Firmar amb nom d'home multiplica per vuit les possibilitats de ser publicat

BarcelonaAls editors els importa que el novel·lista sigui un home o una dona? Segons una escriptora britànica, sí. Catherine Nichols, segons explica ella mateixa a Jezebel, havia rebut moltes negatives: el seu manuscrit era rebutjat una vegada i una altra pels editors. I llavors va decidir fer una prova, canviar-se el nom. En comptes de firmar com a Cahterine, va decidir utilitzar el nom de George. Va posar-se en contacte amb 50 agents amb el seu nom real i només dos li van respondre. La resposta va ser molt més positiva quan va firmar com a George. "El problema no era la novel·la sinó jo, la Catherine", escriu a Jezebel. Va aconseguir, amb el nom de George, 17 respostes positives. "El George és vuit vegades i mitja millor que jo escrivint el mateix llibre", escriu l'autora. Els mateixos agents que havien rebutjat la novel·la van demanar més informació quan va escriure amb un nom masculí. "Fins i tot les negatives eren molt més càlides i educades", assegura. "Les respostes eren diferents. Deien que el treball de George era intel·ligent i excitant i en cap moment –com sí havien fet quan escrivia amb el nom de Catherine– deien que els personatges eren massa esquerps o que algunes frases eren massa poètiques".

Potser un dels motius pels quals els agents creien que seria més fàcil vendre el llibre firmat per un home és que no és habitual que els homes escriguin sobre un personatge femení, reflexiona l'autora. Finalment, Nichols ha aconseguit que l'editessin utilitzant les bones crítiques que va rebre amb el nom de George.

Víctor Català, George Sand...

Són moltes les autores que per motius diferents van firmar amb nom d'home: Caterina Albert i Paradís, coneguda com a Víctor Català; Mary Ann Evants, que firmava amb el nom de George Eliot; les germanes Brönte, amb diversos pseudònims; Amantine-Lucile-Aurore Dupin, amb el nom de George Sand, o Karen Dinesen, que es va donar a conèixer amb el nom d'Isak Dinesen.