El Govern i la Generalitat cerquen familiars dels republicans de Bayo per fer-los proves d'ADN

Els dos governs treballen junts per identificar els soldats morts pels franquistes i enterrats en fosses comunes a Mallorca

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya cerquen familiars dels republicans de Bayo, que varen desembarcar al Llevant de Mallorca l'any 1936, per fer-los proves d'ADN i poder identificar els soldats morts pels franquistes i enterrats en fosses comunes de l'illa, segons ha informat la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització en un comunicat. 

El passat mes de febrer la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern i la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat varen inicar un protocol de col·laboració per compartir informació i avançar en la divulgació i les tasques de recuperació de la memòria democràtica en tots dos territoris. És precisament dins aquest protocol que les dues institucions han començat la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament de Bayo.

L'objectiu d'aquesta acció conjunta és trobar parents que donin mostres d’ADN per incorporar-les al Programa d’identificació genètica i poder identificar, a partir del creuament de les dades genètiques, les restes de les fosses. Segons la investigació duita a terme per l’historiador Antoni Tugores, hi ha almenys quatre fosses (a Portocristo, Manacor, sa Coma i Sant Llorenç) on hi ha cossos de soldats morts al camp de batalla o per la repressió i bona part d'aquests són dels soldats catalans que varen participar en l’expedició del capità Bayo. 

En el comunicat expliquen que els familiars que s’hi avinguin s’hauran d’inscriure al cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Memòria Democràtica es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que es puguin documentar i faran arribar als ajuntaments i les entitats socials els noms de les víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, les dades dels familiars. Arran d'una llista elaborada pels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger, s'han pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes catalanes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa. 

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, ha assegurat que ampliar el nombre dels familiars que reclamen la recuperació de les víctimes del desembarcament "és fonamental per plantejar futures actuacions en les fosses del Llevant de Mallorca" i per tenir més informació "abans d’obrir una fossa tan complexa tècnicament com és la de sa Coma". "Per això és tan important el projecte de recollida d’ADN engegat per Memòria Democràtica de la Generalitat”, ha assegurat. 

Aquest protocol de col·laboració preveu que s’impulsin accions de reparació, dignificació i reconeixement de totes les persones, procedents de les Illes Balears, de Catalunya o d’altres indrets, que perderen la vida en aquest desembarcament i en altres episodis que es produïren durant el període de la Guerra Civil. 

El desembarcament de Bayo, en còmic i amb superherois

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF