‘Gösta’ o les dissorts de la bondat

BarcelonaNo és gens fàcil crear una ficció al voltant d’una persona bona. No parlem d’un personatge positiu, sinó d’un ésser humà que encarni d’una forma gairebé absoluta la idea de bondat. En les sèries contemporànies preval el contrari, la fascinació per les figures sobretot masculines que flirtegen d’alguna manera o altra amb el mal. De protagonistes antiheroics, personatges cruels, malvats amb encant o poderosos amb tendència a l’abús la ficció televisiva en va plena. Més difícil és trobar-hi un noi amb la voluntat de fer sempre el bé tot assumint-ne les conseqüències. Aquest és el Gösta, el protagonista de la sèrie homònima dirigida pel suec Lukas Moodysson que s’estrena aquest dilluns, 1 de juliol. Gösta també suposa el debut en la producció europea de la HBO, que no es vol quedar enrere de Netflix en això d’impulsar contingut propi des del Vell Continent.

Psicòleg infantil en la vintena, el Gösta aterra en un petit poble suec on ha de començar a treballar al centre d’atenció a menors. Ha deixat la xicota a Estocolm i s’instal·la en una petita cabana on també allotja un refugiat. No tardem a descobrir que està fet de bona pasta. Sempre somriu, fins i tot quan es renta amb la dutxa improvisada a l’aire lliure a l’exterior de la caseta. S’esforça per donar almoina a la senyora que demana a la porta del supermercat i acaba fent de xofer del brètol que li volia robar la bici. Sempre positiu, sempre amatent, sempre disposat a ajudar els altres, el Gösta no tarda en acollir a la cabana el seu pare, un exhippie immadur i incapaç d’assumir responsabilitats. Després, una de les seves pacients, que no està bé a casa. La xicota també hi fa cap alguns dies. I li truca un amic per quedar-s’hi una temporada. La mare hi farà igualment acte de presència... Fins a quin punt és capaç d’aguantar Gösta? ¿Té un límit la seva bondat?

A Lukas Moodysson el vam descobrir amb Fucking Åmål (1998), un títol pioner i de culte per la seva història d’amor entre dues adolescents. Però Gösta connecta sobretot amb dos films posteriors del director suec. De Together (2000), comèdia nostàlgica i crítica sobre una comunitat hippie dels 70, adopta aquest to naturalista i alhora desmitificador per retratar formes de vida suposadament idealistes i exposar-ne les bondats, límits i contradiccions. De Lilya 4-ever (2002), un drama esgarrifós sobre una noia víctima de l’explotació sexual, adopta la idea de sotmetre el protagonista a una acumulació de situacions al límit que es fan insuportables també per a l’audiència.

Moodysson cita Dostoievski com a referent de Gösta, per la inevitable semblança del protagonista amb el príncep Mixkin. Però veient la sèrie no penses tant en L’idiota com en Justine o les dissorts de la virtut, per aquesta complaença sàdica amb què el director fa passar-ho malament al protagonista per posar a prova la seva bondat. Així, mentre altres sèries pivoten al voltant d’un enigma dramàtic o un misteri criminal, en els nou episodis que hem pogut veure, Gösta s’aguanta sobre la tensió de si el jove psicòleg renunciarà o no a la seva actitud bonhomiosa, si explotarà o no davant d’algun dels personatges que s’aprofiten del seu tarannà generós. La sèrie adopta un registre de comèdia incòmoda que en alguns moments resulta gairebé insuportable i en d’altres, quan Moodysson no tracta els secundaris com a mers personatges passius agressius simplement odiosos, esdevé un retrat d’allò més interessant sobre les complexitat de ser una persona bona.

Lukas Moodysson per a HBO Europa. En emissió a la HBO a partir de l’1 de juliol.