IL·LUSTRACIÓ

“Goya i Ibáñez són igual de genials”

L’il·lustrador Sergio Mora, guanyador d’un Grammy llatí, recopila els seus treballs a ‘Moraland’

Quan tenia nou anys, els pares de Sergio Mora (Barcelona, 1975) treballaven els dissabtes i ell es passava tot el matí al sofà del menjador pintant amb un maletí d’olis que li acabaven de regalar, envoltat de tebeos de Mortadel·lo i de llibres d’art mentre a la televisió hi feien La bola de cristal. L’escena, cristal·litzada en la memòria sentimental de Mora, resumeix força bé l’univers visual d’aquest dibuixant i il·lustrador, en el qual es barregen l’alta i la baixa cultura en harmonia total. “Soc el resultat d’aquells dissabtes al matí, el suc espremut de La família Monster, Picasso i Mortadel·lo i Filemó -explica-. I, faci el que faci, quan treballo el més important per a mi és sentir-me com aquells dissabtes”. L’estil de Mora com a il·lustrador desprèn un amor incondicional per la cultura pop. Es permet jugar-hi i treure-la de context, contaminant-la del folklore ibèric i d’altres tradicions. Moraland, l’antologia dels treballs que acaba de publicar Norma Editorial, és la porta d’entrada perfecta al seu món de sirenes, herois espacials, toreros amb la cara de Mr. Spock i pintors renaixentistes amb ulleres 3D. A ell li agrada fer servir la paraula “disrupció” per definir el seu estil, que consisteix simplement a “canviar les coses de lloc”.

Mora és un dels il·lustradors catalans més cotitzats internacionalment i, entre altres fites, ha col·laborat amb la marca de moda Gucci i el reconegut dissenyador Philippe Starck, que li va encarregar el disseny dels murals dels restaurants de Miami i Nova York del xef José Andrés. Tot i així, els seus inicis van ser “molt difícils” i va trigar a trobar el seu lloc perquè el seu treball no s’entenia. “Abans d’internet, l’únic que podies fer per donar-te a conèixer era anar amb el teu portafolis porta a porta ensenyant-lo -recorda-. Però el meu treball era massa pictòric i artístic; en el món de la il·lustració es buscaven coses més funcionals i a les galeries d’art volien coses més abstractes. Quan veien els meus dibuixets deien: «Ui, això és molt de còmic». I jo pensava: «On encaixaré?»”

Mora no va renunciar al seu llenguatge personal i, al final, a poc a poc, va anar trobant el seu lloc. Més que adaptar-se ell a la indústria, va ser el món de la il·lustració i el de l’art que amb el temps van deixar de ser llenguatges estancs per anar confluint i contaminar-se els uns dels altres. “És com si haguessin tirat l’envà que els separava -diu Mora-. Jo he tirat un envà de casa meva aquesta setmana i al principi em feia cosa, però ara penso, què collons feia aquest envà aquí? No té ni cap ni peus! Doncs amb això passa el mateix. L’envà entre l’alta i la baixa cultura no té sentit. Per a mi, Goya i Ibáñez són igual de genials”.

Dibuixant rajoles

Mora ha publicat historietes infantils com La caca màgica (Mamut, 2011) -“Als nens els torna bojos tot el que tingui a veure amb la caca”, diu-, el surrealista El niño rock (Lunwerg, 2014) i l’híbrid entre còmic, pintura i il·lustració Typical spanglish (La Cúpula, 2013), però el treball que va marcar un punt d’inflexió en la seva feina no el va fer en suport de paper, sinó en ceràmica. “Philippe Starck estava fent el disseny d’un nou restaurant de José Andrés a Miami i, gràcies a la recomanació de l’arquitecte Juli Capella, me’n van encarregar els murals”. Starck va donar total llibertat a Mora, que va treballar amb un equip d’artesans de Talavera de la Reina i l’Alcora per decorar les rajoles del restaurant amb dibuixos que unien l’imaginari del flamenc amb el del rock’n’roll, el còmic i la ciència-ficció. “Em vaig sentir molt afalagat, perquè em van deixar fer el que em va sortir dels collons”, explica. “Jo crec que saben que si treballes amb llibertat el resultat tindrà una energia diferent que si ho fas amb algú sempre al damunt”.

La mala sort va voler que el dia de la inauguració del restaurant de Miami, el Bazaar Mar, coincidís amb la cerimònia de lliurament dels Grammy llatins, als quals Mora estava nominat per la portada del disc de Love of Lesbian El poeta Halley. “Jo ni tan sols sabia que et podien nominar a un Grammy llatí sense tocar la guitarra”, recorda divertit. Va ser el cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, qui va contactar amb Mora per proposar-li la feina. “Mentre feien el disc em va passar les lletres de les cançons i les maquetes perquè jo anés donant forma al seu univers poètic, i vaig acabar fent un quadre a l’oli per a cada cançó, que em sembla que no s’havia fet mai i potser per això va caure en gràcia als Grammy”. Mora, gran aficionat a la música, confessa sentir-se molt còmode il·lustrant les lletres de Balmes. “Ens movem per un territori molt similar, conjugant l’humor i la poesia”, diu. Al final, Mora va optar per anar a la inauguració del restaurant. “Pensava que no em donarien el premi i que tot plegat seria un baixon... Almenys el restaurant era segur que s’inaugurava”, explica. El dia de la inauguració, després d’estar tot el matí fent els últims retocs, va anar a l’hotel a estirar-se una estona i quan va posar el mòbil a carregar van començar a arribar tot de missatges: havia guanyat. “No m’ho podia creure. M’havien donat un Grammy! I després, a inaugurar el restaurant. Quin dia”.

En els últims temps, el talent de Mora també ha sigut captat per marques com Gucci, que van dissenyar peces de la col·lecció primavera-estiu del 2018 (jaquetes, mocadors, camises) amb un dibuix seu de Zoltar, la figura que concedeix el desig de créixer al nen protagonista de la comèdia Big. “És un dibuix que jo feia servir gairebé com a logo, perquè és un símbol amb què jo m’identificava per això de l’adult que és un nen, la màgia, el misteri... I ara m’envien peces de roba amb el dibuix i és com si hagués encarregat la meva roba corporativa a Gucci!”, comenta divertit. Aquest i altres treballs es poden veure en la luxosa edició de Moraland, que l’autor voldria que fos la seva “targeta de visita”. “Hi ha persones que em coneixen per la pintura, d’altres pel còmic, n’hi ha que pels llibres infantils... A Moraland hi ha tot el que soc, és un resum de la meva feina”, assegura.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF