FILOSOFIA

Filosofia en còmic

La filosofia en còmic pot ser un recurs didàctic útil per a docents de filosofia i alumnes

El còmic ha esdevingut un dels mitjans més populars per divulgar la filosofia entre el públic més jove a través d’obres com els mangues filosòfics, i s’ha anat ampliant al públic adult a través de formats com la novel·la gràfica. La present selecció de còmics i novel·les gràfiques vol ser una contribució a despertar l’interès per la filosofia i un convit a superar els prejudicis i la por davant la dificultat que provoca el llenguatge filosòfic. La filosofia en còmic pot ser un recurs didàctic útil per a docents de filosofia i alumnes, que es pot alternar amb la lectura directa de textos filosòfics, a la vegada que un estímul per llegir els filòsofs en els seus textos o, senzillament, per gaudir de la filosofia de manera més simplificada, atractiva i visual. La filosofia és present en els còmics, amb major o menor intensitat, a través d’adaptacions que reprodueixen vides i obres de filòsofs; trames i relats més o manco documentats; històries que desenvolupen temes i teories filosòfics; i també a través de referències puntuals a conceptes i autors, conflictes i actituds dels personatges. Així, distingirem biografies dibuixades de filòsofs, versions en còmic de textos filosòfics, novel·les gràfiques sobre filosofia i les seves disciplines, i adaptacions en què els continguts filosòfics són secundaris o contextuals.

Les adaptacions biogràfiques de filòsofs il·lustres constitueixen un gènere gràfic en si mateix, certament el més abundant. En aquest primer grup cal incloure la col·lecció d’historietes en llengua castellana Vides il·lustres, publicades entre els anys 1956 i 1974 per l’editorial mexicana Novaro, en format revista, amb exemplars que resumeixen la vida dels filòsofs Sòcrates, Plató, Sèneca, Ciceró, Maquiavel, Erasme, Montaigne, Leibniz, Voltaire i Russell, i que es poden llegir en línia o descarregar en blogs especialitzats en historietes antigues. Més recentment, s’han publicat biografies dibuixades sobre Nietzsche, Thoreau, Marx i Sartre, amb els títols Nietzsche (Sexto Piso, 2012), Thoreau, la vida sublime (Impedimenta, 2013), Marx (Norma, 2015) i Sartre (Oberon, 2018), respectivament. L’adaptació gràfica de la biografia de Nietzsche ha estat escrita pel filòsof francès Michael Onfray i reconstrueix els moments clau de la seva vida juntament amb Lou-Andreas Salomé i Paul Rée, el descobriment de Schopenhauer i la seva relació d’amor-odi amb Wagner. En el món del còmic escassegen títols protagonitzats per filòsofes, tal vegada sigui una excepció Miss Davis (Flow Press, 2020), una revisió sobre la vida i la lluita de la filòsofa i activista feminista afroamericana Angela Davis. Dins aquesta categoria, cal incloure-hi el còmic Ferrater Mora, filòsof (Càtedra Ferrater Mora, 2017), destinat a divulgar la vida i el llegat intel·lectual d’una figura cabdal de la cultura catalana del segle XX. L’autobiografia escrita pel filòsof Albert Camus ha estat adaptada fidelment per Jacques Ferrandez en el còmic El primer hombre (Alianza, 2019). Es pot llegir també Camus (Norma, 2017), una biografia escrita per l’especialista José Lenzini.

Obres filosòfiques en còmic

En un segon bloc s’agrupen les adaptacions al còmic d’obres filosòfiques, com Walden o la vida al bosc de Thoreau, que tant ha contribuït a la construcció del pensament ecologista nord-americà i El Càndid o l’optimisme de Voltaire. L’estil simbòlic i literari de Camus ha afavorit que sigui un dels filòsofs amb més adaptacions al còmic. De Camus, se’n pot llegir l’adaptació gràfica del relat El huésped (Norma, 2011) i El extranjero (Norma, 2014). Però les versions il·lustrades més populars són els mangues filosòfics de Herder, que tenen ara com ara els següents títols: Analectas de Confuci, El llibre del Tao de Lao Tsé, Discurs del mètode de Descartes, El contracte social i L’Emili de Rousseau, Crítica de la raó pura de Kant, Així parlà Zaratustra i L’anticrist de Nietzsche, El capital de Marx, El manifest comunista de Marx i Engels, El príncep de Maquiavel, La malaltia mortal de Kierkegaard, Sobre la llibertat d’Stuart Mill i l’adaptació del diàleg de Plató Apologia de Sòcrates. La majoria d’aquests mangues són versions poc narratives, que no acaben de transposar adequadament els continguts filosòfics al llenguatge visual del còmic.

En tercer lloc, hi ha un conjunt de novel·les gràfiques sobre la filosofia i les seves disciplines, més ben documentades i amb un enfocament més global i ambiciós, entre les quals destaquen Filosofía para ser feliz (Bruguera, 2018), un repàs representatiu per les visions sobre la felicitat d’autors com Plató, Epicur, Sèneca, Montaigne, Descartes, Pascal, Kant, Bentham, Schopenhauer i Nietzsche; Filosofía en viñetas (Penguin Random House, 2018), una introducció acurada a la lògica, l’epistemologia, la metafísica i l’ètica, a través del filòsof presocràtic Heràclit i el seu recorregut per les idees d’altres autors notables de la història de la filosofia; Logicómix (Salamandra, 2011), una descripció dels avanços en la recerca de la veritat i el coneixement a través del llenguatge de la lògica i les matemàtiques, a través de la confrontació del pensament de Bertrand Russell amb el de Wittgenstein, Frege i Hilbert, entre d’altres. Dins aquesta mateixa categoria cal citar també Democracia (Alianza, 2016), una història dels orígens de la democràcia a Atenes, durant la segona meitat del segle VI aC, contada a través de Leandre, un personatge imaginari. L’obra té un pròleg escrit per l’hel·lenista mallorquí Carlos García Gual.

Els filòsofs com a protagonistes

Alguns il·lustradors i guionistes han creat històries protagonitzades per filòsofs, mantenint algunes característiques dels seus pensaments o del clima intel·lectual en què visqueren, però prioritzant els elements imaginaris. Formen part d’aquesta tipologia les obres: Los enciclopedistas (Astiberri, 2018), sobre els filòsofs de la Il·lustració; Ramon Llull. La controvèrsia jueva (Glenat, 2009), una història d’intriga i assassinats; l’adaptació d’ El príncep de Maquiavel al món contemporani de la informàtica i els hackers, a través d’una història particular de recerca d’èxit i poder titulada Maquiavelo, el príncipe (Oberon, 2013); l’aplec de relats de misteri i aventures protagonitzats pel filòsof Francesc Pujols titulat Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes, 2015); i el volum humorístic Epicuro, el sabio (Norma, 2015).

Hi ha dos títols que no pertanyen a cap de les categories anteriors: Conversación de sombras (La cúpula, 2013), una proposta gràfica de Max que recrea la darrera conversa entre Graco i Filodem, dos bibliotecaris, seguidors d’Epicur, en els moments previs a l’erupció del Vesuvi, que vol ser un lament per la pèrdua d’una de les grans biblioteques de l’antiguitat. El llibre inclou la coneguda Carta a Meneceu d’Epicur i dues cartes de l’historiador Plini el Jove. I Cómics existenciales (Stirner, 2017), una obra delirant i surrealista en què apareixen més d’un centenar de filòsofs de totes les èpoques, fora del seu context històric, en situacions còmiques, interactuant de manera provocadora i divertida.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF