Música
Cultura 12/08/2013

La Fira Mediterrània de Manresa incorpora un 'off' dedicat a la música tradicional

La nova secció, l'Humus, programarà vuit concerts de formacions infantils i grups consolidats

Acn
3 min

ManresaLa Fira Mediterrània de Manresa tindrà un nou apartat 'off', l'Humus Mediterrani, amb vuit concerts programats per promoure les arrels de la música tradicional. Si l'Estepa Mediterrània, que va donar a conèixer la programació de la quarta edició la setmana passada, és l''off' de les actuacions més atrevides, l'Humus sorgeix per retrobar-se amb el bressol de la música. "La secció oficial és el pal de paller de la fira; l'Estepa n'és l''off' transgressor, i l'Humus és el que busca la pura arrel", ha explicat en la presentació del nou 'off' el gerent de la Fundació Fira Mediterrània, Jordi Bertran, acompanyat per Josep Huguet, representant de l'entitat D'Arrel, impulsora de la secció.

L'Humus Mediterrani, que se celebrarà els quatre dies de la fira, del 7 al 10 de novembre, reunirà tant grups consolidats com formacions infantils i juvenils, ja que precisament el seu principal objectiu és promoure el planter de la música tradicional. Josep Huguet, representant de l'entitat D'Arrel –un espai de Manresa que combina música i gastronomia–, ha destacat que la secció s'ha obert a escoles de música tradicional i grups amateurs o semiprofessionals, amb la voluntat de buscar "el planter, l'arrel d'on ve la música folk o tradicional".

El nom de la secció ha volgut ser molt suggeridor. "L'humus és la capa de la terra que alimenta les plantes", ha il·lustrat Huguet com a metàfora, ja que la secció vol esdevenir una mostra de projectes artístics que han creat o preservat la música d'arrel tradicional. Sobre la programació de l'Humus, Huguet ha explicat que es va obrir una convocatòria, a què es van presentar un total de tretze propostes, i una comissió en va acabar escollint vuit; les altres cinc "o venien de molt lluny i no els podíem garantir el finançament del viatge o no acabaven d'encaixar amb el concepte que volem promoure".

La complicitat dels agents de la ciutat

Amb l'Humus i l'Estepa, la setzena edició de la Fira Mediterrània tindrà dues seccions 'off', que el gerent de la Fundació Fira Mediterrània, Jordi Bertran, ha descrit com a "extrems que convergeixen en una programació completa i molt variada". Bertran s'ha mostrat "molt content" que diversos "agents culturals de la ciutat vulguin aportar el seu punt de vista, menys institucional, a la programació oficial". "El conjunt de la fira creix en riquesa", ha assegurat Bertran, que també ha destacat que els apartats 'off' portaran "nous públics a la fira". "Com a entitat del sector públic, la nostra funció és acollir aquestes propostes i ajudar a difondre-les ", ha afegit el gerent de la Fundació Fira Mediterrània.

L'Humus tindrà lloc al local de l'espai D'Arrel i tots els espectacles seran gratuïts. Les propostes s'han estructurat en tres grups. En l'apartat de formacions infantils i juvenils, hi actuaran les Violiles, amb Aina Moliner i Joana Gumà, dues violinistes de 15 anys amb un repertori fresc i trepidant. També formen part del cartell Mans Petites, un grup d'alumnes de 6 a 9 anys de l'Escola Municipal de Música de Tarragona, que toquen, entre d'altres, el sac de gemecs i l'acordió diatònic, i Sonagralla, un conjunt instrumental de gralla i timbal de l'Aula de Música Tradicional i Popular, també de Tarragona.

Impuls a creacions bagenques

Els organitzadors de l'Humus han volgut promocionar les iniciatives del Bages, amb els Nakki, que oferiran un repertori de creacions pròpies amb instruments tradicionals i moderns, i el grup D'Aquí i d'Allà, que proposen temes d'arrel i animen el públic a ballar danses tradicionals.

En el darrer apartat, el de grups consolidats de fora de la comarca, s'ha programat un espectacle de la Barcelona Ethnic Band, que apropa les músiques tradicionals de diferents llocs del món, com per exemple Noruega, Macedònia, Tunísia i el Brasil. A més a més, hi actuaran La Colònia, una proposta liderada per Xavier Ciurans, cantant de Gertrudis, i Albert Galcerà, de Garbuix, amb influències tan diverses com els sons balcànics i els ritmes del cabaret, i el grup Folkifesta, que reivindica la dolçaina com a protagonista instrumental.

stats