Èxit del cinema català als Goya

BARCELONA.Ahir es va celebrar la 26a edició dels premis Goya, que tornaven al Palau Municipal de Congressos de Madrid després d'haver marxat al Teatro Real l'any passat. La cerimònia arribava precedida de força expectació. En primer lloc, pel duel que havien de protagonitzar les dues cintes favorites de la nit: No habrá paz para los malditos , d'Enrique Urbizu, i La piel que habito , de Pedro Almodóvar. Després, per les dotze candidatures d'Eva , de Kike Maíllo. I finalment, pels diferents focus d'interès que suposaven el debut com a presentadora de la humorista Eva Hache i la presència del nou ministre de Cultura, José Ignacio Wert, en un clima carregat per les probables retallades de les subvencions al cinema i la jornada de protestes en contra de les reformes laborals. Enrique González Macho, nou president de l'Acadèmia Espanyola, havia advertit, però, que la cerimònia no seria "política".

La gala va arrencar amb un número musical comandat per una esforçada Eva Hache i l'aparició sorpresa de Victoria Abril. Després del monòleg inicial -amb al·lusions a la crisi, però sense mala sang contra els polítics-, la nit va començar de manera immillorable per al cinema català amb el premi al millor actor de repartiment per a Lluís Homar, per Eva , i el de millor curt de ficció per a El barco pirata , del barceloní Fernando Trullols. Tampoc va faltar el Goya més cantat de la nit: el dels efectes especials d'Eva , que han suposat un punt d'inflexió en el cinema espanyol. "Més ciència-ficció", demanava Lluís Castells en rebre el guardó.

Trident presidencial

González Macho va donar un cop d'efecte pronunciant el tradicional discurs presidencial en companyia de les vicepresidentes Marta Etura i Judith Colell. La cineasta catalana va reivindicar "la mala salut de ferro" del cinema espanyol, mentre que el president de l'Acadèmia, sense entrar en detalls, va demanar "prudència" als polítics, advertint que el cinema espanyol no es podia permetre "un salt al buit", al·lusió implícita als canvis en el finançament que aporten les televisions al cinema que havia anunciat el ministre Wert. González Macho també va esmentar les descàrregues ("encara no són una alternativa o substitut viable de les sales comercials") i va finalitzar amb la promesa de treballar "amb honor i amb orgull".

Mentrestant, els premis anaven caient. La voz dormida s'emportava dos premis d'interpretació femenina (María León, actriu revelació, i Ana Wagener, actriu de repartiment), La piel que habito el de millor maquillatge i música original i No habrá paz para los malvados el de millor so i guió original.

Maíllo, millor director novell

Les bones notícies per al cinema català continuaven amb el Goya al millor guió adaptat d' Arrugues, també premiada com a millor pel·lícula animada. Però el gran moment de la nit va arribar amb el premi com a millor director debutant per a Kike Maíllo, el tercer de la nit per a Eva , i el més important. En un dels discursos més aplaudits de la gala, Maíllo va fer aixecar de la butaca Claudia Vega, la nena protagonista del film, i va fer un encès elogi de l'educació. No van faltar agraïments a l'Escac i als seus avis, per sortir de Còrdova i permetre-li viure a Barcelona, "la ciutat més bonica del món".

Poc després, Elena Anaya s'emportava el Goya a la millor actriu protagonista, per al qual era la gran favorita, Jan Cornet el de millor actor revelació per La piel que habito i Isabel Coixet el de millor documental per Escuchando al juez Garzón .

Un any després del triomf de Pa negre , els Goya demostren que l'èxit del cinema català no va ser un fenomen efímer.