POLÍTICA CULTURAL
Cultura 23/02/2013

Ferran Mascarell: "L'estat impropi està dificultant la vida cultural"

Entrevista al conseller de Cultura per a l'ARA TV. "El ministre Montoro va fer unes declaracions poc afortunades. Està bé que vigili els que no paguen impostos a Espanya, però estaria millor que pensés amb la gran majoria que els paguen", diu

Mònica Terribas
6 min

La conselleria de Cultura, com les altres, passa dificultats. ¿Un 10% més de retallada en el pressupost on es pot aplicar?

Estem a punt de passar totes les línies vermelles, però caldrà afrontar-ho i buscar altres instruments, inventar maneres de produir ingressos, utilitzar millor l'1% cultural. És cert que el sistema cultural públic català s'aguanta amb pinces i ens ha costat gairebé 100 anys construir-lo, per tant ens hi juguem molt. L'activitat creativa de la gent i de moltes empreses, malgrat tot, està donant bons rendiments.

Quins projectes congelarà?

Al contrari, de projectes n'hem de desplegar més però els farem amb menys capital inicial. És veritat que tenim menys recursos per fer còmodament les coses o per fer-ho amb el grau d'aportació pública que abans hi posàvem. La Fundació Catalunya Cultura la farem amb el sector privat, per exemple.

Què més hem de privatitzar?

No, res. Jo no sóc privatitzador! No hauríem de confondre que el sector privat ens ajudi amb la privatització. El sector cultural català va inventar un model que és bastant propi. El Liceu, el MNAC, el TNC, tots tenen ja una combinació gairebé modèlica: els tres terços. Un terç de diner públic, un terç de gestió pròpia dels equipaments i un de patrocini privat. Això ho vam inventar fa 25 anys per necessitat, perquè la Generalitat ja era pobra, però resulta que ens vam avançar. Ara el que passa és que la part pública d'aquest model no pot injectar finançament.

Una llei de mecenatge hi ajudaria. L'estat impropi està dificultant la vida cultural del país amb tres coses. Una és el preu de l'IVA, que al 21% és insostenible i no hi ha cap país d'Europa que el tingui; el van tenir Holanda i Portugal i al cap de sis mesos el van canviar. Segona qüestió: no hi ha cap país de l'entorn que no tingui una bona llei de mecenatge. I tercera, no hi ha cap país avançat que no tingui una llei de la propietat intel·lectual que, a més, es compleixi.

¿L'increment de l'IVA al 21% és reversible?

Sí. El conjunt del sector cultural està fent passos i és imprescindible que el ministeri d'Hisenda l'escolti. L'altre dia el ministre Montoro va fer unes declaracions poc afortunades. Està bé que vigili els que no paguen impostos a Espanya, però seria millor que pensés en la gran majoria que els paguen. Si he de fer cas del que circula pels entorns governamentals de Madrid, el replantejaran l'1 de setembre o l'1 de gener de l'any que ve. Això és insostenible, entre altres coses perquè ells han perdut ingressos d'aquest sector.

¿El diàleg amb el ministeri de Cultura existeix? Vostè ha reclamat els compromisos d'inversió econòmica que no han arribat de l'Estat.

És correcte, encara que estem als antípodes del que pensem que ha de ser Espanya i la cultura espanyola. El que passa és que tenim un doble procés deteriorat: la fiscalitat espanyola és negativa i ens ofega i, a més, els acords presos fa anys de presència del ministeri en alguns centres culturals nacionals està desapareixent. Fins al punt de coses tan esotèriques, concretes i dramàtiques com que una llei aprovada al BOE ara diuen que no es complirà. I, per tant, 1,6 milions d'euros per al Macba no arriben. És d'una frivolitat extrema. És insostenible. Els nostres centres culturals fan la mateixa feina amb un 25% del pressupost dels seus homònims espanyols o europeus.

¿Això amenaça l'existència d'alguna infraestructura cultural?

Si amenaçar vol dir tancar portes, no. Si vol dir menys ben feta la feina, sí. Perquè és impossible amb recursos tan limitats.

¿El director del Liceu serà Xavier Solà, que era el secretari de Cultura?

El director general del Liceu té contracte fins al 7 de juliol. Entre ara i el 7 de juliol, el consell d'administració prendrà la decisió de si hi ha continuïtat. Si no, es posarà en marxa un procés; per tant, no està decidit.

¿Hi influeix que hagi estat a l'ull de l'huracà per un tema de presumptes irregularitats?

Jo espero que aviat aquesta ombra de sospita desaparegui i que professionalment pugui aspirar a les millors coses. És evident que en un moment com el que vivim aquestes coses pesen. És una llàstima perquè [Solà] és una persona que tindria habilitat per fer això, però no n'hi ha prou, calen altres característiques.

S'està parlant de la possibilitat que Planeta acabi controlant el Grup 62.

S'estan produint moviments. Però si fos per on vostè diu, és evident que Planeta no té cap interès a aprimar el sector editorial català. I tinc la impressió que La Caixa amb això farà un paper d'absolut garantista. Crec que les coses aniran raonablement bé en el procés que s'està produint.

Al sector audiovisual sí que hi ha una amenaça real: no es pot produir perquè no hi ha finançament.

Aquí hem de canviar algunes regles del joc. Les pel·lícules que es fan als EUA tenen el 90% del seu públic al propi país, i un 10% a tot el món. En el nostre cas, és exactament el contrari. Si a això hi afegim la tendència a fer més pel·lícules de les que es poden estrenar i amb un estàndard de producció mitjanament baix i no alt, la capacitat d'agradar al públic local i d'exportar és molt difícil. Ho hem de canviar o ens passarem 15 o 20 anys finançant un cine que no crea indústria audiovisual. Hem de fer menys produccions i l'estàndard mitjà ha de ser més alt.

"Si cal que algun just passi per pecador, què hi farem!"

Com a independent d'aquest govern, què demana que faci Mas per recuperar el prestigi de la política?

El que em demano a mi i a tots els que participem en la vida política. La política no està bé, però no hi ha vida fora de la política. És el lloc de les solucions per a la vida col·lectiva. Sense política no hi ha país.

Veiem que hi ha gent que no ha fet política per servir la societat sinó per beneficiar partits, estructures i currículums propis

Una notable mediocritat intel·lectual ens ha acompanyat durant els últims 25 anys: el neoliberalisme, aquest relat del món construït sense regulacions, on la veritat no importava, on un president repetia 50 vegades una mentida perquè es convertiria en veritat. Tota aquesta mediocritat s'ha convertit en un relaxament de les que han estat les grans característiques de Catalunya -una certa fortalesa de valors, ètica, democràtica, de voluntat de progrés-, les que feien la societat civil catalana diferent, justament perquè des de fa 250 anys no hem tingut un estat propi o favorable. Ens hem emmirallat amb el món. I ens hem posat a la cua d'aquest procés.

Això com es pot canviar?

Unes quantes persones han de recuperar el sentit d'homes i dones d'estat. Crec que n'hi ha, i el president Mas el primer. Les proclames que fan els partits encara són molt internalistes, perquè no estem acostumats a pensar en termes d'estat. L'estat propi és una revolució conceptual per a nosaltres. Per als catalans, l'Estat, com més lluny millor, perquè era sinònim de garrotada, pocs serveis i molts impostos. Necessitem recuperar-ne el prestigi. I si cal que algun just passi per pecador, què hi farem! Ara toca. Després ja recuperarem les persones. Aquesta societat, no dic el govern, necessita una regeneració ètica.

¿En el full de ruta cap a l'estat propi, estem massa aturats i distrets?

Hem de concertar amb la societat civil i el Parlament el contingut real de totes aquestes coses. És el gran dèficit que tenim a Catalunya, que és natural perquè són conceptes que mai havíem posat sobre la taula. El 14 d'abril del 1931 vam passar de tenir República a Generalitat en 72 hores perquè els catalans del moment no havien assumit què volia dir una república catalana i els semblava gairebé igual que una Generalitat, que al cap i a la fi no estava en el programa de cap partit polític. Això és un exemple que hem d'omplir de contingut l'estat propi. Que tothom entengui per què és bo per a tothom.

¿Aquest context de corrupció en la política pot crear crisi de govern?

No veig cap raó per pensar que el govern no és sòlid i dirigit als objectius que el país té: la crisi econòmica, el sistema institucional, l'estat del benestar i ara aquesta situació de moralitat pública.

¿L'indigna saber que es van donar subvencions a Método 3 quan vostè està retallant totes les ajudes?

Sí, perquè vol dir que hi ha persones que han perdut el sentit mínim de la moral pública. Hi ha coses que ja no haurien d'arribar sobre la taula de ningú. Però quan això passa, una societat ha de demostrar més que mai que és una societat forta i que hi ha mecanismes de control.

Coneix bé les dues grans forces polítiques del país. ¿S'imagina una coalició CiU - ERC - Nova Esquerra trencant les estructures de partits per anar cap al nou estat?

Des del punt de vista nacional, calen grans acords i consensos. No sé si la paraula és coalició en el sentit parlamentari, però darrere d'aquests processos necessites grans majories socials, que són al darrere dels partits. És evident que el centreesquerra està més diluït perquè el PSC ha deixat de banda moltes de les seves centralitats. Hauran de passar coses en els pròxims mesos.

¿Es veu liderant aquesta força?

Ara em veig fent de conseller, que ja és prou feina. En el futur ja ho veurem. Jo el que sé és que per edat i circumstàncies el millor que puc fer a la vida és intentar contribuir que la bona polítca sigui el meu marc d'activitat. Això i escriure una mica.

Com es veu d'aquí 4 anys? Què li faria il·lusió? Ser ministre?

Em faria il·lusió que hi hagués ministres. I que amb la meva generació Catalunya aconseguís l'estatus d'estat, que fos l'eina per a una societat avançada, democràtica i justa, amb una relació de solidaritat i amistat amb Espanya. I el que és extraordinari és que això no ha de ser necessàriament un somni impossible. Tenim una oportunitat extraordinària.

stats