Eva Llorach, la gran revelació de ‘Quién te cantarà’

A Quién te cantará, una cantant i la seva màxima fan tenen una relació simbiòtica que va més enllà de l’admiració. El mateix es podria dir de l’actriu que interpreta la fan, Eva Llorach, i el director del film, Carlos Vermut. “La meva carrera no s’entén sense el Carlos”, diu Llorach, que apareix en les tres pel·lícules del director i defineix el seu vincle com “un enamorament artístic”. Ell la va descobrir a Diamond Flash quan ella era una actriu amb poca experiència acabada d’arribar a Madrid i ell un dibuixant de còmics ignorant dels mecanismes de producció cinematogràfica. “El Carlos ni tan sols sabia què era un director de càsting, així que va posar un anunci a internet buscant actrius per rodar un llarg”, recorda Llorach, que en rebre el guió va intuir de seguida que estava davant d’un director amb un talent brutal.

Carlos Vermut: “Després de l’èxit de ‘Magical girl’ només tenia ganes de fugir”

Diamond Flash va ser un èxit de crítica i Llorach es va convertir en l’actriu de moda del cinema independent espanyol. Va treballar amb Nacho Vigalondo, Juan Cabestany, Pablo Maqueda... “Però passen dos anys, deixes de sortir als mitjans i de treballar i et preguntes: «On soc?» Està molt bé que et diguin que ets la musa del cine underground, però d’això no es menja. A Espanya, a més, el cinema independent és molt limitat”. Per interpretar la Violeta, una mare soltera que treballa en un karaoke a Rota, Llorach va utilitzar tota la frustració i soledat que havia sentit durant aquests anys. “Em vaig quedar tocada -confessa-. És un personatge que reclama viatjar a la part fosca i dolorosa d’un mateix i això té un preu”.

Química amb Najwa Nimri

També té un premi: el seu magnífic treball a Quién te cantará l’ha convertit en la revelació de la temporada, i ha eclipsat fins i tot Najwa Nimri, la diva amnèsica a qui Llorach ajuda a recuperar la identitat. La química entre les dues actrius va ser clau. “Havia de transcendir la pantalla -diu-. Però el Carlos ens va ajudar: les dues primeres setmanes d’assaig ens va posar una coreògrafa i ens va fer ballar. Res de text, només balls davant del mirall. I així ens vam conèixer d’una manera orgànica, més enllà de les paraules”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF