només la meitat i es traslladaran a la Sala Petita.

"Estic orgullós del projecte, i el país també ho pot estar. Hem ofert als autors catalans, la majoria joves, l'oportunitat de fer un salt qualitatiu. Això no serà en va -confiava ahir Belbel-. Tindrà continuïtat. Potser no aquí, però sí que crec que ha estimulat i servit als autors per fer obres d'una dimensió més gran del que podien fer a les sales alternatives". Jordi Faura ho corroborava: "Sense el TNC hauria estat impossible fer aquest espectacle. Llàstima que s'acabi, perquè els que vénen al darrere no tindran aquesta oportunitat", lamentava.

Els llibres que ens fan grans