Fotografies per recordar una Eivissa en vies d’extinció

L’Arxiu d’Imatge i So municipal, que salvaguarda la memòria col·lectiva de les Pitiüses, compleix enguany el 30è aniversari

A la fotografia s’hi veuen tres dones, amb indumentària fosca, omplint aigua a la font del barri de la Drassaneta, que avui continua allà plantada,encara que d’aigua ja no en surti. Va ser el pintor Vicent Ferrer Guasch qui la va fer, a mitjan segle XX, per després poder pintar el quadre. És una de les fonts que es varen instal·lar a la ciutat l’any 1928, quan encara no hi havia aigua corrent a les cases, i les dones feien coa cada matí per omplir la seva gerra. Aquest és només un dels més de 30.000 elements visuals que guarda l’Arxiu d’Imatge i So d’Eivissa, que, tot i ser de titularitat pública, conté material de totes les Pitiüses.

Enguany aquest arxiu compleix trenta anys de vida i, assegura la seva responsable, Fanny Tur, és “un dels arxius d’imatge i so més importants de les Illes Balears”. L’arxiu conté fotografies en tots els suports -des de negatius i plaques de vidre fins a arxius digitals- i de final del segle XIX fins a l’actualitat: una radiografia precisa de la transformació radical d’Eivissa, sobretot en l’últim segle. Un espai on la memòria col·lectiva de les Pitiüses està viva i s’alimenta amb el pas dels anys. “Hem anat comprant col·leccions, però sobretot hi ha molt de material que ha estat cedit per particulars”, assenyala Tur. De col·leccions n’hi ha moltes, i molt de material. Per posar un exemple, la de Vicent Ferrer Guasch està formada per gairebé 900 fotografies i la d’Alfons Garcia Prats -autor de la fotografia de l’església de Sant Miquel-és de prop de 400.

L’Arxiu es creà com una secció de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera el 1989. Va començar amb la compra d’una col·lecció fundacional, formada sobretot per imatges pròpies i institucionals de l’Ajuntament d’Eivissa: obres, visites oficials, preses de possessió, etc. També hi havia fotografies de particulars que varen anar cedint. Llavors, l’arxiu estava a l’antic convent dels Dominics -a l’Ajuntament-, fins a l’any 2006, quan es varen traslladar a Can Botin.

Aquest llegat inicial es va materialitzar el mateix any amb una exposició que es va titular L’Eivissa antiga amb fotos. El patrimoni va anar creixent i ara també inclou col·leccions importants, com la del fotògraf i editor Domingo Viñets, que arribà als anys vint a Eivissa i creà postals que venia quan l’illa començava a fer els primers passos com a destí turístic. També d’artistes importants com Narcís Puget, Chico Prats - una col·lecció que enguany editaran-, August Vallmitjana o Eduardo Posadas, entre molts d’altres. “També tenim fotografies actuals, d’autors com Joan Costa”, assenyala Tur.

El paisatge sonor de les Pitiüses del s. XX

Quan es va crear, se li va posar el nom d’Arxiu Fotogràfic, i no és fins fa 11 anys -quan començaren a tenir enregistraments sonors- que el rebatejaren com a Arxiu d’Imatge i So. Una col·lecció “importantíssima” -assegura Tur-és la dels Xacoters de Balàfia, un conjunt de cançons populars i gloses que Vicent Tur Guasch va recopilar. “Juntament amb la seva dona, anaven amb la gravadora, poble per poble, casa per casa, per enregistrar gent que cantàs o glosàs”, explica Tur.

Entrar a Can Botino és, en definitiva, l’experiència d’immergir-se en un patrimoni que es pot veure i escoltar. Que explica, a través de moments capturats, el passat i el present d’unes Pitiüses que es troben en una constant i ràpida transformació.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF