Un informe de l'FBI vinculava Pau Casals amb el comunisme

Un llibre de l'historiador Daniel Venteo revela aspectes inèdits dels referents del catalanisme

Segons l'FBI, Pau Casals tenia vincles molt forts amb organitzacions comunistes. Aquesta és una de les revelacions que fa l'historiador Daniel Venteo al llibre 'Símbols del catalanisme' (Enciclopèdia Catalana), en què l'autor vol fer "una aproximació historiogràfica als símbols de Catalunya des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat" que, en ordre cronològic, permeti veure "la seva evolució i la seva vigència". "No ha estat fàcil, perquè hi ha alguns símbols consensuats i vàlids com la llengua, les institucions de govern, la bandera o l'himne, però d'altres són més discutibles", admet.

Un dels elements inèdits inclosos és un informe de l'FBI sobre la figura de Pau Casals, amb motiu del seu recital davant el president John F. Kennedy a la Casa Blanca el 1961. "En diversos fragments del memoràndum, els investigadors aporten el testimoni d'informants anònims que vinculaven indirectament Casals amb organitzacions comunistes durant les dècades de 1940 i 1950". Després del concert a la Casa Blanca, Casals va escriure diverses missives d'agraïment a Kennedy, conservades als arxius presidencials: "La meva visita i la meva conversa amb vostè han enfortit i confirmat la meva fe i les meves esperances en els nostres ideals de pau i llibertat. Gràcies, senyor president", escrivia Casals a Kennedy el 17 de novembre del 1961.

Llaços grocs al segle XVIII i el 'Llibre dels vuit senyals'

'Símbols del catalanisme' dona a conèixer també l'existència d'"unes cintes grogues" que els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria exhibien i que, segons Venteo, van ser objecte d'una violenta repressió per part de les autoritats borbòniques, incloent-hi execucions, com constata una carta del virrei Velasco a Madrid, trobada a l'Arxiu Històric Nacional, que fa referència a l'execució de dos catalans que portaven una cinta groga al barret. El fet que tres segles després d'aquell 1705 el color groc s'hagi convertit en símbol de l'independentisme és "pura coincidència" perquè "al segle XVIII era el color de la Casa d'Àustria enfront del blau dels borbons, mentre que al segle XXI s'identifica amb el color de la independentista ANC".

L'obra de Venteo comença amb els orígens de l'imaginari a Catalunya amb símbols com el Canigó, l'Església, els monestirs de Ripoll, Poblet, Santes Creus i Montserrat, la Generalitat, Sant Jordi o les Constitucions i drets de Catalunya. En aquest àmbit, adverteix Venteo, resulta inèdita la reproducció del primer foli del 'Llibre dels vuit senyals', la primera compilació de dret català, que es considerada perduda des del 1597 i que va ser trobada el 2018 per l'historiador Pere Ripoll a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. "En aquest document, l'escut reial de les quatre barres apareix amb el mateix tractament de la creu de Sant Jordi, emblema de la Generalitat", explica.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF