Escoltau -o llegiu- bé això i després començau a riure tant com vulgueu. Aquests dies de la Setmana del Llibre en Català, el departament insular de Cultura del Consell de Mallorca difon, per tots els mitjans i amb una profunda satisfacció, un estudi sobre els hàbits de lectura de la població de l’illa. Escoltau bé, perquè aquest document que es titula Índex de persones lectores a Mallorca dona les dades següents, entre moltes altres: el 97,6% de les persones de 14 anys o més de Mallorca llegeix almenys una vegada al trimestre. Si tenim en compte que tradicionalment s’ha considerat que tota persona que llegeix una vegada per trimestre és una lectora freqüent, segons l’estudi, el 70,7% dels mallorquins són lectors freqüents de llibres, el 80,2% ho és de premsa i el 12% de còmics. Amb aquestes xifres, no és estrany que el director insular de Cultura, Rafel Maria Creus, es mostri més content que unes castanyetes i digui a qui el vulgui escoltar que a Mallorca som uns autèntics fenòmens de la lectura, fins i tot per sobre de la mitjana espanyola, en què -també escoltau bé- les persones que llegeixen amb freqüència estan al voltant del 94%. Per cert, si aquestes dades fossin certes, la gent dels diaris i la del còmic transpiraríem felicitat per tots els porus de la pell.
Però això és fer trampes; millor dit, és fer-se trampes al solitari. Sembla que, d’un temps ençà, tot Espanya es vol enganar en mesurar els índexs de lectura freqüent. Resulta que tothom maneja les mateixes dades, les que ofereix Conecta, una empresa del Paseo de la Castellana que també signa l’informe que publicita el Consell i que des del 2010 compta com a lectura qualsevol lectura, sigui la d’un whatsapp, el prospecte d’un medicament o el panell d’advertències d’una autopista. Si abans d’aquesta data es mesuraven els hàbits lectors segons les lectures voluntàries, conscients, que requereixen un esforç, ara també compten les obligatòries i les que et trobes aquí i allà per la vida. Vol dir que la metgessa que consulta el Vademècum un pic cada trimestre és considerada lectora freqüent, que també sumen els alumnes que han d’estudiar els llibres prescrits o fins i tot els que llegeixen els anuncis que apareixen a les pàgines porno -aquí, que el 57,1% dels mallorquins llegeixin webs, com diu l’estudi, ben pensat, sembla poc.
Amb aquesta manera de mesurar, Espanya i qualsevol de les comunitats autònomes, illes o ciutats que estàvem abans a la coa en hàbit de lectura, devem haver passat a ser l’avançada del món. Això, si la resta del planeta no ho està mesurant també com ho feim per aquí, perquè llavors estaríem davant d’un fake d’abast mundial.
Un poc de responsabilitat
A mi no em consola gaire que totes les administracions recorrin a les dades lectores que proporciona la madrilenya Conecta. Jo el que crec és que hem de demanar un poc de responsabilitat als que gestionen la nostra cultura. Que una direcció insular com la nostra difongui aquests índexs de persones lectores i ho faci, a més, amb manifesta satisfacció i no amb notable vergonya em resulta preocupant i del tot irresponsable, ho facin o no ho facin a la resta d’Espanya i del món.
S’està falsejant la realitat de manera flagrant. Es falseja perquè es mesura la lectura per la quantitat de lletres seguides que et passen per davant els ulls i no per la qualitat del que es llegeix. És la tàctica dels estúpids, demanar dades que facin quedar bé i tots farem mamballetes. I així, els plans de lectura seran prescindibles o també es faran per quedar bé, perquè consciència que són necessaris, si hi ha els nassos de difondre dades com aquestes, no la poden tenir. O és que els plans de lectura, a partir d’ara, també inclouran el foment de la lectura dels whatsapps o del manual d’instruccions per muntar un moble d’Ikea?
