El fascinant paradís musical de Glissando Big Band a la cloenda de l'Alternatilla Jazz

Una espectacular agrupació de 18 músics amb el director va omplir l'escenari del teatre Xesc Forteza de Palma i el convertí en una festa d'exquisida instrumentació

A l'estil de les orquestres nord-americanes de swing de les primeres dècades del segle passat, aquesta impressionant agrupació mallorquina es va presentar amb una configuració clàssica de big band: cinc saxos a la primera fila, quatre trombons a la segona i quatre trompetes a la tercera, més la secció rítmica amb contrabaix, bateria, guitarra i piano a l'esquerra de l'escenari, més la veu, excel·lentment dirigits per Toni Vaquer. 

Després d'una ordenada entrada a l'escenari i la presa de posicions dels músics, Vaquer va presentar un a un tots els components de la formació, mostrant-se també molt agraït pel calorós aplaudiment de rebuda del nombrós públic que omplia l'espai –varen quedar molt poques butaques buides al teatre. El director va donar les gràcies també a l'equip de l'Alternatilla expressant la seva alegria per haver estat ells els triats per posar el punt final a aquesta edició del festival de jazz. 

La banda sonà perfecta des del primer minut, amb especial lluentor de la potent secció de vents, recolzats en l'esquelet i cor de la secció harmònica que també va tenir els seus moments per lluir-se. Ens va encantar la deliciosa veu de Cecilia Giménez i, sobretot, ens va fascinar l'apassionat llenguatge gestual del director que, ocupant el centre de l'escena, es va encarregar d'exercir la complexa, important i noble missió de conduir l'orquestra. Toni Vaquer va utilitzar mans, braços, mirades i tot el cos per comunicar-se amb cada músic, dirigint tempo, dinàmica, volum sonor, intencions interpretatives, assenyalant entrades i sortides, indicant la intensitat, conjuminant la interpretació de tots els músics.

En la Glissando Big Band Toni Vaquer no és només l'home que mou les mans, és l'ànima i el "mestre", ha estudiat en profunditat cada peça, analitzant tots els detalls per tenir clares les directrius que ha d'imposar als músics perquè nosaltres, el públic, puguem gaudir aquesta música tal com sona al seu cap, més enllà de les partitures. 

El repertori del concert va estar integrat per la música inclosa en l'últim treball discogràfic de Glissando Big Band, Progression, dedicat a un gran referent del jazz nacional, el desaparegut Salvador Font Mantequilla, amb les seves composicions originals i també del seu fill, qui en aquesta banda se situa darrere de la bateria. Vàrem tenir la sort d'assistir a l'estrena d'una cançó, Atmosfera i una altra cançó inèdita, Araceli, dedicada a la filla i a la neta de Salvador. 

La Glissando Big Band ens va demostrar la magnífica bona salut del planter musical de l'illa, ple d'excel·lents intèrprets. També són prova de l'arrel de la cultura musical entre els joves. Quin gran final! Quina extraordinària energia fluint entre públic i músics! Quina esplèndida cloenda per a un festival de jazz gràcies a, "robant" les paraules de l'encantadora Cecilia, "el paradís musical de la Glissando Big Band". Ja esperam amb ganes l'any que ve, i que siguin molts més. Llarga vida a l'Alternatilla Jazz Festival!

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF