Gramàtica Plensa

Jaume Plensa és un humanista, un home del nostre Renaixement actual: poeta visual, creador de somnis, descobridor i explorador de les formes i filòsof d’esperit lliure. Plensa s’expressa en un conjunt excepcional d’obres que, tot cercant l’emoció de l’espectador, van més enllà d’ocupar un espai físic, per conquerir un lloc també mental.

Plensa qüestiona els cànons i el valor del concepte clàssic per a cada generació. Dialogant amb la tradició i les referències, fa una aportació poètica on les seves obres parlen al món com a imatges que somnien el repòs des de la senzillesa i la bellesa.

Barcelona reivindicava la figura de Plensa després d’un silenci inexplicable. El 2016, des del Palau de la Música Catalana, vam organitzar una exposició, per reparar aquesta eterna qüestió, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona (i la generositat del mateix Jaume) vam aconseguir que Carmela (escultura de ferro fos de 4,5 metres d’alçada) es quedés a la cantonada que es veu des de Via Laietana. Costa destriar l’amic de l’artista, però el vincle naixia tant amb el Jaume com amb la Laura. Concerts, sopars, projectes, il·lusions en un tovalló, sinceritat, suport... un acompanyament mutu.

El Gran Teatre del Liceu, en el seu rumb cap a la col·laboració amb artistes plàstics, vol recuperar l’impuls del gènere a la Florència del 1600; una confluència entre arts on es barregen disciplines. En aquest context no sembla lluny somniar un projecte ambiciós amb Jaume Plensa. Aviat us en podrem fer algun anunci.

Gràcies, Jaume, per ajudar-nos per mitjà de la teva creació a reflexionar sobre la vida i també a ser. Un posicionament ètic necessari en un món mancat de missatges profunds i una contribució en la creació d’una societat millor. Una escriptura feta escultura; una gramàtica de les emocions.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF