Cultura 16/01/2019

Franco i Carrero Blanco perden les medalles d'or

L'Ajuntament de Barcelona comença la retirada de deu medalles franquistes

Ara
2 min
01. Descoberta de la placa que celebrava la victòria feixista a l’Ajuntament de Barcelona el 19 de maig del 1939

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona va atorgar la medalla commemorativa dels XXV Años de Paz el 1964 a Francisco Franco. Tres anys després, el consistori entregava una Medalla d'Or de la Ciutat a Antonio Ibáñez Freire que va ser ministre de l'Interior entre el 1979 i el 1980 i tenia la Creu de Ferro de l'exèrcit alemany. A l'almirall Luis Carrero Blanco, l'home de confiança de Franco i que va arribar a presidir el govern, li van donar la Medalla d'Or a títol pòstum el 1973. Després de 40 anys de democràcia, tots ells encara conserven les medalles, però les perdran aviat: avui s'ha aprovat, amb el suport de BComú, ERC, el PDECat, el PSC, Cs, la CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé, a més de la reserva de vot del PP, l'obertura de l'expedient que culminarà amb la retirada de fins a deu medalles atorgades pel consistori franquista. La retirada s'aprovarà definitivament en el plenari del 25 de gener, coincidint amb el 80è aniversari (el 26 de gener) de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

La Secció Femenina de la Falange també perd la medalla

"És una iniciativa fonamental contra la impunitat simbòlica del terrorisme d'estat i, com van dir les Nacions Unides, contra el patró d'impunitat que ha regit l'estat espanyol des de la Transició i que ha impedit als familiars de víctimes del franquisme poder accedir a la justícia, la veritat i la reparació", ha destacat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. Entre els que perdran la medalla d'or també hi ha el general José Solchaga Zala (1881-1953), que va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener del 1939; el general Agustín Muñoz Grandes, ministre secretari general del Movimiento, general en cap de la División Azul i ministre de l'Exèrcit; la Secció Femenina de la Falange, i Alfonso Pérez-Viñeta Lucio, capità general de Catalunya fins al 1971. També es retirarà la Medalla d'Honor de la Ciutat al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.

Finalment, el general Severiano Martínez Anido, ministre de Governació amb Primo de Rivera i un dels impulsors de les bandes de pistolers vinculades a la policia, deixarà de tenir la Gran Cruz de Beneficencia; i Felipe Acedo Colunga, vinculat a les conspiracions per afavorir l'enderrocament de la Segona República, perdrà el pergamí i la placa de fill adoptiu de Barcelona.

La historiadora i presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha valorat sobretot la retirada de la medalla a la Secció Femenina de la Falange Espanyola, "una institució símbol de la repressió contra les dones des del 1939 i de l'aniquilació dels drets de ciutadania, que també van patir els homes".

A l'abril, el consistori ja va retirar la medalla al primer alcalde franquista, Miquel Mateu Pla, i va anul·lar l'expedient de 7.100 funcionaris del consistori barceloní que van ser depurats durant el franquisme; 700 van rebre sancions temporals i 922 van ser destituïts.

Un ARA especial amb informació inèdita de l’ocupació franquista

El 26 de gener de 1939 va caure Barcelona i, pocs dies després, la resta del país. L’endemà no va arribar la pau sinó una llarga nit d’angoixes. Només durant el 1939 a Catalunya es van celebrar 15.094 consells de guerra i més de mil execucions. Aquest diumenge l’ARA recordarà el dia que els franquistes van entrar a Barcelona amb un dossier especial i informació inèdita sobre les requises i les confiscacions. Quan les tropes de Franco van arribar a Barcelona ja feia un parell d’anys que recollien informació sobre els que havien donat suport al govern legítim de la República. En només dos mesos van elaborar una llista detallada de pisos i locals “desocupats” que van anar “ocupant”. A la ciutat es van organitzar 14 magatzems amb mobiliari i cotxes que s’exhibien i que es podien “recuperar” amb l’aval dels vencedors. Els diners republicans van passar a ser il·legítims i s’havien de dipositar al Banc d’Espanya. Molts es van quedar sense res. D’altres van ser castigats amb la llei de responsabilitats polítiques.

stats