Feministes en acció ocupen la Fundació Antoni Tàpies

BARCELONA.Una dona nua davant el mar de Tel Aviv mou la pelvis i fa anar un hula-hoop de filferros que li esgarrrapen dolorosament la pell. Yoko Ono el 1964 i el 2003 convida el públic a estripar-li el vestit amb unes tisores. Una altra artista treu de passeig, com si fos un gos, un home. Són només alguns exemples de les 160 performances que recull re.act.feminism#2-A performing archive, un arxiu amb vídeos i fotografies que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies fins al 17 de febrer. És un projecte que va néixer a Berlín el 2007 i que va creixent amb el temps: "És un arxiu itinerant. Barcelona és la seva sisena estació, i en cada parada incorporem nou material", assegura la comissària Bettina Knaup. Així, les performances que es facin a la capital catalana se sumaran al projecte. Una serà Malarmat revisat , a càrrec de la veterana Esther Ferrer, que porta en el món de la performance des dels anys 60.

El projecte que es pot veure a la Fundació Tàpies vol, sobretot, oferir una visió històrica, intergeneracional i global d'aquesta manifestació artística. Més de les dues terceres parts de les p erformances que es poden veure són dels anys 60 i 70. Les comissàries col·laboren amb investigadores del Líban, el Paquistan, Egipte, el sud dels Estats Units, Europa de l'Est i els països llatinoamericans, entre d'altres. La interpretació d'una performance pot variar molt: depèn dels ulls de qui la mira. Per exemple, el cas de l'artista polonesa Natalia LL, que als anys 70 es col·locava sensualment diferents objectes de formes fàl·liques a la boca. "Per a Occident és un vídeo molt eròtic, per als polonesos -en aquell moment encara existia la Unió Soviètica- és el desig de consum en una societat on no hi havia productes de luxe", explica l'altra comissària, Beatrice Ellen Stammer.