Cultura 15/08/2018

Gràcia, un festival a cada carrer

La música de les festes té cada vegada més personalitat gràcies a un grapat de carrers que programen amb criteri i se les empesquen per fitxar grups de primera línia tot i uns recursos sempre limitats

Xavi Serra
5 min
Gràcia
 Un festival a cada carrer

BarcelonaEn el moment més àlgid, un festival com el Primavera Sound pot arribar a tenir una dotzena d’escenaris funcionant alhora. Pot semblar una oferta musical inabastable, però no ho és tant com la que oferiran els més de vint escenaris del barri barceloní de Gràcia, que durant els pròxims set dies concentren centenars de concerts gratuïts. No hi actua Nick Cave, d’acord, però tampoc cal hipotecar la casa per comprar l’entrada, caminar mitja hora d’un escenari a l’altre o pagar 4 euros per cervesa.

Tot i que sovint es passa per alt, les Festes de Gràcia també són un esdeveniment musical, i un dels més populars de Catalunya. Però, a diferència del Primavera Sound o fins i tot de les Festes de la Mercè, la programació no la confeccionen professionals del sector amb tots els contactes del món i pressupostos folgats, sinó veïns del barri que compensen la falta d’experiència amb passió i molt d’enginy. Cultura gratuïta i de proximitat que, en contra del tòpic, no és incompatible amb la qualitat: any rere any l’oferta musical de Gràcia millora en varietat i criteri, sobretot gràcies a un grapat de carrers que consideren la programació una de les prioritats.

Perles musicals

Un d’ells seria el carrer Perla, on els organitzadors admeten que per a ells el guarnit de festa major és l’excusa per poder fer-hi concerts. “La comissió la va fundar un grup de gent jove i l’objectiu era passar-s’ho bé -explica Israel Sabaté, l'actual secretari-. Per això sempre hem intentat fer una programació una mica diferent, més moderna”. A Perla hi han actuat grups de renom com Soweto, Ultraplayback, Las Bistecs i A Contrablues, però l’actuació que va desbordar les previsions el 2011 va ser la de Josmar col·lapsant tots els carrers del voltant. “Tenim una vena trash -confessa Sabaté-, ens agrada reivindicar artistes com la Mònica del Raval, l’Elvis de Reus o els Putilátex”.

Hombre Lobo Internacional en una actuació al carrer Perla

Aquest any, però, la quota trash no es cobrirà. Tots els carrers han hagut d’ajustar pressupost després que l’any passat se suspenguessin els concerts pels atemptats. I, tanmateix, la programació és de traca i mocador, amb sorpreses com Side Chicks -el nou projecte de Maia Vidal-, el ritme festiu de Yacine, excantant de Cheb Balowski, el rockabilly de l'home orquestra Hombre Lobo Internacional i el rock amb aires blues i indie de Joan Queralt & The Seasicks. La filosofia, a més, sempre és la mateixa: “No contractem grups de versions, sinó només de música original. No és per anar de guais, sinó per servir d’altaveu a la música que es fa al país. I sempre paguem, perquè creiem que la feina dels músics s’ha valorar”.

Vida més enllà del Festigàbal

Al carrer Perla enguany es gasten 5.500 euros en la programació musical, una xifra inferior als 13.500 euros que dediquen al mateix concepte a la plaça Rovira i Trias. Els diners surten del mateix lloc, del que es recapta a la barra, però a les places sempre hi ha més públic. “Així i tot ens la juguem, perquè si plou no guanyem res -apunta Neus Bosch, presidenta de la comissió de Rovira i Trias-. Ho tenim calculat: de cada barril en traiem 80 euros nets si tirem bé la birra. Si gastem 140 barrils és que la cosa va bé. Però un any vam haver de demanar un crèdit per sobreviure, perquè la subvenció que ens dona la Fundació és ridícula”.

L’aposta econòmica de Rovira i Trias es tradueix sempre en una de les programacions més potents de Gràcia. Pel seu escenari hi desfilaran, entre d’altres, Dolo Beltrán en la seva versió més electrònica, el rock’n’roll dels Tiki Phantoms, els ritmes ballables de Muyayo Rif i el soul explosiu de la cantant anglesa Shirley Davis. El prestigi de Rovira i Trias ja no està lligat al Festigàbal, que va marxar de la plaça fa uns anys. “El Festigàbal estava molt centrat en l’indie i sempre tenia un gran cartell, però de vegades no portava gent a la plaça -apunta Bosch-. Els últims anys van ser fluixos”. Ara tenen l’ajut del col·lectiu Blackcelona i l’Error Festival, que programen nits dedicades respectivament a la música negra i el rock. “Molts músics tenen connexió amb Gràcia i això també ens ajuda -diu-. Els Sidonie tenien ganes de tocar a la plaça i van rebaixar el caixet. Aquest any ho ha fet la Dolo. A la comissió de música som quatre noies i lluitem perquè hi hagi dones al cartell. Això la va acabar de convèncer”.

Travessia reclama un premi

També a travessia de Sant Antoni han intentat acostar-se a la paritat i van estar a punt de portar un grup femení d’havaneres, les Anxovetes, però no va poder ser. Ells són el carrer que enguany ha fet un salt qualitatiu més gran pel que fa a la música. A diferència de Perla, per a ells la prioritat havien sigut sempre els guarnits. L’associació només té cinc anys i volia demostrar als altres carrers que s’ho agafaven de debò. “El que ens motivava era fer un guarnit potent, però després de guanyar el primer premi l’any passat alguns ens hem dit que ara l’objectiu ha de ser millorar la programació”, explica Núria Moliner, de la comissió de música de travessia. Amb noms com els del cantautor Ferran Palau, Mazoni i Miqui Puig (en versió de DJ) es pot dir que ho han aconseguit, tot i tenir un pressupost de només 5.000 euros. Com s’ho han fet? “Jo també soc músic i havia col·laborat amb el Jaume de Mazoni”, diu Moliner, que amb el seu grup Intana ja ha tocat dos cops al carrer. “A més, actuar a Gràcia és un caramelet. És una festa de barri, però tothom vol ser-hi. Jo he hagut de dir que no a molts col·legues que m’han escrit oferint-se per tocar”.

Intana tocant a Travessia de Sant Antoni en les festes del 2017

Moliner pensa en la programació del carrer com si fos un petit festival, amb una entitat pròpia. “Però no podem oblidar que això és una festa de barri, i per això també tenim una nit de rumba i un grup d’havaneres”. Aquest any, a més, han integrat la programació musical amb les activitats infantils: la il·lustradora Conxita Herrero farà un taller de dibuix de portades de discos per a la canalla i, de passada, un concert-vermut amb el seu grup Tronco. L’esforç i la cura per programar amb criteri no passen desapercebuts al públic, però Moliner reclama un reconeixement de la Fundació de les Festes de Gràcia: “Ara mateix hi ha premis al millor guarnit, a la millor portalada, al millor sostre, al detall artístic... ¿Com és que no hi ha un premi a la millor programació? Les Festes de Gràcia no són només guarnits, també hi ha música”.

Mozart toca gratis

Quan es parla de música moderna a Gràcia no es pot obviar un dels carrers que més s’avancen a les tendències, programant grups independents que tot just acaben de començar. Però la fama de Mozart com a bastió de l’indie és una opció i també una necessitat, perquè el pressupost del carrer per a la programació musical és inexistent. “Els grups venen perquè som una associació sense ànim de lucre i saben que se’ls convidarà a menjar i a les cerveses”, explica Lorenzo D’Attanasio, el president de la comissió, que nega que hi hagi cap mèrit en el fet d’aconseguir que grups com Las Ruinas o Mourn hi toquessin gratis. “El mèrit és dels grups”, diu. Enguany tenen una de les promeses de l’indie rock, Black Island, el folk de Ran Ran Ran i fins i tot un grup francès de renom, els Bad Pilot, que vindran des de Berlín -i dormiran escampats per dormitoris de membres de la comissió de Mozart- perquè, segons D’Attanasio, “els feia molta il·lusió tocar a Barcelona”.

Els 10 millors concerts

Sabor de Gràcia, plaça del Sol, 16 d'agost

Els més rumbers del barri presenten el seu homenatge al rei de la rumba catalana.

Ferran Palau, Travessia de sant Antoni, 19 d'agost

Vermut musical en format de duo (guitarra i bateria) de l’autor de Blanc, un dels discos de l’any.

Buhos, plaça de la Vila, 21 d'agost

Si al maig omplien Razzmatazz, el de Buhos serà un dels concerts més multitudinaris de les festes.

Shirley Davis, plaça Rovira i Trias, 16 d'agost

Serà el primer cop que la cantant i The SilverBacks presenten a Barcelona Wishes & wants.

Joan Queralt, La Perla, 18 d'agost

Acompanyat per The Seasicks, el cantant barceloní presentarà l’àlbum Purple cannon.

Ran Ran Ran, Mozart, 17 d'agost

El folk indie de Ferran Baucells i Jordi Farreras és sempre una garantia d’emoció i honestedat.

Família Chipén, plaça del Poble Romaní, 20 d'agost

Reformulació d’un clàssic de la rumba catalana que actuarà en un dels temples del gènere.

Mazoni, Travessia de sant Antoni, 16 d'agost

Jaume Pla presentarà en solitari el seu nou disc, Cançons robades, amb temes inèdits i versions.

Side Chicks, La Perla, 17 d'agost

El nou projecte de la cantautora Maïa Vidal tira cap al glam-rock i el pop sorollós i lluminós.

Dolo Bertrán, plaça Rovira i Trias, 18 d'agost

Després de Pastora, la cantant s’estrena en solitari i presenta el pop electrònic de Copilotos.

El festival més ‘indie’ i les festes alternatives

A les Festes de Gràcia la música no només sona als carrers del concurs oficial de guarnits. Instal·lat als jardins de la Sedeta, lluny de l’enrenou, el Festigàbal manté la seva línia editorial amb bandes independents com Me & the Bees, The Zephyr Bones, els infal·libles Za!, els valencians La Plata i L’Hereu Escampa, entre d’altres. Tots els concerts es concentren en només dues jornades: el divendres 17 i el dissabte 18. També hi haurà música, i molta, a les festes alternatives. Al carrer Sant Pere Màrtir hi actuaran el divendres 17 Soweto, on milita el saxo Roger Español, que va perdre un ull l’1-O; aquest és, precisament, el motiu temàtic del carrer. A la plaça del Raspall s’hi celebrarà el dissabte 18 una nit feminista amb el pop poètic d’El Pèsol Ferèstec. A la plaça del Nord hi sonarà divendres el rap de Zapato y Cordón i en les festes llibertàries de la plaça John Lennon destaca la presència d’Alavedra (dissabte 18) -sorgits de Falciots Ninja, Bearoid- i El Gitano del Futuro (diumenge 19).

stats