Explicar i representar el món a través de la mitologia

PalmaL’herència clàssica d’explicar el món -allò comprensible i especialment allò incomprensible- a través d’un relat mitològic ha deixat una empremta tan marcada en la història de l’art que fa que les pinacoteques històriques de referència tinguin una part molt important de les obres dels seus fons catalogades amb l’etiqueta ‘mite’. Exemplar, en aquest sentit, és la col·lecció del Museo del Prado, en la web del qual, del tot recomanable per l’esforç que ha fet en els darrers anys de digitalització i explicació de cada una de les obres que custodia -moltes de les quals ofereixen una exhaustiva informació fins i tot en format àu- dio-, hi ha gairebé un milenar de peces que responen al terme ‘mite’.

De les més de 900 obres de referències mitològiques que té el museu de Madrid, una cinquantena són ara al CaixaForum Palma en l’exposició Art i mite. Els déus del Prado, que estarà oberta fins al proper 18 de febrer. És aquesta una mostra amb un marcat caràcter educatiu, però no només això. Ho és en el sentit de l’acostament que fa a les històries dels déus, deesses, semideus i altres personatges mitològics a través de les pintures, escultures, dibuixos i objectes que s’hi exhibeixen, amb la voluntat clara de propiciar una lectura iconogràfica del que l’escena representa més que de com es representa, de qui ho representa o de l’època i estil a què pertany. De fet, aquesta exposició, que ha començat la itinerància a Palma, neix de la col·laboració que des del 2009 mantenen l’Obra Social ‘la Caixa’ i el Museo del Prado dins l’àmbit escolar i neix de la mateixa àrea d’educació del museu, el cap de continguts didàctics de la qual, Fernando Pérez Suescun, és el comissari de la mostra.

Un pou de cultura

Si bé és cert que el relat de cadascuna de les obres, datades entre el segle I aC i el XVIII dC, arriba a l’espectador per les qualitats pictòriques o escultòriques que denoten, l’objectiu de l’exposició Art i mite està fixat en l’explicació de les històries de la mitologia clàssica. En un temps, l’actual, de clara regressió del coneixement dels clàssics, quan l’estudi de la mitologia ha perdut pes notablement en els programes educatius, la mostra tracta de subratllar la dimensió del pou cultural que hi ha darrere dels relats mitològics.

Ho fa a través d’obres de grans mestres com Rubens, Ribera, Zurbarán, Fachetti, Brueghel , Cossiers, Martínez del Mazo, Van Eyck, Ticià o Van Thulden, entre molts altres. Ho fa també mostrant els busts en marbre d’alguns dels filòsofs que iniciaren la narració mitològica o la representació de figures tan representatives com les muses o Medusa. I ho fa articulant l’exposició a través de vuit àmbits temàtics que, més que a un fil cronològic o estilístic, introdueixen l’espectador en el món dels déus de l’Olimp, els éssers i personatges -“esperits lliures”- amb els quals es relacionen, les històries d’amor, desig i passió, els càstigs que s’infligien per les seves faltes, les constants metamorfosis divines i humanes, els herois mortals o els mites relacionats amb la guerra de Troia.

Paral·lelament a l’art de temàtica religiosa predominant durant els segles que queden representats a l’exposició, la important presència al llarg de la història de l’art de la temàtica mitològica es pot veure com l’expressió d’una cultura laica que no estava sotmesa als designis de l’Església catòlica. És en aquesta cultura laica on posa l’accent Art i mite, la mostra ara present al CaixaForum Palma. Així, s’enfoca cap a les històries d’enveges, d’amor, d’infidelitats, de luxúria, de frustracions, de guerres i enfrontaments que, a través dels déus i deeses, semideus, herois i les seves relacions amb els humans, expliquen i representen la condició humana, la part més carnal i terrenal, i els fenòmens naturals que l’han condicionada al llarg de la història.