Estimats adolescents
Avui s'estrena Els nens salvatges, la gran triomfadora al Festival de Màlaga. Patricia Ferreira dirigeix tres joveníssims actors catalans en una pel·lícula sobre l'estimada i sovint incompresa adolescència.
BARCELONA.L'adolescència té una ficció audiovisual complicada. Els adults, que són els que escriuen els guions, també han sigut adolescents, però a vegades hi ha massa distància entre el que sentien quan tenien 15 anys i el que recorden després. La directora madrilenya Patricia Ferreira ha volgut reduir aquesta distància a Els nens salvatges , premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga. "He fet un exercici de memòria perquè jo també vaig ser adolescent i, sobretot, he fet treball de camp anant a instituts, parlant amb orientadors i passant tardes als parcs ajaguda sota un arbre", explica Ferreira.
Aquesta feina ha servit per perfilar els tres personatges principals, l'Oki, el Gabi i l'Àlex, tres nanos de 15 anys que estudien tercer d'ESO en un institut de Barcelona. Els interpreten amb acurat realisme Marina Comas (Pa negre ), Albert Baró (El cor de la ciutat ) i Àlex Monner (Polseres vermelles ), premi al millor actor de repartiment a Màlaga. Són, com diu Ferreira, "tres nois normals de classe mitjana" que comparteixen les petites angoixes i il·lusions pròpies de l'edat. Respecten i alhora desafien els pares i els mestres, i és en aquesta fina fractura, gairebé invisible, on Ferreira posa la càmera per intentar comprendre per què uns nens aparentment normals que viuen en un entorn gens sòrdid poden arribar a fer coses brutals.
La pel·lícula no té un únic punt de vista, però se centra en la mirada dels tres adolescents. L'Oki és una noia més aviat tímida que té els problemes de comunicació habituals amb els pares. El Gabi representa el bon estudiant que vol fer content el pare practicant kick-boxing . L'Àlex respon al perfil del rebel que no vol que el seu futur s'emmiralli en el fracàs dels seus pares. Una sèrie de petits conflictes els du a compartir necessitats i, sobretot, la idea que, com diu Ferreira, "els adults no saben donar importància a coses que per als adolescents sí que són importants". Davant els nanos hi ha els adults: els pares, els professors i l'orientadora social de l'institut, un paper que interpreta Aina Clotet -millor actriu de repartiment a Màlaga-, que intenta establir ponts de comprensió amb els adolescents.
Un 'thriller' amb 'flashbacks'
Ferreira, que el 2002 va dirigir El alquimista impaciente , tria una narració esquitxada de flashbacks per explicar una història en clau de thriller . "Sempre penso així les històries. Necessito un misteri per resoldre, intentar descobrir la veritat que s'amaga darrere de l'aparença. Potser és pel meu origen com a periodista o per les hores que he passat llegint novel·la negra", diu Ferreira.
Amb el guió ja escrit, va veure a Canes La classe de Laurent Cantet. "Va ser molt estimulant perquè vaig veure que es podia fer una pel·lícula que només parlés dels adolescents", diu. Per triar els protagonistes, i sobretot perquè les seves mirades no revelessin el misteri, Ferreira va fer un càsting molt exhaustiu. "Havia de buscar els millors, encara que no tinguessin experiència com a actors", explica. Al final, els tres escollits, Monner, Baró i Comas, carreguen amb el pes de la pel·lícula.
