Els Franco volen 21 canonades i set 'Viva España' pel seu avi

La Moncloa diu que només es responsabilitza de l'exhumació però no d'on serà enterrat el dictador

Sílvia Marimon/Mariona Ferrer i Fornells

Els cossos dels tirans tenen vida política i material post mortem. Expliquen moltes coses sobre les societats que es creen després de la seva mort. Ha costat –i encara no s’ha materialitzat– més de 40 anys de democràcia treure les restes del dictador del Valle de los Caídos, que no és tan sols un monument que glorifica un dictador responsable de centenars de milers de morts, sinó que també representa la humiliació dels perdedors de la Guerra Civil. Però tot plegat està sent molt complexe. La família Franco ja va explicitar que vol que s’enterri el dictador a la cripta de Santa María la Real de la catedral de l’Almudena, a Madrid, en un escrit d’al·legacions que van presentar al ministeri de Justícia. Però no només exigeixen que el dictador reposi a la catedral de l’Almudena, que està al centre de Madrid i és un lloc on se celebren molts homenatges i cerimònies (s’hi van casar els actuals reis espanyols), sinó que també volen que se l’enterri amb honors militars. I això implica, entre altres coses, l’himne nacional complet, descàrrega de fuselleria i canonades.

El director general de Memòria Històrica del govern espanyol, Fernando Martínez, ha assegurat que les restes del dictador seran enterrades allà on la família "consideri oportú". I la Moncloa ho confirma. Segons fonts de Presidència, el reial decret que es va aprovar per treure Franco del Valle de los Caídos –i que ara ja té rang de llei– només preveu l'exhumació. On i com serà enterrat "és un altre debat", i seran els nets del dictador els que ho decideixin. "No és un problema nostre", assenyalen les mateixes fonts. La família només necessitarà el permís de l'Església, en cas que l'enterrin a l'Almudena, i de la Comunitat de Madrid pel trasllat (en tots els casos de trasllats de cadàvers es necessita un informe sanitari mortuori). L'Església en principi no hi posaria cap obstacle. El portaveu de la Conferència Episcopal, José María Gil Tamayo, ha destacat que no tenen competències sobre el destí de les restes del dictador i ha afirmat que l'església "no pot negar a un cristià" l'enterrament ja que els morts "no tenen carnet polític".

El poder dels genocides més enllà de la mort

La família del dictador apel·la al reial decret 684/2010, que regula com han de ser els honors militars. El nombre de canonades depèn de la importància que tingui el mort. La família considera que el dictador mereix les canonades que correspondrien al responsable màxim de l’exèrcit i fins i tot al rei. Els nets de Franco es refereixen al dictador com a "l’anterior cap de l’Estat" i com a "Generalísimo". Per tant, segons el seu criteri, el dictador rebria 21 canonades i set vegades un "¡Viva España!" Segons les demandes de la família, el trasllat des del Valle de los Caídos fins a la catedral de l’Almudena tampoc seria discret. Si rep el tractament que exigeixen, hauria d’anar acompanyat de forces armades que anirien amb banderes i corbata negra, cornetes amb sordina i tambors endolats.

La família vol enterrar Franco a la cripta de la catedral madrilenya de l'Almudena

Seria una cosa força inèdita en qualsevol democràcia europea. De fet, ja és singular que un dictador rebi un homenatge en un espai públic però la monumentalització sempre és possible perquè hi ha una negació política del seu passat criminal.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF