Estiu de festivals: una proposta cada cap de setmana

PalmaRockabilly, punk, música dels 90, soul, electrònica, folk i molt d’indie i de rock és el que podem trobar arreu de l’illa de Mallorca durant els mesos d’estiu en forma de festival o de festa amb concerts. Gairebé cada cap de setmana es duen a terme propostes que de cada vegada més congreguen el públic amb l’excusa de la música en directe. Als ja celebrats Summer Pie, Rockin Matxín, Son Negre Rock i el Mallorca Live Festival, entre d’altres, s’hi sumen iniciatives de caire musical que es van consolidant, la majoria, any rere any.

Aquest cap de setmana, Es Baluard de Palma acull el Mallorca Soul Weekend i a Esporles la cita és amb la música electrònica al Flow Festival. El mes d’agost tindrà lloc el Tramuntana Rocks a Esporles, s’estrena el Mobo Fest a Sant Joan i el clàssic Rock’N’Rostoll, de Maria de la Salut, ja arriba a la 24a edició. Els seguidors del punk tenen la seva cita festivalera amb Nou Renou, i el amants de la música dance, amb l’Origen Fest. N’hi ha per a tots els gustos. Les dones tenen el seu raconet exclusiu amb el Women don’t wait, que es desenvolupa en diferents dates durant l’estiu, com també l’Hortella Fest i el Port Adriano Music Festival.

Assemblea de joves

Molts d’aquests esdeveniments, com ara el Rock ‘N’ Rostoll, el Mobo Fest i el Rockin Matxín, els organitzen les colles de joves del poble que, amb el suport de l’administració pública o sense, s’encarreguen de totes les tasques i contribueixen a dinamitzar culturalment el seu municipi.

Mireia Flores, una de les components de l’associació Es Puput Cultural de Felanitx comenta la motivació que hi ha al darrere d’aquesta feina: “Nosaltres som una associació sense ànim de lucre que ens vàrem juntar deu fer cinc o sis anys perquè teniem molts de problemes burocràtics i vàrem trobar aquesta solució perquè l’Ajuntament no ens posàs tantes traves a l’hora de demanar permisos, etc. tot i que realment això no és cert, ja que ens posen els mateixos o més.

Ara mateix tenim un parell de festivals en marxa de diferent grandària; el més gros és el Rockin Matxín, que és un festival de Rockabilly i Blues”. Comenta que la presa de decisions dins l’associació es fa per assemblea: “Repartim les feines: a qui li va millor encarregar-se del tema comercial o de la paperassa, se n’encarrega; els que se n’entenen més de com dur les barres, ho fan, i així amb tot. Simplement és tenir una bona coordinació. Ara tenim uns quants esdeveniments en marxa, anam fent el que ens deixen i el que podem assolir perquè tothom fa feina”.

Es Puput Cultural organitza, a banda de l’esmentat Rockin Matxín -que es va dur a terme a Portocolom el cap de setmana passat-, esdeveniments com el Bord Sound, el cicle de concerts Bypass i Paraula de guitarra. “Intentam ser bastant actius. Divendres començà el festival A jazz de mar i, malgrat que l’organitza l’Ajuntament amb l’ajuda d’una empresa de so, ens criden a nosaltres per dur les barres”. Davant la qüestió de si aquestes associacions complementen o substitueixen la feina que es fa des de les regidories de Cultura dels municipis, Mireia Flores explica: “Moltes vegades també has de deixar que la gent jove tiri un poc del carro perquè, si no, crec que quedes com a coix. El poble demana coses que després no s’arriben a fer. Per exemple, a les revetles de Felanitx o de qualsevol altre poble, moltes vegades recorren a empreses que tenen paquets, de manera que si dus un grup has de contractar els altres que venen amb el paquet i, clar, nosaltres trobam que això molts pics no encaixa. La nostra manera de fer feina és anar a parlar directament amb els mànagers i acabam duent el que la gent vol”.

Què és un festival?

Molts d’aquests esdeveniments utilitzen la paraula festival (o ‘fest’) per indicar que es tracta d’una jornada o diverses amb diferents concerts i per ressaltar-ne la connotació festiva. Joan Vich, un dels responsables del FIB (Festival Internacional de Benicàssim) i amb una llarga trajectòria organitzant festivals i esdeveniments musicals com l’extint Solar Fest i el Centremàtic, explica que s’hauria de distingir el que és un festival del que és un concert. “No és una qüestió de llevar importància als concerts i, sobretot, als concerts que s’assemblen als festivals, que són els que no es realitzen en una sala de concerts, sinó que exigeixen un muntatge efímer i únic que es fa individualment per a aquest concert. Per tant, els festivals que tenen lloc només durant un dia tenen moltes coses en comú amb un festival de cap de setmana o d’un parell de dies, però sí que hi falta la continuïtat en el temps”. I afegeix: “En el cas del que és o no és un festival, jo crec que ara mateix a Mallorca l’únic festival que hi ha és el Mallorca Live, realment com a tal, perquè reuneix totes les característiques que tenim a la Federació de Festivals de Música, que és una associació empresarial en la qual hi són presents el Sónar, el Primavera Sound, el FIB i el Dcode, entre d’altres, i que té per objectiu intentar crear el marc per poder fer força del que és i no és un festival. També es diu festival a una successió de concerts, com les Cançons de la Mediterrània, però tampoc ningú pot prohibir a ningú que digui al seu esdeveniment com vulgui”.

Per la seva banda, Maria Martín, de la promotora Redbellion i organitzadora del Melon Fest, coincideix amb Joan Vich en la definició de festival. “Per mi, ni el Melon fest ni el Tramuntana ni el Rock ‘N’ Rostoll són festivals. Un festival té diversos requisits; per començar, que hi hagi artistes d’aquí i de fora, que tingui un aforament determinat, etc. La resta és una festa amb molts concerts.

El Mallorca Live sí que és un festival. És una proposta de dos dies, amb artistes d’aquí, de fora i amb una organització i unes infraestructures molt grosses”. Enguany, comenta Martín, no es durà a terme el festival que s’ha fet durant tres anys seguits a Vilafranca, el Melon Fest, per una qüestió de millores al recinte. “El tornarem a fer l’estiu que ve. Enguany canviaven la gespa i no ho volíem organitzar en un recinte de ciment”.

Isladencanta

El Mallorca Live Festival tancava l’edició d’enguany amb unes dades d’assistència del voltant de 24.000 persones, segons l’organització, però a l’illa no tot sempre ha estat de color de rosa quan parlam de festivals.

El 2000 irrompé en el panorama de festivals d’estiu l’HibritArt, que l’any següent es convertiria en el recordat Isladencanta. Pels seus cartells i escenaris han passat artistes de la categoria de The Strokes, Oasis i Iggy Pop, entre molts d’altres. Amb quarta edició arribaren els problemes.

Ana Espina, de la promotora Fonart i organitzadora de la darrera edició, en comenta els motius: “Ens vàrem confiar amb un dels patrocinadors principals, que era l’Ajuntament de Palma, amb el qual hi havia hagut molt bona sintonia i col·laboració, però el mateix dia del festival, amb les portes ja obertes, va ser quan vàrem rebre la notificació de la Policia que indicava que ens volien fer aturar l’esdeveniment a mitjanit. Pareix que hi havia una denúncia de l’Associació d’Oci Nocturn i el que no havíem demanat formalment era un permís d’ampliació horària, perquè el 2003 no eren tan estrictes com ara. Ara no et donen la llicència d’activitat si no tens aquest tema solucionat. Per tant, si no teníem aquell permís exprés, la normativa deia que a les 12 de la nit no es pot fer renou al carrer.

I aquí va venir el drama, perquè si tancàvem a les 12 no tocaven cap dels caps de cartell. El meu soci Joan Carles xerrava per telèfon amb Catalina Cirer, la batlessa d’aquell moment, i ella li deia que no podia fer-hi res”.

Finalment, el festival es va poder allargar fins a les 2 de la matinada per deixar actuar els caps de cartell, Iggy Pop i Primal Scream, encara que l’organització va haver de fer front a una multa per haver tancat dues hores més tard. “Vàrem quedar completament aixafats.

Vàrem heretar un festival que havia tingut diversos problemes, vàrem intentar fer totes les coses bé, ens vàrem aliar amb gent més professional per fer les coses molt bé, crec que les hi vàrem fer, però per una cosa que ens vàrem oblidar... És la prova que aquí sempre hi ha hagut enveges i que hi ha gent a qui no agrada que les coses tinguin èxit. Quan una cosa té bona pinta, sempre hi ha d’haver algú que ho vol espenyar, i políticament és fàcil fer-ho”, continua Espina.

Li demanam, però, si aquest entrebanc amb l’Ajuntament va ser el motiu decisiu que el festival no es tornàs a fer. “Home, se te’n lleven les ganes i hi va haver moltes pèrdues. Un festival així surt molt car i tu, quan fas els pressupostos, tens en compte que la venda d’entrades no és la part fonamental dels ingressos, igual que en els concerts, perquè una entrada és plena d’impostos. Li has de llevar el 21% d’IVA, el 10% de l’SGAE... hi ha moltes despeses.

Consum

I per què els festivals s’allarguen en el temps? Perquè el que ajuda molt el pressupost d’un festival és el consum: de begudes, de menjar, etc. Tu fas un esforç molt gran per reunir un gran nombre de persones, que necessites perquè els artistes són cars i els costos de muntar-ho tot també, i el que t’ajuda a suportar totes les despeses no és el patrocini i, per descomptat, no són les entrades, sinó el consum. Per tant, necessites que la gent estigui dins el festival durant un grapat d’hores.

Per tant, en una cosa tan gran en la qual el risc és tan immens i que com a promotors ho poses tot en joc, pots quedar sense res perquè a l’hora de demanar un préstec bancari hi has de posar la teva hipoteca. T’ho jugues tot i veus la fragilitat en la qual et trobes, assumint tots els riscos que hi pot haver; que, a més, sempre hi hagi algú que et vol tombar. Idò te’n fugen molt les ganes”.

Però no només l’administració pública ha estat el motiu perquè es deixin de fer altres festivals, sinó que el públic també hi té a dir, com va passar amb el Solar Fest, que va desaparèixer després de tres edicions.

“A Mallorca hem tingut històricament festivals que han deixat forats econòmics molt grans i nosaltres tenim com a orgull que, en les tres edicions del Solar Fest, tothom va cobrar i tot es va fer d’una manera molt transparent, molt honesta i complint tots els compromisos. Però vàrem veure que la gent esperava alguna cosa molt més ambiciosa, com el que ha fet Mallorca Live, i nosaltres no teníem la capacitat per arriscar-nos a fer una cosa així. El pressupost global del Solar Fest eren 150.000 euros, que són la meitat del que cobren The Prodigy, per aquest motiu vàrem veure que la nostra proposta no interessava al públic mallorquí, i com que no interessava, vàrem decidir plegar”, afirma Joan Vich, un dels promotors del festival.