FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SITGES

Gaspar Noé porta la seva ‘rave’ infernal al Festival de Sitges

El director francès filma l’aquelarre lisèrgic d’un grup de ballarins en la brutal ‘Climax’

Un local d’assaig, una vintena de ballarins, litres de ponx i un ingredient secret: LSD. Gaspar Noé només necessita aquests quatre elements per fabricar el còctel més explosiu de la segona jornada del Festival de Sitges, un viatge als inferns que arrenca amb les millors escenes de ball filmades en el cinema recent i acaba despullant els personatges de la seva humanitat, reduint-los a un garbuix de pulsions primàries alimentades per la neurosi i la paranoia.

Climax, el nou malson cinematogràfic del director d’ Irreversible i Love, torna a demostrar el gust pels excessos i la violència. Un Noé que a Sitges defensava el cinema entès com “una muntanya russa” que faci plorar i cridar la gent: “Veient una pel·lícula som més tolerants amb la violència que en la vida real perquè sabem que tot és mentida i els actors estan simulant, així que cal augmentar-ne la dosi per provocar un efecte en l’espectador”.

Però el director és el primer sorprès amb la resposta del film: crítiques entusiastes, premi a la Quinzena de Canes i només un grapat d’espectadors que se’n van de la sala fastiguejats. “Es veu que la gent en surt de bon humor -diu amb incredulitat-. Tothom diu que és el meu film més accessible, potser perquè no hi ha gaire sexe. Sempre havia tingut problemes amb la censura, però ara tinc la qualificació R als Estats Units, que permet l’accés dels menors acompanyats d’adults”.

“Improvisació col·lectiva”

L’afany per provocar de Noé és evident, però també el seu gran talent per la filigrana formal, apreciable tant en els números musicals, rodats amb un domini absolut de la posada en escena i solucions inesperades -un pla fix zenital a l’estil Esther Williams!-, com en els llargs plans seqüència que van d’un personatge a l’altre pel local on transcorre l’aquelarre lisèrgic dels ballarins. I això que Noé va rodar la pel·lícula en només quinze dies. “Va ser una gran improvisació col·lectiva, no m’havia divertit mai tant rodant una pel·lícula -explica el director-. Els actors van decidir el seu nom i l’estil de ball dels seus personatges, i el final el vaig pactar amb la Sofia [Boutella, una de les actrius]. I només van tenir quatre dies per assajar la coreografia, però mira el resultat, és al·lucinant el que fan”.

La bandera francesa té un gran protagonisme visual en la pel·lícula, subratllat per la frase “un film orgullosament francès” que apareix impresa a la pantalla. Però Noé fuig d’interpretacions polítiques i diu que simplement “quedava bé”. I afegeix que si l’hagués rodat a Alemanya “sortiria la bandera alemanya”. I sobre l’excessiva violència que provoca en el filmel consum de LSD, el director apunta: “Qualsevol substància que prens sense voler i et fa perdre el control et provoca paranoia i et posa agressiu”. Per a ell, amb tot, “ Climax no és una pel·lícula sobre la droga, sinó més aviat sobre l’alcohol”. Noé i els ballarins del film, per cert, oferien una festa després de la gala oficial, amb sort una mica menys caòtica i sense víctimes fatals.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF